Arxiu d'etiquetes: Liudmyla Monastyrska

– Òpera – I DUE FOSCARI (🐌🐌🐌🐌) de Giuseppe Verdi (versió concert) amb Plácido Domingo – Gran Teatre del Liceu – 30/04/2015

Feia molts mesos que havíem comprat les entrades per anar a aquesta representació operística al Liceu, malgrat que les òperes en versió concert no ens agraden gaire, ja que preferim veure-les representades; a la fi l’òpera és l’espectacle que reuneix en un de sol, totes les arts escèniques, entre les que està el “Teatre”, que per nosaltres, teatraires de pro, és molt important.

El fet, és que ens feia il·lusió veure i sobretot escoltar en directe al que ha estat el gran tenor de l’estat espanyol, Plácido Domingo (Madrid, 1941), encara que ja fa uns anys, actua com a baríton per la seva avançada edat.

La carrera internacional de Plácido Domingo és llegendària; ha interpretat 130 papers diferents, més que cap altre tenor en la història. El 1997, Domingo va superar el rècord que Enrico Caruso mantingué durant molt de temps en l’obertura de la temporada de l’Òpera del Metropolitan, i el 2008 celebrà els seus 40 anys cantant en aquest teatre, on ha inaugurat la temporada vint-i-una vegades. El talent del tenor madrileny el confirmen el seu amplíssim repertori i la seva carrera interpretativa, així com els seus èxits com a director, administrador, i el seu compromís amb les causes humanitàries i la feina com a creador de programes per a joves artistes.

foscari_cat

I DUE FOSCARI, es tracta d’una òpera en tres actes sobre llibret de Francesco Maria Piave amb música de Giuseppe Verdi. Va ser estrenada al Teatro Argentina de Roma l’any 1844 i al Liceu l’any 1847.

La història, basada en l’obra homònima de Lord Byron, relata els últims dies del dux de Venècia, que ha de decidir entre l’obligació com a governant i l’amor pel seu fill, acusat d’assassinat: la raó d’Estat o l’amor de pare. Verdi pensava estrenar-la a La Fenice, però la direcció, pressionada per la censura, la va considerar inapropiada: el llibret descobria les intrigues del poder precisament a Venècia, la rebotiga de la política, amb alguns dels seus protagonistes influint encara, com la mateixa família Foscari.

I DUE FOSCARI 1-imp

Abans de començar la directora artística del Liceu, Christina Scheppelmann, va sortir a l’escenari, i això ja ens va fer tremolar… i efectivament sortia per dir que Plàcido Domingo patia una lleugera afecció de laringe, però que malgrat això havia preferit actuar i no suspendre la vetllada. Això ens va fer témer el pitjor, però per sort no va estar així, ja que encara que al primer acte semblava que no se’n sortiria, va fer un tercer acte esplèndid que va provocar aplaudiments durant forces minuts. Sembla mentida que als seus 74 anys pugui tenir encara la capacitat de fer esclatar al públic dels teatres d’òpera, bravos i aplaudiments sostinguts, que ocasiona la parada momentània de la representació.

Continua llegint

– Òpera al cinema – AÏDA (****) de VERDI – en directe des del MET de New York – Cinemes Icaria Yelmo 15/12/2012

per MIQUEL GASCÓN

Tres setmanes seguides de Metropolitan, esgoten…. i és que tants “vols virtuals” a New York no els aguanta qualsevol persona.  Aquesta vegada no anàvem massa engrescats, ja que AÏDA l’hem vista i escoltada massa vegades, sobretot en la versió de Mestres Cabanes al Liceu. Però volíem comparar amb una versió del MET, i no ens varem saber estar.

Aïda

Aquesta producció, torna a ser massa realista pel meu gust, massa clàssica… vol reflectir fil per randa l’època dels faraons egipcis i sembla que tingui una posada en escena tipus “Los 10 mandamientos” o “Ben Hur” un pel carregant pels temps actuals; es tracta d’una producció estrenada l’any 1988, deguda a Sonja Frissell. De totes maneres tinc que reconeixer que és espectacular i el cartró pedra molt mes realista que la versió liceista.  No s’estan de recursos i participen centenars de persones que actuen  a escena, e inclús apareixen cavalls en viu.

Continua llegint