Arxiu d'etiquetes: l’orquestra del Gran Teatre del Liceu

– Òpera – LA LLEGENDA DE LA CIUTAT INVISIBLE DE KITEJ (*****) de Nikolai Rimski-Kórsakov – Gran Teatre del Liceu – 30/04/2014

Enceto aquesta crònica una mica amb retard, ja que la setmana passada, vàrem poder assistir a l’última de les 5 representacions d’aquesta extraordinària òpera, LA LLEGENDA DE LA CIUTAT INVISIBLE DE KITEJ, que segurament ha estat la millor de la temporada en tots els aspectes. Encara que ja no la representen i els que em llegiu no podreu tornar-la a veure… si no és fora del nostre país, no he volgut deixar de fer la crònica, encara que serveixi únicament com a record en el futur, de què al Liceu s’havien fet produccions absolutament espectaculars i de gran qualitat com aquesta.

IMG_3313-imp

Fevrònia, una innocent camperola, aconsegueix salvar la seva ciutat de l’atac dels tàrtars. Va demanar un desig i es va complir: Kitej es va fer invisible als ulls del món. Però hi ha una porta secreta per accedir-hi. Rimski-Kórsakov va compondre un autèntic monument a l’ànima eslava –com el que reivindicava Tolstoi– fet música. En el debat etern entre Occident i Orient, el compositor va optar clarament pel segon univers, amb els seus misteris i llegendes ancestrals.  Una partitura que recull amb ambició wagneriana el patrimoni de la tradició musical russa, tant la popular com la religiosa, amb el poble (el cor) com a veritable protagonista central. Resulta sorprenent l’estreta relació que existeix entre aquesta òpera i el Liceu. Aquí se’n va representar la primera posada en escena fora de les fronteres russes i durant una dècada (1926-1936) va ser el títol preferit indiscutible del públic barceloní.

Òpera en quatre actes. Llibret de Vladimir Nikolàievitx Belski basat en la Crònica de Kitej d’I. S. Meledin, la novel·la Vlesankh de Pavel Ivànovitx Melnikov, cançons i èpiques recollides per Kirxa Danilov i alguns relats populars. Música de Nikolai Rimski-Kórsakov. Estrenada el 20 de febrer de 1907 al Teatre Mariinski de Sant Petersburg. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 2 de gener de 1926.

Com a bon teatraire que sóc, a banda de la música, el que segurament m’ha agradat més de tot, ha estat la extraordinària posada en escena, responsabilitat de Dmitri Tcherniakov. Malauradament, crec sincerament, que trigarem molt a tornar a veure un muntatge d’aquest nivell… si és que el tornem a veure, donades les circumstàncies actuals de crisi.

Continua llegint

– Òpera – LA FORZA DEL DESTINO de Giuseppe Verdi (***) – Gran Teatre del Liceu – 05/10/2012

La nostra primera Òpera de la temporada al Liceu.  Assistim amb forces ganes perquè som Verdians i “La Forza del destino” és una òpera que sempre ens ha agradat força, amb passatges que romandran sempre a la història del mon operístic.  De totes formes, no anem tranquils ja que hem llegit cròniques aquests dies que no la deixen massa ben parada i alguna critica que recolza aquesta visió no massa satisfeta del resultat.

Però VERDI i és i serà sempre VERDI, i el resultat per nosaltres ha estat força bo, a pesar de què algun protagonista principal no ha estat a l’alçada de les circumstancies.

Teníem ganes de veure aquesta òpera en versió quasi integra, d’una durada de 4 hores, ja que altres vegades havíem visionat versions mes reduïdes. L’extraordinari director musical Renato Palumbo (el gran triomfador de la nit), va comentar abans de l’estrena “havíem de fer-la com Verdi l’havia pensat”. El Liceu, ha volgut commemorar amb aquesta producció els 200 anys del naixement de Verdi.

El llibret el varen realitzar Francesco Maria Piave i Antonio Ghisionzoni i la veritat és que deixa molt que desitjar, ja que l’argument és inversemblant i mes que fer plorar pel drama que pretén representar, avui en dia quasi fa riure.

Continua llegint