Arxiu d'etiquetes: Lluís Marquès

– 146 – Teatre – LOS NIÑOS OSCUROS DE MORELIA  – Teatre Tantarantana (🐌🐌🐌🐌) – 2019.01.04 (temp. 18/19 – espectacle nº 110)

LOS NIÑOS OSCUROS DE MORELIA (temp. 18/19 – espectacle nº 110)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir, divendres d’estrena als Baixos 22 del Tantarantana, el teatre fent goig gairebé ple fins a la bandera i una proposta que arriba a Barcelona en el seu muntatge original, després d’haver-se estrenat a Madrid i en altres indrets de l’Estat.

LOS NIÑOS OSCUROS DE MORELIA ens parla d’un episodi relacionat amb la Guerra Civil Espanyola, en què 456 nens i adolescents van ser portats des de Barcelona al port de Bordeus per ser embarcats en el vaixell Mexique rumb a Mèxic. Era el 27 de maig del 1937 quan van salpar i el 7 de juny de 1937 quan van arribar a Veracruz.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Es tracta d’una creació de la companyia independent Nigredo que ha lluitat per poder estrenar-la i de la que un cop estrenada, s’han fet adaptacions a Colòmbia, Xile, Turquia i Grècia. La companyia va ser fundada en 2013 per Rodrigo García Olza i Albert Tola, una companyia de teatre de text amb un fort ancoratge en la seva integració amb el cos. Les seves produccions són concebudes conjuntament per ells dos, tot i que la “familia Nigredo” ha anat creixent amb el temps.

LOS NIÑOS OSCUROS DE MORELIA, escrita per Albert Tola forma part d’una trilogia sobre adolescents que viuen en contexts de violència. La primera peça d’aquesta trilogia de l’autor barcelonès va ser “Niño fósil” estrenada en aquesta mateixa sala en 2014 i la tercera és “Vino lunar” que podrem veure al mes de maig també al Tantarantana.

Continua llegint

– Teatre – SI MIREU EL VENT D’ON VE (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – 2018.02.25 (temp. 17/18 – espectacle nº 206)

SI MIREU EL VENT D’ON VE (temp. 17/18 – espectacle nº 206)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Diumenge vam poder gaudir d’aquesta esplèndida proposta, escrita per Nell Leyshon, traduïda de l’anglès per Marc Rosich i dirigida per Fernando Bernués.

Una escenografia de Max Glaenzel, autènticament impactant, supèrbia, de les que et deixa bocabadat al punt d’entrar a la sala. Els actors a escena, esperen. Els ulls no poden abastar la immensitat d’un espai delimitat per les parets que conformen una mena de capsa tancada, on aquest món rural esdevé claustrofòbic, trist i fred.

És tardor, els dies són curts i les fulles i les pomes cauen dels arbres en una finca rural d’Anglaterra. Compartim amb la família un dia de les seves vides, un dia especialment dur marcat per la mort i el funeral del cap de família.

A la primera part l’atenció queda centrada a l’interior de la casa, on comencem a intuir les relacions entre els membres de la família i on se’ns plantegen un munt de preguntes que en caure el telo a la mitja part no han tingut resposta.

A la segona part centrem l’atenció en l’exterior de la casa, els camps i les pomes, i comencem a entendre les relacions de dependència d’aquesta família dominada per una mare possessiva.

Irene (Emma Vilarasau) és la mestressa d’aquesta finca on viu amb el seu fill Roy (Lluís Marquès) i el seu germà Len (Eduard Farelo). La seva filla Brenda (Laura López) va marxar de casa fa tres anys i torna en assabentar-se de la mort del pare. També torna Linda (Claudia Cos) que havia estat companya de jocs dels fills de la Irene.

Continua llegint

– Teatre (67) – IN MEMORIAM, LA QUINTA DEL BIBERÓ – Teatre Lliure Montjuïc (🐌🐌🐌🐌🐌) – 23.10.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

IN MEMORIAM, LA QUINTA DEL BIBERÓ – 

Aquest ha estat l’espectacle inaugural de la XXV edició de Temporada Alta i ha aixecat tot tipus d’opinions, a favor i en contra. Nosaltres vam poder veure-la aquest diumenge dia 23 al Teatre Lliure, i ens ha emocionat i trasbalsat, un cop de puny directe al cor. Una proposta que no podem deixar de recomanar ja des de les primeres línies d’aquest escrit.

He matat un home! Potser per tranquil·litzar la meva consciència hauria de dir que he liquidat un adversari, que he suprimit un enemic, però jo sé que això no val i menys encara en les circumstàncies en què s’ha produït. He matat un home i jo no puc enganyar-me a mi mateix ….” (del llibre “Dues línies terriblement paral·leles” d’en Francesc Grau i Viader)

in-memoriam-teatre-lliure-1

Segons ens comenta Lluïs Pasqual en el col·loqui que te lloc un cop acabada la representació, ell tenia un oncle que va formar part de la Quinta del Biberó, el van cridar a la guerra quan tenia 17 anys i va morir a la Batalla de l’Ebre uns mesos més tard. Ell ho va descobrir per casualitat, quan amb nou anys va pujar a unes golfes on no podia pujar i va obrir un armari que no s’havia d’obrir. A casa seva com a moltes altres s’havia imposat el silenci i l’oblit, el que no es recorda i del que no es parla, no existeix. Per la por i el dolor.

in-memoriam-teatre-lliure-voltar-i-voltar-2

Per tant aquesta obra és un homenatge a la memòria d’una generació perduda. Està basat en el testimoni directe de varius supervivents d’aquesta Batalla als que Pasqual ha anat entrevistant al llarg d’un any.

Continua llegint