Arxiu d'etiquetes: Lluna Gay

– Teatre (34) – CINCO TONOS DEL COLOR AZUL (🐌🐌🐌+ 🐚) – Sala Atrium – 28.09.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

CINCO TONOS DEL COLOR AZUL – 

Aquesta obra de la Companyia Proyecto Azul va ser una residència de creació de La Seca Espai Brossa la temporada passada i s’ha pogut veure en diferents centres cívics, i ara fa una petita estada a la Sala Atrium, dirigida per Paula Ribó i interpretada per Marta Aguilar i Lluna Gay.

La Lluna i la Marta són l’Anna, i l’Anna ha perdut la seva mare per una malaltia diagnosticada tan sols cinc mesos abans de la seva mort. L’Anna no ha tingut prou temps per fer-se a la idea i la mort de la mare la deixa fora de joc i l’obliga a iniciar el procés de dol.

Quan mor un ésser estimat, ens convertim en hàmsters. Iniciem una cursa a tota velocitat amb els ulls embenats sobre una roda que no sembla avançar. Aquesta marató s’ordena emocionalment a: negació, ira, depressió, negociació i finalment acceptació. Cinc tons del color blau és una anàlisi del duel pel qual passa Anna després de la mort de la seva mare, amb la particularitat que la protagonista està interpretada per dues actrius en lloc d’una. Anna és un hàmster que no deixa de pedalejar mentre el món no deixa d’engreixar els tabús que envolten el tema de la mort. Però al final, encara que no ho sembli, sempre arriba la llum i la vida segueix.

cinco-tonos-de-color-azul

Segons la psiquiatra Elisabeth Kübler-Ross un procés de dol es pot dividir en cinc fases: la negació, l’ira, la depressió, la negociació i l’acceptació.

Continua llegint

– Teatre – RZ en RV (🐌🐌)- Tantarantana Teatre – Sala Àtic22 – 26/02/2015

Es pot dir que d’ençà que vàrem descobrir les lectures dramatitzades a la Sala Àtic22 del Tantarantana, som assidus a aquest tipus de proposta; aquesta vegada a més, tenia el gran al·licient de què la dramatúrgia i la direcció era a càrrec del que ja considerem un bon amic, que acostuma a obrir-nos les portes d’accés al Àtic22 abans de pujar per les escales de ferro mig penjades a la paret exterior de l’edifici….. estem parlant de ABEL VERNET.

Malauradament molt aviat comprovarem que no és el nostre millor dia, perquè som molta gent esperant al carrer i la representació comença allà mateix; un grup massa gran perquè els dos actors que interpreten els seus papers a la mateixa vorera, ens facin arribar la seva veu amb claredat; tan sols uns quants s’assabenten del que ens intenten explicar, ja que el soroll del transit i la llunyania evita la bona audició.

Pugem definitivament a la Sala i els problemes d’audició continuen…. a vegades els actors criden, però en d’altres moments xiuxiuegen i no ens arriba la seva veu…. i això que estem a la fila 1.

RZ en RV es tracta d’una lectura dramatitzada a partir de l’obra de teatre “Roberto Zucco” de Bernard- Marie Koltès (1988), inspirada en fets reals, que relata la història d’un assassí en sèrie italià, Roberto Zucco, elevada a una dimensió mística i barrejada amb la història d’una noia a qui ell, la porta a la perdició. Aquesta obra va provocar en el seu dia, un enorme escàndol, perquè en ella es barregen fets reals i tràgics.

Continua llegint