Arxiu d'etiquetes: LONELY TOGETHER

– Grec2014 – Dansa – LONELY TOGETHER (****) – Mercat de les Flors, sala MAC – 09/07/2014

Un gran espectacle basat únicament amb la gran vàlua de tan sols 3 persones .. i evidentment un bon equip tècnic i humà. Dos ballarins i coreògrafs al mateix temps, Roberto Olivan i Gregory Maqoma… però recolzats pel tercer protagonista, el compositor també a escena Laurent Delforge, tant o més important que els altres dos.

Lonely Together6

Haig de reconèixer que he estat a un pèl de valorar aquest espectacle amb la màxima puntuació de 5 estrelles, perquè te moments en què l’espectacle esdevé màgic, electritzant i per mi absolutament sublim…. però no ho he pogut fer, perquè aquest clímax no es manté durant tota la representació i en algun moment l’interès decau força, encara que a una alçada de qualitat considerable. En el moment de fer la crònica, avui divendres 11, per mi ha estat sense cap mena de dubte el millor espectacle de dansa d’aquesta temporada del Grec2014, hores lluny d’altres espectacles ja vistos, com Wonderland (**) o Sun (***).

Roberto Olivan i Gregory Maqoma es van conèixer al Performing Arts Research and Training Studios (PARTS) de Brussel•les, estudiant amb un mite de la dansa contemporània, Anne Teresa de Keersmaeker. Cadascú va continuar després la seva carrera en direccions diverses, però ambdós han mantingut sempre un lligam amb la seva terra d’origen: Olivan creant el festival Deltebre Dansa, i Maqoma implicant-se en la comunitat de dansa de Johannesburg i fundant el South African Vuyani Dance Theater.
Ara les seves trajectòries es tornen a trobar, tancant un cercle, tot establint un diàleg coreogràfic que té com a banda sonora la música del compositor belga Laurent Delforge, que embolcalla l’essència d’Olivan i Maqoma. ALonely Together tots dos artistes aposten per seguir la pròpia intuició, aquesta veu interior que ha estat present durant generacions i que, en moltes cultures, ha conduït els aspectes més trascendentals de la Humanitat mitjançant cerimònies i rituals de trànsit. Escoltar aquesta veu implica donar via lliure a les emocions, els pensaments i els judicis interns que tots portem a dins.

Dos cultures tan diferents com la del Baix Ebre, a casa nostre i una molt mes llunyana, física i culturalment parlant, com és la sud-africana, agermanades en una unió que sembla gairebé impossible i que posades d’acord amb l’ajut d’aquests tres artistes, esdevé un espectacle meravellós que a mi em va posar la pell de gallina en més d’una ocasió.

Continua llegint