KRÀMPACK (temp. 19/20 – espectacle nº 040)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Ahir diumenge vam tornar al Teatre Aquitània, després de molt de temps sense fer-ho, per veure el nou muntatge teatral de KRÀMPACK que ha tornat als escenaris 25 anys després de la seva estrena.
En 1994 s’estrenava en el Festival de Teatre de Sitges, aquesta comèdia de Jordi Sánchez que van protagonitzar el mateix Jordi Sánchez, en Joel Joan, l’Eduard Fernández i la Mònica Glaenzel (després Ester Formosa). Va assolir un gran èxit de públic i es va representar durant quatre temporades a la Villarroel. Va guanyar el Premi de la Crítica de 1994 i el Premi Max l’any 2003.
Fins i tot, l’any 2000 es va estrenar la versió cinematogràfica dirigida per Cesc Gay. Aquesta proposta va ser l’embrió de l’aclamada sèrie de televisió “Plats Bruts”.
Ara, aquest nou muntatge, en una producció de White Moose, està dirigit per Pep Antón Gómez i protagonitzat per Jaume Casals (Xavi), Lídia Casanova (Berta), Àlex Ferré (Pau) i Mikel Iglesias (José Luis).
El Pau, el Xavi i en José Luis són tres amics que han decidit anar a viure junts. El pis té quatre habitacions. Necessiten una persona més i en Xavi porta la Berta. Però ella resulta que és l’ex d’en Pau. Entre els amics es generen tensions vitals, sexuals i ideològiques.
De tant en tant el Pau i el Xavi fan un “krampack”, paraula amb la qual ells han batejat el fet de fer-se palles. Per passar-ho bé. Però del rotllo amics.
No és sexe, ni amor… o potser sí?
Un text que en el seu moment va suposar una gosadia pel llenguatge emprat, i la claredat amb què exposaven els dubtes sexuals dels joves post adolescents que presenta l’obra. Ara en canvi, és un text, que en algunes de les seves escenes podria arribar a ser titllat de masclista.
