Arxiu d'etiquetes: Lola Blasco

– Festival GREC 2018 – Teatre – VANIA (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Sala Muntaner – 2018.07.19 (temp. 17/18 – espect. nº 358)

VANIA (temp. 17/18 – espectacle nº 358)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

El passat 27 de juny, Àlex Rigola ens va presentar en roda de premsa, aquesta proposta de VANIA que havia estat estrenada a Temporada Alta i que ara, emmarcat en el Festival Grec, s’està oferint a la Sala Muntaner.

Àlex Rigola proposa una adaptació lliure del clàssic “Oncle Vània” en un projecte per a 4 actors i 60 espectadors a la recerca de l’essència de Txèkhov dins d’una caixa.

Una proposta en què uneix actors i personatges compartint nom, com ja va fer a la seva última adaptació d’aquest autor, IVÀNOV. D’altra banda utilitza com a escenari una gran caixa de fusta tal com també va fer al Grec 2017 amb el seu muntatge WHO IS ME. PASOLINI (per sort ara no hem patit la calor “fora mides” d’aquella proposta).

Oncle Vània és una de les obres cabdals del teatre universal i una de les més representades de Txèkhov (1860-1904), una obra que continua vigent, i en paraules de Rigola, dóna una visió tràgica del món actual.

Els personatges, travessats pel tedi i desorientats, descobreixen que la vida no és com se l’havien imaginat. Un segle després, en uns temps marcats pel desencís, la desil·lusió i la tristesa, el text de Txèkhov ens permet reflexionar sobre la pèrdua de rumb com si fins ara no haguéssim après res. Amb assistència a la dramatúrgia de Lola Blasco l’adaptació de Rigola ens porta al cor dels protagonistes.

VANIA és una adaptació que arriba a l’essència de la peça del dramaturg rus, i ho fa mitjançant el joc. Amb un acostament al màxim de la relació entre l’actor i nosaltres, el públic, buscant trencar les distàncies i compartir els pensaments en lloc de representar-los.

Enganxats a terra, uns paperets grocs, amb una silueta senzilla d’un arbre, ens condueixen a l’entrada de la caixa de sis metres d’ample per vuit de llarg. A dins ja hi són els actors i el director.

Un espai petit, íntim, i una proximitat tal, que difuminen totalment la separació entre l’actor i el personatge.

Els quatre actors Luis Bermejo (aparentment recuperat de l’ensurt de la setmana passada), Gonzalo Cunill, Irene Escolar i Ariadna Gil, sembla que tinguin una conversa entre amics i mentre ens acomodem, juguen amb un globus. Parlen entre ells i amb nosaltres establint una relació de gran complicitat. De mica en mica entren en el seu personatge, i surt a la llum l’enorme solitud, tristor i desesperança de cadascú d’ells, els somriures alegres i el joc ja no hi són.

Els amors no correspostos, la insatisfacció vital, el tedi, i l’egoisme d’un professor que no veiem a escena però que hi és, una presència invisible anecdòticament representat per un dibuix del professor Tornasol d’Hergé, al voltant del qual giren la vida de la resta de persones.

Continua llegint

– Teatre – LOS HIJOS DE LAS NUBES (***) – Teatre Tantarantana – 09/01/2014

El Teatre Tantarantana, feia molts anys que no el trepitjàvem i no era degut a la seva programació; era simplement que no entrava dins de la nostra xarxa de teatres habituals ja que potser ens havíem tancat massa en els teatres de grans produccions, deixant  una mica de  banda els teatres de petit format o alternatius.  A vegades els nostres amics ens diuen que ho veiem TOT… i els contestem que encara desconeixem Teatres de la nostra ciutat que  no hem trepitjat mai.

Ahir, al entrar a la Sala del Tantarantana, ens varem retrobar amb un vell amic al que feia temps que no veiem… i el varem trobar gairebé igual amb les seves parets de maó a la vista i la Sala allargassada; l’única diferencia a la vista era la seva renovada entrada al carrer de les flors.

Una companya twitaire, l’Elisa Diez… apassionada pel Teatre, que coneixem potser ja fa tres anys arrel de la nostra publicació del Blog, ens havia convidat en mes d’una ocasió a apropar-nos al Tantarantana, on ella ara treballa. Però semblava fet a posta perquè els dies que ens oferia, sempre teníem l’agenda plena.  Ahir 9 de gener del 2014, es va trencar per fi aquesta manca de coincidències.

Hijos de las nubes 4

Ens adonem que ens hem perdut un munt de propostes teatrals, al llegir en el programa de ma que l’obra que anem a veure esta dins del “ 4art Cicle de complicitats en xarxa” … i es la primera obra que  veiem . Per el que sembla es tracta d’un cicle on es donen a conèixer propostes teatrals d’arreu del estat i que no han estat estrenades a casa nostre.

LOS HIJOS DE LAS NUBES és una producció de Abiosis Teatre i ve de la comunitat de Madrid.

L’autora va decidir fer un viatge a finals del 2010 per tal de visitar el mur de la vergonya que fa de frontera entre Marroc i el Sàhara lliure. Durant la seva estància a Tindouf va viure la anomenada “primavera àrab” i va comprovar que el poble sahrauí llavors creia que els seus anhels com a nació, s’aconseguirien ben aviat.  Malauradament va ser tan sols un somni incomplert.

Continua llegint