L’evidència dels fets
(Lluís Martínez) – El Punt Avui 12/12/2013
El triomf de les tropes mercenàries al servei de Felip V va representar la fi de les llibertats de Catalunya. No només es va dissoldre la Diputació i la Generalitat, sinó que es van liquidar tots els símbols: tropes regulars, sometent, coronela, seca (encunyament de moneda), banderes i fins i tot algunes imatges pròpies de les processons religioses. Tot quedava sotmès al centralisme. A partir d’aquell moment, a Catalunya no hi hauria més furs ni privilegis que els de Felip V. Tot el poble català va ser desarmat, en una campanya en què es pretenia fer explícita la humiliació. A les llars, fins i tot els ganivets de punta havien d’estar encadenats a la taula.
El càstig econòmic contra Catalunya va ser implacable. Les tropes invasores, que feia mesos que no cobraven, anaven voltant pels pobles per menjar o per requisar el que els semblava. A tothom que va participar en la defensa de Barcelona i que tenia béns, aquests els van ser embargats, i alguns no els van recuperar fins al 1725. Molts altres ni tan sols van tenir aquesta sort. A més, els vencedors van imposar un tribut suplementari, el reial cadastre, copiat del que regia a França, i que aquí era més conegut com el catàstrofe.
Però el pitjor va arribar amb el decret del 16 de gener del 1716, anomenat de Nova Planta, que imposava una reorganització de l’administració i l’ordenació del país. En la pràctica va suposar la supressió definitiva de la sobirania i de les institucions pròpies de Catalunya.
Va ser en aquesta època d’uniformitat i centralisme que l’administració espanyola va començar a obsessionar-se amb la cultura catalana, a la qual veia com un destorb en els seus objectius. Com que el nucli de qualsevol cultura és la llengua, tots els esforços de les autoritats castellanes van anar adreçats a foragitar-la del terreny oficial i públic. Així, el castellà es va convertir en l’única llengua de relació amb totes les administracions. El 1717 es va dictar una instrucció secreta als corregidors, als quals es va manar que introduïssin el castellà a tot arreu “para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”.