Arxiu d'etiquetes: l’OBC

– Concert de l’OBC (8) – EL AMOR BRUJO de Falla (🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 15/11/2015

Aprofitant l’entrada de l’abonament de l’Imma que la setmana passada no va utilitzar, he pogut anar a l’Auditori de nou aquest passat diumenge al concert de l’OBC i aquesta vegada sí que he gaudit de valent.

Concert de l'OBC - 15 novembre 2015 - 1 - 1

Aquesta vegada el director convidat va ser en Michal Nesterowicz, que va aconseguir molts bons resultats de l’OBC. El programa era extens i encara es va afegir a manera de pròleg un solo de violoncel per part d’un membre de l’orquestra, interpretant El CANT DELS OCELLS en homenatge a les víctimes dels atemptats de Paris. Molt emotiu.

Continua llegint

– Assaig de l’OBC sota la direcció de Jan Willem de Vriend – 20/10/2015

Aquest matí, he tingut la sort de poder assistir per primera vegada a un assaig de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i la veritat és que l’experiència ha estat molt positiva.

Assaig de l'OBC - 20-10-20151-imp

Havia assistit a assajos generals de Teatre o algun cop assajos d’òperes al Liceu, però aquests assajos sempre havien estat gairebé una representació integra, sense diferències amb una representació normal. Aquest cop amb l’OBC he pogut veure una sessió “real” de treball del director Jan Willem de Vriend amb l’orquestra.

This slideshow requires JavaScript.

El treball d’un director d’orquestra m’ho podia arribar a imaginar més o menys, però mai havia vist en directe, com a partir d’una primera audició va modulant el que li agradaria aconseguir de l’orquestra, fent parar la interpretació de tota l’orquestra les vegades que calgui, per explicar el que creu que es pot millorar i repetir una i una altra vegada. Fa molts anys que sóc abonat de l’OBC, perquè ja anava als seus concerts quan els interpretaven al Palau de la Música fa un munt d’anys, però mai m’havia imaginat la dificultat dels músics per aconseguir fer-ho com el director de torn els demana.

Continua llegint

– Concert de l’OBC (2) – EL VIOLÍ DE JOSHUA I EL BOLERO DE RAVEL (🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori 04/10/2015

Aquest passat diumenge vàrem tornar a L’Auditori per assistir al segon concert de la temporada de l’OBC, aquesta vegada dirigida per Ramón Tebar, actualment director de la Florida Grand Opera de Miami, de la Simfònica de Palm Beach i també director artístic de l’Òpera de Naples a Florida. Aquesta és la primera vegada que actua com a director convidat de l’OBC i segons el meu parer amb nota ben alta.

El programa va ser el següent:

1 – Manuel OLTRA (València 1922 – Barcelona 2015)

L’Alimara, poema simfònic per a dues cobles i percussió (🐌🐌🐌) (versió orquestral de l’autor)

Manuel Oltra

Manuel Oltra

Va voler ser un homenatge al músic valencià mort fa menys de 10 dies (25 de setembre), que va ser professor de música al Conservatori Superior de Música de Barcelona i compositor, especialment de música coral i per a cobla. L’abril de 2010 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya.

Continua llegint

– Concert de l’OBC (1) – KAZUSHI ONO dirigeix DAPNIS I CHLOÉ de RAVEL (🐌🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori

Diumenge al matí, vàrem iniciar la nostra temporada de concerts a l’Auditori amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (l’OBC), i no podria començar millor com veieu per la valoració “cargolaire”.

Després del concert de la Sagrada Família el dia 20 (al que no vàrem poder assistir, però si vist a través de Medici.tv), el nou director Kazushi Ono, inicia de debò la temporada a la Sala Pau Casals de l’Auditori, amb el primer programa de la temporada:

1 – Hèctor PARRA (Barcelona 1976)

InFALL (🐌🐌🐌🐌)Hector Parra

Aquest compositor barceloní, actualment és resident a l’Auditori i per nosaltres aquesta obra ja era coneguda, perquè es va estrenar fa 3 anys, al febrer del 2012 en un concert al que vàrem assistir; llavors dèiem:

…obra d’encàrrec de l’OBC i que s’estrenava per l’ocasió… amb una gran massa orquestral molt recolzada en la percussió em va fer descobrir sons inimaginables fins aleshores, que tenien alguna semblança amb la música de “2001 una odissea a l’espai”; volia ser una visió cosmològica de l’existència humana amb un final com si es tractés d’una implosió de la matèria, la que marcarà tràgicament el final de l’univers, segons les paraules del mateix compositor, que a dalt de l’escenari amb el micròfon a la mà, ens va posar un parell d’exemples per intentar explicar la seva creació.

Continua llegint

– Concert OBC – La cinquena de XOSTAKOVITX ( 🐌🐌 🐌 + 🐚) – L’Auditori – 26/04/2015

Tornem a L’Auditori i ens tornen a fer el favor de canviar-nos les nostres entrades de fila 1 del primer pis per unes altres més accessibles amb el “descapotable”.

L'OBC - 26 abril 2015 -1-imp

Sota el títol “comercial” de la capçalera, avui hem pogut escoltar el següent programa:

1 – Wolfgang Amadeus MOZART (Salzburg 1756 – Viena 1791)

Simfonia núm. 31 en Re major, KV 297, “París) ( 🐌🐌🐌 )

Mozart deia que el públic francès tenia poc criteri musical, però els va donar una bella simfonia, plena de bon humor, que ràpidament es va convertir en molt popular.

2 – Richard STRAUSS (Munic 1864 – Garmisch-Partenkirchen 1949)

Quatre últimes cançons ( 🐌🐌 + 🐚)

Camila NylundUn any abans de la seva mort, Strauss va compondre les Quatre últimes cançons, una simbiosi perfecta entre la veu i la delicadesa d’orquestra que s’ha convertit en una de les més delicades obres de l’autor i un repte per als artistes. Van ser interpretades per la soprano finlandesa Camilla Nylund.

3 – Dimitri XOSTAKÓVITX ( Sant Petersburg 1906 – Moscou 1975)

Simfonia núm. 5 en Re menor, op. 47 ( 🐌🐌🐌🐌 )

Continua llegint

– Concert OBC – La vuitena de DVORÁK (🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 15/02/2015

Aquest mes de febrer se’ns han acumulat tres concerts seguits de l’OBC, però la veritat és que feia molt que no veiem intervenir al seu director titular Pablo González, fins aquest darrer diumenge al matí; un concert que globalment el vàrem gaudir molt, com veieu per la seva valoració “cargolaire”. És l’última temporada de Pablo a la direcció de l’OBC i a nosaltres ens hi sap greu, perquè ens agrada molt com dirigeix l’orquestra i també perquè és un personatge molt proper al públic, que s’ha integrat perfectament a la cultura catalana…. i que cony ….a mes …. és veí nostre!!!

Dos autors catalans que defineixen la nostra música des del segle XX fins al XXI: l’elegància d’Eduard Toldrà i la solidesa de Joan Guinjoan. Juntament amb la Vuitena de Dvorák, una obra impregnada de la música tradicional de la seva Txèquia natal.

La vuitena de Dvorak - L'OBC 1-imp

EDUARD TOLDRÀ (Vilanova i la Geltrú 1895 – Barcelona 1962)

Empúries   (🐌🐌🐌) (Invocació a L’Empordà) – Sardana lliure per a orquestra (1926)

Toldrà, va ser un apassionat de la música tradicional: com a mostra, Empúries, una sardana lliure per a orquestra que el va consolidar com a compositor.

Continua llegint

– Concert OBC – Cinema – PIXAR in concert (🐌🐌🐌) – L’Auditori – 08/02/2015

Un concert, el de la setmana passada que ens feia especial il·lusió i per això mateix vàrem convidar a assistir a uns familiars molt estimats, que no acostumen a anar, per tal de què ens acompanyessin. Es tractava del tercer concert de la sèrie de “Música de cinema i espectacle” que aquesta temporada ha organitzat l’OBC, i aquesta vegada es tractava d’una mena d’homenatge a la companyia de dibuixos PIXAR en celebrar el seu 25 aniversari.

L'OBC - PIXAR - Voltar i Voltar 7-imp

Hem de dir que també fa pocs dies, s’ha inaugurat una exposició sobre el mateix tema al CaixaForum de Barcelona, que la tenim pendent d’anar a veure, i pel que sembla té una gran acollida familiar.

El concert amb l’orquestra a l’escenari i darrera d’ells una pantalla de cinema on aquesta vegada es projectaven unes curtes seleccions de diferents pel·lícules realitzades per la indústria de cinema PIXAR; no va ser el mateix que l’últim concert de cinema, on es va projectar sencera i amb diàlegs, la pel·lícula “El Senyor dels Anells” i la música era interpretat en directe per l’orquestra; ara també la música s’interpretava en directe, però la selecció d’imatges no corresponia exactament als moments on hauria de sonar la música i simplement aquelles bandes sonores eren recolzades amb imatges de cada un dels films. Val a dir però que algunes d’aquestes pel·licules han aconseguit guanyar 10 premis Grammy i 3 Oscars.

This slideshow requires JavaScript.

Continua llegint

– Concert OBC – El romanticisme simfònic de RAKHMÀNINOV – (🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 01/02/2015

Aquest darrer diumenge vàrem assistir a un concert realment extraordinari a L’Auditori de Barcelona, de l’OBC dirigida pel que serà el seu director titular a partir de la temporada vinent 2015/2016; es tracta del japonès KAZUSHI ONO (Tòquio, 1960). Actualment és el director titular de l’òpera de Lió, així com també director llorejat de l’Orquestra Filharmònica de Tòquio.IMG_0382

No té ni molt menys el mateix carisma que l’enyorat director japonès Eiji Oue, que va ser molt estimat pel públic, quan va ser director de l’OBC en el període 2006-2010, però com ja dic, encara que no el recorda pas per la manera tan diferent de dirigir, sembla que tan sols amb un parell de concerts, s’ha posat al públic barceloní a la butxaca, dirigint sense partitura i amb una sensibilitat que ha agradat moltíssim. Creiem que a partir de la temporada vinent, viurem moments importants en la ja llarga història de l’OBC.

El programa va ser el següent:

BENET CASABLANCAS (Sabadell 1956)

Sogni ed epifanie. Un bagliori tra notti (🐌🐌)

Aquest concert va ser una estrena absoluta, ja que es tractava d’una obra d’encàrrec a aquest compositor, que actualment i durant dues temporades és resident de L’Auditori. Personalment em costa entrar en músiques contemporànies i més quan no les he escoltat mai; no em va desagradar pas, però sincerament crec que programar aquest concert, per molt curt que sigui (12 minuts) dins d’un programa tan llarg de temps (3 hores), va ser una equivocació.

JOHANNES BRAHMS (Hamburg 1833 – Viena 1897)

Concert per a violí i orquestra en Re major, op.77 (🐌🐌🐌🐌)

IMG_0383

Aquest sí que va ser un dels plats forts de la vetllada, ja que va estar interpretat per la solista de violí HILARY HAHN, que des de ben petita ha estat considerada com una de les violinistes més reconegudes del món; va saber fer el pas de nena prodigi a solista de prestigi amb una gran seriositat, i ha bastit una sòlida carrera que comprèn tot el repertori violinístic imaginable.

Continua llegint

– Òpera – UNA VOCE IN OFF (🐌🐌) de Xavier Montsalvatge / LA VOIX HUMAINE (🐌) de Francis Poulenc – Gran Teatre del Liceu – 22/01/2015

Ens agrada l’òpera i per això estem abonats al Gran Teatre del Liceu des de fa moltes temporades, i també ens hem abonat a les retransmissions en directe als cinemes des del Metropolitan de NY… i a mes a més quan l’agenda ens ho permet anem a veure alguna altra òpera tant al Cinema com en petits teatres… òperes contemporànies o no, que es representen en espais més íntims com últimament s’ha fet a l’Espai Lliure i al Teatre Akadèmia.

Creiem que el Gran Teatre del Liceu s’està equivocant de programar òperes de petit format en un espai tan enorme com és el Liceu; aquestes òperes que acostumen a durar menys d’una hora, crec que no tenen massa audiència, primer perquè són poc conegudes i segon perquè són “delicatessen” que s’han de gaudir de ben a prop. És per això que s’acostumen a representar en espais més reduïts i més íntims que no pas un gran teatre d’òpera.

UNA VOCE IN OFF  2

UNA VOCE IN OFF – foto de A. Bofell

El Liceu ha programat solament 3 representacions d’aquest programa format per dues òperes, UNA VOCE IN OFF del compositor Xavier Montsalvatge i LA VOIX HUMAINE de Francis Poulenc. Han sortit ofertes a través de la xarxa i per tot arreu, 2 x 1 e inclús sortejos regalant entrades…. i ni així. Almenys dijous passat la Sala del Gran Teatre del Liceu era gairebé buida, especialment les butaques de preus més cars; a la mitja part es va acabar de buidar. Aquest tipus d’òpera interessa a molt poca gent i ni que regalin entrades s’omplirà un teatre de les dimensions del Liceu.

Continua llegint

– Concert OBC (7/16) – Cinema – EL SENYOR DELS ANELLS – la fraternitat de l’anell (🐌🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 11/01/2015

l'OBC - El Senyor dels anells - L'Auditori 01-imp

l'OBC - El Senyor dels anells - L'Auditori 03-imp

On es troba el “Voltaire” ???

Fa molts anys que acudim als concerts matinals del diumenge, de l’OBC, i us asseguro que mai havíem vist un ambient mes il·lusionant com el matí del passat diumenge 11 de gener.

La mitjana d’edat va caure en picat dels 50/60 als 20/30 anys i les cares de satisfacció durant l’entreacte i a la sortida eren per haver-les gravat en vídeo. És arriscat creure que aquest és l’únic camí per apropar la música simfònica a les noves generacions, però crec sincerament que aquests tipus de concerts més populars, haurien de programar-se a partir d’ara, també en pròximes temporades.

Dos concerts (dissabte i diumenge) amb les 3.200 entrades exhaurides i molta gent que es va quedar amb les ganes de poder adquirir localitats. Es notava en l’ambient una il·lusió desbordant per assistir a un esdeveniment de tal magnitud per primera vegada.

l'OBC - El Senyor dels anells - L'Auditori 06-imp

Mai la música de cinema no s’havia apropat tant a l’òpera, al poema simfònic i a l’èpica de les grans històries. Amb el recurs wagnerià del leitmotiv portat a l’extrem –amb desenes de temes musicals breus associats a determinats personatges–, Howard Shore ens acompanya a la recerca de l’anell.

Amb la trilogia d’El Senyor dels Anells, Howard Shore es va endur tres Oscar. El primer, precisament, per la música de La Fraternitat de l’Anell, la pel·lícula que encetava la sèrie. La moderació de Gandalf, la maldat de Mordor, la ingenuïtat dels hobbits, la força de Boromir i d’Aragorn, la crueltat de Sauron, la lleugeresa dels elfs, etc. Tots i cadascun dels personatges estan descrits magistralment en aquest gran poema orquestral, incloent-hi l’anell del poder, que, com no podia ser d’una altra manera, té el seu propi tema musical.

l'OBC - El Senyor dels anells - L'Auditori 07-imp

Continua llegint