Arxiu d'etiquetes: LÍNIES DE NASCA

El nostre viatge al PERÚ i BOLÍVIA – NASCA (sobrevol de les LÍNIES DE NASCA) i continuació de la ruta fins a AREQUIPA. – 2019.09.23 (crònica 16)

Avui ens podem llevar més tard perquè ens vénen a recollir a les vuit per anar a fer el vol per sobre de les LÍNIES de NASCA i ens han aconsellat no esmorzar ni prendre absolutament res abans del vol.

Les anomenades línies de Nasca van ser creades per la cultura Nasca entre el 200 aC i el 600 dC. Constitueixen un dels grans enigmes arqueològics del món.

Hi ha centenars de figures individuals amb diferents nivells de complexitat. Es pot trobar des de línies simples fins a dibuixos estilitzats de colibrís, aranyes, micos i sargantanes.

Les línies de Nasca només es poden reconèixer com a figures coherents des de l’aire. Encara que se suposa que el poble Nasca mai hauria pogut veure les seves creacions, hi ha hagut molta especulació sobre les habilitats i les motivacions dels constructors. La investigadora Maria Reiche (1903-1998) va ser un de les primeres científiques que va estudiar el fenomen i que va contribuir al coneixement i a la seva conservació.

En aquest ENLLAÇ de la National Geographic, podreu veure els noms i fotografies de les 17 principals formacions que encara es conserven.

A l’aeròdrom ens revisen el passaport i ens pesen. Hem d’esperar força estona, el moment que ens avisin per embarcar. Són avionetes molt petitones on ens encabim sis persones i el pilot.

Abans de pujar ens expliquen el que veurem i ens fan seure en funció dels pesos per equilibrar l’avioneta, jo vaig davant de tot i el Miquel al darrere de tot. 

Durant el vol, ens van assenyalant les figures que mig veiem i que pràcticament no podem fotografiar….. la veritat és que teníem moltes expectatives dipositades en aquest vol i ens ha resultat una mica decebedor …. encara que per sort no ens hem marejat. 

L’avioneta es belluga com si estiguéssim en una muntanya russa; portem uns cascos per esmortir l’infernal soroll de les hèlixs i això fa que no ens puguem comunicar entre nosaltres. Ha estat un encert no prendre ni tan sols un got de llet. La companya de vol del Miquel es passa tota l’estona vomitant i ho passa realment malament… impossible poder-la ajudar amb aquests sotracs.

Mentre esperem que ens vinguin a recollir per tornar a l’hotel esmorzem al mateix aeròdrom. 

…i en dirigim després al Museu Arqueològic Antonioni, un museu privat (administrat per Centro italiano Studi e Ricerche Archeologiche Precolombiane (CISRAP)), amb peces de ceràmica i tèxtils de la cultura nasca.

També visitem el petit jardí on estan els aqüeductes de Bisambre i una reproducció, a mida real, dels diferents modes d’enterrament.

En sortir tornem a la plaça de les Armes i ens asseiem a prendre un “jugo”.

Ja a l’hotel ens vénen a buscar per anar a l’estació d’autobusos Cruz del Sur.

Avui seiem al pis de sota en seients individuals un darrere l’altre.

Un viatge extraordinàriament pesat, ja que han estat onze hores per recórrer 600 quilòmetres. Durant el trajecte ens han donat dinar i sopar. El paisatge ressec tampoc acompanya massa.

Arribem a AREQUIPA a la una de la matinada i ens traslladem a l’hotel Santa Rosa, on caiem morts al llit.

——————————————–

Nota: si voleu accedir a la primera crònica d’aquest viatge, cliqueu en aquest enllaç

Per poder veure la crònica 15, cliqueu en aquest ENLLAÇ

Per poder veure la crònica 17, cliqueu en aquest ENLLAÇ

—————————————–