Arxiu d'etiquetes: LES NOIES DE MOSSBANK ROAD

– 089 – XXIV Edició dels PREMIS BUTACA – 2018.11.26 – Teatre-Auditori de Sant Cugat

XXIV Edició dels PREMIS BUTACA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Una nova gal·la d’entrega dels PREMIS BUTACA que ha tingut lloc en un espai diferent, al Teatre-Auditori de Sant Cugat, que celebra enguany els 25 anys.

Es tracta de la XXIV edició d’aquests premis presentada com cada any pels seus impulsors Gloria Cid i Toni Martin, que van encetar-ho des del seu programa de ràdio de Premià de Mar. Un premi que atorga el públic sobre una llista de nominats que prèviament ha seleccionat un Comitè de persones de tots els àmbits amb l’únic requisit d’haver vist al llarg de la temporada més de seixanta obres.

Aquest any el Miquel ha format part d’aquest comitè.

Fem cap a l’Auditori de Sant Cugat, que no coneixíem, molt d’horeta. Comencem a veure cares conegudes i de mica en mica el gran espai d’entrada de l’auditori és ple de gom a gom. Somriures, encaixades de mans, petons, càmeres, copes, … I nosaltres gaudint de l’ambient i de la proximitat de persones que admirem per la seva vàlua professional i humana.

En estar asseguts al final de la platea ens dóna perspectiva de tot l’auditori i ens permet escoltar les instruccions que reben els càmeres instal·lats al darrere del tot. Que han de gravar, com, i en quin moment, ….

La Gala comença amb una extraordinària puntualitat amb un número protagonitzat per Clara Peya, Mariona Castillo, i les germanes Sey. Amb text de Marc Rosich i coreografia d’Ariadna Peya, el numero ha estat farcit de referències a la situació actual del teatre català passant per sobre de totes, i sota una pàtina de finíssim humor, “Cal obrir finestres, cal que corri l’aire“.

A l’escenari l’Orquestra Banda Ciutat de Sant Cugat que conformen els alumnes de l’escola conservatori Victòria dels Àngels i de l’escola Fusió, dirigits per l’Enric Mestre.

Al llarg de la Gala han anat intervenint els dos presentadors amb referències a diferents problemàtiques que afecten el sector teatral, i que han fet palesa la seva simpatia i desimboltura dalt de l’escenari.

Els premis han estat entregats per diferents persones del món de l’espectacle i durant la gala hem pogut gaudir de l’enginy de les Glorias Cabareteras, la Capitana (Marta Bernal) i la Martínez (Gloria Martínez) que han fet la seva “espatarrant aparició” i en cinc minuts han deixat anar un munt de “puyes” cap a la professió teatral i  cap a la mateixa gal·la.

Continua llegint

– Teatre – LES NOIES DE MOSSBANK ROAD (🐌🐌🐌🐌🐌) – La Villarroel – 2017.12.12 (temp. 17/18 – espectacle nº 133)

LES NOIES DE MOSSBANK ROAD (temp. 17/18 – espectacle nº 133)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Nit d’estrena dimarts passat a la Sala Villarroel, un ple absolut i una expectació enorme per veure una proposta que serà un dels èxits d’aquesta temporada, tal com vam intuir a la roda de premsa i com podrem confirmar després de veure-la.

Tres actrius protagonistes, Cristina Genebat, Marta Marco i Clara Segura, que sota la direcció de Sílvia Munt ens han ofert una delícia de representació. Un text d’Amelia Bullmore, traduït per Roser Batalla, que ens parla de l’amistat.

Un recorregut de gairebé trenta anys a la vida dels personatges, les seves vides, les seves penes, les seves alegries, els espais i les situacions. Una comèdia que exposa el viatge vital de les tres dones protagonistes, una comèdia que, com la vida, es converteix en drama en fracció de segons.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una reflexió sobre la fortalesa de l’amistat, únic refugi en situacions complicades, quan hem defallit, tot creient que érem prou forts per superar sols, moments complicats de les nostres vides.

Tres noies que es troben a la universitat, amb tres personalitats ben diferents que ens commouen i es fan estimar. Tenen divuit anys quan es coneixen i decideixen compartir un pis.

Clara Segura es Rose, una noia alegre, esbojarrada i positiva que troba en el sexe la seva afirmació de llibertat. La seva mare és una addicta als barbitúrics. Charlie, el marit de la seva mare és la seva única referència. Ens hem tornat a enamorar d’una actriu que interpreta magistralment a la Rose de 18 anys i a la Rose més madura de 30 anys.

Marta Marco es Diana, Di, una noia lesbiana, amant de l’esport i conciliadora. A casa seva no saben de la seva condició sexual, i la universitat li permet ser qui realment és. Una gran interpretació convincent d’aquesta actriu que transmet energia fins al moment en què un fet li canviarà la vida.

Cristina Genebat és Viv, la més seriosa de les tres amigues, la més centrada i que aparentment té molt clar el que vol aconseguir a la vida. No parla gaire de la seva família, però podem intuir una gran rigidesa. La seva interpretació ens ha encantat.

Continua llegint