l’OBC a l’Auditori |

EL CASTELL DE BARBABLAVA – BRAHMS (temp. 19/20 – espectacle nº 033)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Malgrat que ha estat el concert núm. 7 de la temporada de l’OBC, curiosament, i a causa del nostre viatge pel Perú i Bolívia, aquest concert del dia 24 de novembre, ha estat el nostre primer concert de l’abonament d’aquesta temporada a l’Auditori.

L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (l’OBC) dirigida per Josep Pons ens ha ofert un programa format per les “Danses eslaves” de Dvorak, les “Danses hongareses” de Brahms i l’òpera en un acte de Béla Bartók, “El Castell de Barbablava”.

Josep Pons i Viladomat (Puig-reig 1957) és, des de 2012, el director musical del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Va rebre la seva primera formació musical a l’Escolania de Montserrat. En 1985 va ser cofundador de l’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure, i en 1992 va ser el director musical de les cerimònies dels Jocs Olímpics de Barcelona.

El programa ha estat el següent:

ANTONÍN DVORÁK (Nelahozeves, Bohèmia 1841 – Praga 1904)

Danses eslaves, op 72 (1886-1887) (🐌🐌🐌)

Num 1 en Si major. Molto vivace

Num 2 en Mi menor. Allegretto grazioso

Es tracta d’una primera audició d’aquestes danses, compostes per encàrrec, per intentar emular l’èxit de les danses hongareses de Brahms. Les danses eslaves van ser originalment escrites per a piano a quatre mans.

Avui s’han interpretat les dues primeres de les 8 danses de l’Opus 72: La primera dansa es basa en un ball masculí eslovac consistent en salts que creen figures. Amb un caràcter repetitiu i un aire marcial. La segona dansa és ucraïnesa i la repetició dels moviments li confereixen un caràcter obsessiu.

Continua llegint →

CENTENARI BERNSTEIN (temp. 17/18 – espectacle nº 195)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir diumenge al matí, vàrem assistir a un altre concert de l’OBC; aquest no pertanyia al nostre torn d’abonament, però ens feia especial il·lusió per la interpretació de la Simfonia núm. 3 “Kaddish” de Leonard Bernstein, després de l’extraordinari concert de fa unes setmanes amb la projecció de WEST SIDE STORY (per cert aquest es tornarà a programar el 18 i 19 de juliol).

Un concert molt variat i llarg d’una durada que va sobrepasar les dues hores i mitja i que encara que estava programat per celebrar el centenari del naixement de Bernstein, unicament una de les 4 peçes interpretades era d’aquest compositor.

1 – ARNAU TORDERA (Tona 1986)

Illa Esperança. (🐌🐌🐌) – Estrena absoluta.

Un encàrrec de l’OBC pel projecte ET TOCA A TU (programa d’integració social), amb la participació de la Big Band de l’Institut Guillem Catà i la Coral Escodines. Aquesta peça neix d’una pluja d’idees compartida amb els alumnes de l’Institut Guillem Catà de Manresa i és l’indret privilegiat on Tordera situa tot allò que aquests joves desitgen per millorar el món que ens envolta.

Una música que entra fàcilment a les oïdes de tot tipus de públic i força encomanadissa, per la seva senzillesa. Un concert amable i participatiu amb un munt de gent jove a sobre l’escenari compartint els seus anhels amb la millor orquestra de Catalunya.

Llàstima que la direcció del director titular de l’OBC, Kazushi Ono, no va calibrar bé el volum excessiu de l’orquestra que va tapar força l’esplèndida Coral.

2 – AARON COPLAND (Brooklyn 1900 – North Tarrytown 1990)

El Salón México (🐌🐌🐌+🐚)

Aquesta peça va ser el resultat d’una primera visita a Mèxic que Aaron va allargar cinc mesos. L’obra duu per títol el nom d’una sala de ball de la capital i recull quatre melodies tradicionals mexicanes com a base d’un breu poema tonal, amb una orquestració acolorida i una vitalitat rítmica i exuberant, aparentment despreocupada. Amb posterioritat Bernstein en va fer una transcripció per a piano molt efectiva.

3 – MAX BRUCH (Cologne 1838 – Friedenau 1920)

Concert per a violí i orquestra núm. 1 en Sol Menor, op. 26 (🐌🐌🐌🐌🐌)

Bruch és un d’aquells compositors injustament conegut per una única obra: el seu primer Concert per a violí. Tot i que no era violinista, els seus tres concerts per a aquest instrument van ser inspirats per l’amistat amb intèrprets eminents, com Joseph Joachim i Pablo de Sarasate. El virtuosisme, la calidesa melòdica i l’elevada inspiració de l’obra superen qualsevol classificació dins d’un període, i la converteixen en expressió artística atemporal.

De ben segur i per la meva sorpresa va ser la millor peça del matí d’ahir, i va tenir molt a veure perquè va ser interpretada per un dels violinistes més reconeguts mundialment, en Nikolaj Znaider, que ens va deixar sense alè, en una de les millors interpretacions al violí que recordem. L’Auditori es va venir abaix pels aplaudiments i Nikolaj ens va obsequiar amb un bis preciós de Bach.

Finalment després d’un breu descans, la segona part del concert la va protagonitzar l’esperada “Kaddish”.

4 – LEONARD BERNSTEIN (Lawrence, Massachussetts 1918 – New York 1990)

Simfonia núm. 3 ”Kaddish”– 1a audició (🐌🐌🐌🐌)

La Simfonia duu el nom de la pregària jueva per als morts que el compositor va dedicar a la memòria de J. F. Kennedy, el primer president catòlic dels Estats Units. La simfonia es troba a mig camí entre una afirmació de fe i una revolta metafísica, perquè apareixen també sentiments de rebel·lió, dolor i dubte sobre un Déu incapaç de donar pau i prevenir la mort. És una obra altament teatral i dramàtica, que combina un text parlat amb textos cantats en arameu i hebreu, i en la qual el cor ha de cantar, cridar, aplaudir i, fins i tot, donar cops de peu a terra.

Per l’ocasió, una grandiosa posada en escena amb l’OBC al complet i la col·laboració de l’Orquestra Simfònica de l’Esmuc, la soprano Ilona Krzywicka, el narrador Andrew Tarbet i els Cors següents: Cor Lieder Càmera, Cor Madrigal i Veus, Cor Infantil Amics de la Unió.

Al grandiós escenari de L’Auditori no hi cabia ni una agulla, i tot feia preveure un concert inoblidable…. i malgrat que ens va agradar i molt en alguns moments, l’excessiu protagonisme del narrador, va fer que en alguns moments no ens acabes de fer el pes. Sense cap mena de dubte, almenys per nosaltres, el millor de tot va ser la interpretació dels cors i alguns moments màgics dels instruments de corda.

Us deixo l’enllaç amb l’àudio sencer del concert que es va retransmetre en directe per Catalunya Radio …

http://www.ccma.cat/audio/embed/991912