Arxiu d'etiquetes: Leonard Bernstein

– 079 – Teatre – I HATE MUSIC (Cançons, cartes i records de Leonard Bernstein) (🐌🐌🐌🐌) … i RdP ÀNTEROS – Onyric Teatre Condal – 2018.11.19 (temp. 18/19 – espectacle. nº 060 i RdP 015)

I HATE MUSIC (temp. 18/19 – espectacle nº 060 i RdP 015) … i RdP ÀNTEROS

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ens hem pres un “descans” de 5 setmanes al Blog, per realitzar un somni que l’Imma i jo teníem pendent des de l’any 2011 … Viatjar a JAPÓ.

Aquell any havíem comprat els bitllets d’avió 2 dies abans del fatídic terratrèmol de magnitud 9 de l’escala sismològica i posterior Tsunami que es va produir en aquell país l’11 de març del 2011. El pitjor però, va ser la greu fuita radioactiva que es va produir a la a central nuclear de Fukushima. Tot plegat ens va decidir suspendre el viatge, malgrat que vàrem perdre l’import dels bitllets d’avió, perquè segons la companyia Air France, els que no volíem anar eren nosaltres i el vol no se suspenia.

7 anys després hem pogut cumplir el nostre somni de conèixer per fi el pais en un magnífic viatge de 34 dies en l’època del “Momijigari” quant els boscos i els jardins es tenyeixen de colors vermellosos. En una o unes properes ressenyes del Blog, intentarem resumir el nostre viatge.

Ens hem oblidat temporalment aquestes 5 setmanes de les Arts Escèniques, perque únicament vàrem assistir a una representació i no sencera al Teatre Kabukiza del barri de Ginza de Tòquio, el principal teatre on es fan representacions de teatre tradicional Kabuki.

____________________

Però ara ja estem de nou a Barcelona, i ahir, l’endemà de la nostra arribada, ja vaig poder assistir a la primera Roda de premsa, aquesta vegada a l’Onyric (teatre Condal), on es van presentar dues propostes musicals: I HATE MUSIC ! …. i ÀNTEROS.

Una RdP amb la presència de Daniel Anglès, director artístic d’ONYRIC, i amb les dues companyies protagonistes, que ens van oferir una petita interpretació de cadascun dels espectacles.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Curiosament la RdP es va fer ahir, quan ja s’havia realitzat la primera de les 3 representacions de I HATE MUSIC !, que es podran veure a Barcelona. Un grandíssim espectacle que es va estrenar a la ciutat italiana de Parma, per celebrar el centenari del naixement del compositor Leonard Bernstein. La protagonista és la soprano Joana Estebanell acompanyada al piano per Mauro Arbusti i sota la direcció de Massimiliano Farau.

Una veu realment extraordinària la de la soprano catalana Joana Estebanell, que hem pogut sentir en musicals com Mar i Cel, Los Miserables o el Fantasma de l’Òpera, però que actualment està establerta a Itàlia i per tant, aquesta és una ocasió gairabé única per poder-la escoltar novament.

I HATE MUSIC ! és un recorregut per la música de Leonard Bernstein, que ens mostra clarament l’enorme varietat i complexitat de la seva obra i també de la seva vida on va d’haver de lluitar amb la interposició de dos factors contraposats: l’immens amor que tenia per la seva dona i la seva amagada homosexualitat.

Continua llegint

– Concert de l’OBC – CENTENARI BERNSTEIN (🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 2018.02.18 (temp. 17/18 – espectacle nº 195)

CENTENARI BERNSTEIN (temp. 17/18 – espectacle nº 195)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir diumenge al matí, vàrem assistir a un altre concert de l’OBC; aquest no pertanyia al nostre torn d’abonament, però ens feia especial il·lusió per la interpretació de la Simfonia núm. 3 “Kaddish” de Leonard Bernstein, després de l’extraordinari concert de fa unes setmanes amb la projecció de WEST SIDE STORY (per cert aquest es tornarà a programar el 18 i 19 de juliol).

Un concert molt variat i llarg d’una durada que va sobrepasar les dues hores i mitja i que encara que estava programat per celebrar el centenari del naixement de Bernstein, unicament una de les 4 peçes interpretades era d’aquest compositor.

1 – ARNAU TORDERA (Tona 1986)

Illa Esperança. (🐌🐌🐌) – Estrena absoluta.

Un encàrrec de l’OBC pel projecte ET TOCA A TU (programa d’integració social), amb la participació de la Big Band de l’Institut Guillem Catà i la Coral Escodines. Aquesta peça neix d’una pluja d’idees compartida amb els alumnes de l’Institut Guillem Catà de Manresa i és l’indret privilegiat on Tordera situa tot allò que aquests joves desitgen per millorar el món que ens envolta.

Una música que entra fàcilment a les oïdes de tot tipus de públic i força encomanadissa, per la seva senzillesa. Un concert amable i participatiu amb un munt de gent jove a sobre l’escenari compartint els seus anhels amb la millor orquestra de Catalunya.

Llàstima que la direcció del director titular de l’OBC, Kazushi Ono, no va calibrar bé el volum excessiu de l’orquestra que va tapar força l’esplèndida Coral.

2 – AARON COPLAND (Brooklyn 1900 – North Tarrytown 1990)

El Salón México (🐌🐌🐌+🐚)

Aquesta peça va ser el resultat d’una primera visita a Mèxic que Aaron va allargar cinc mesos. L’obra duu per títol el nom d’una sala de ball de la capital i recull quatre melodies tradicionals mexicanes com a base d’un breu poema tonal, amb una orquestració acolorida i una vitalitat rítmica i exuberant, aparentment despreocupada.  Amb posterioritat Bernstein en va fer una transcripció per a piano molt efectiva.

3 – MAX BRUCH (Cologne 1838 – Friedenau 1920)

Concert per a violí i orquestra núm. 1 en Sol Menor, op. 26 (🐌🐌🐌🐌🐌)

Bruch és un d’aquells compositors injustament conegut per una única obra: el seu primer Concert per a violí. Tot i que no era violinista, els seus tres concerts per a aquest instrument van ser inspirats per l’amistat amb intèrprets eminents, com Joseph Joachim i Pablo de Sarasate. El virtuosisme, la calidesa melòdica i l’elevada inspiració de l’obra superen qualsevol classificació dins d’un període, i la converteixen en expressió artística atemporal.

De ben segur i per la meva sorpresa va ser la millor peça del matí d’ahir, i va tenir molt a veure perquè va ser interpretada per un dels violinistes més reconeguts mundialment, en Nikolaj Znaider, que ens va deixar sense alè, en una de les millors interpretacions al violí que recordem. L’Auditori es va venir abaix pels aplaudiments i Nikolaj ens va obsequiar amb un bis preciós de Bach.

Finalment després d’un breu descans, la segona part del concert la va protagonitzar l’esperada “Kaddish”.

4 – LEONARD BERNSTEIN (Lawrence, Massachussetts 1918 – New York 1990)

Simfonia núm. 3 ”Kaddish”–  1a audició (🐌🐌🐌🐌)

La Simfonia duu el nom de la pregària jueva per als morts que el compositor va dedicar a la memòria de J. F. Kennedy, el primer president catòlic dels Estats Units. La simfonia es troba a mig camí entre una afirmació de fe i una revolta metafísica, perquè apareixen també sentiments de rebel·lió, dolor i dubte sobre un Déu incapaç de donar pau i prevenir la mort. És una obra altament teatral i dramàtica, que combina un text parlat amb textos cantats en arameu i hebreu, i en la qual el cor ha de cantar, cridar, aplaudir i, fins i tot, donar cops de peu a terra.

Per l’ocasió, una grandiosa posada en escena amb l’OBC al complet i la col·laboració de l’Orquestra Simfònica de l’Esmuc, la soprano Ilona Krzywicka, el narrador Andrew Tarbet i els Cors següents: Cor Lieder Càmera, Cor Madrigal i Veus, Cor Infantil Amics de la Unió.

Al grandiós escenari de L’Auditori no hi cabia ni una agulla, i tot feia preveure un concert inoblidable…. i malgrat que ens va agradar i molt en alguns moments, l’excessiu protagonisme del narrador, va fer que en alguns moments no ens acabes de fer el pes. Sense cap mena de dubte, almenys per nosaltres, el millor de tot va ser la interpretació dels cors i alguns moments màgics dels instruments de corda.

Us deixo l’enllaç amb l’àudio sencer del concert que es va retransmetre en directe per Catalunya Radio …

http://www.ccma.cat/audio/embed/991912

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya
Kazushi Ono, director
Nikolaj Znaider, violí
Ilona Krzywicka, soprano
Andrew Tarbet, narrador
Cor Lieder Càmera (director: Eduard Vila i Perarnau) – Cor Madrigal (directora: Mireia Barrera) – VEUS- Cor Infantil Amics de la Unió (director: Josep Vila i Jover)
Et Toca a tu: Big Band de l’institut Guillem Catà i Coral Escodines
Amb la col·laboració de l’Orquestra Simfònica de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC)

– Concert de l’OBC – WEST SIDE STORY. ANIVERSARI BERNSTEIN (🐌🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 2018.01.13 (temp. 17/18 – espectacle nº 161)

WEST SIDE STORY. ANIVERSARI BERNSTEIN (temp. 17/18 – espectacle nº 161)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Per nosaltres i suposem que per molts de la nostra generació la pel·lícula WEST SIDE STORY va ser el descobriment del gènere Musical; 55 anys més tard de la seva estrena, creiem sincerament que cap altre Musical, ni en cinema ni en Teatre ha aconseguit superar tot el que ens va oferir aquella extraordinària proposta.

Aquest cap de setmana l’Auditori ha programat la projecció d’aquesta pel·lícula, en versió original, subtitulada en català i amb la música interpretada en directe per l’OBC (l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya). … i ho ha fet per celebrar el Centenari del naixement de Leonard Bernstein.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Desconec com tècnicament la productora aconsegueix emmudir la música orquestral de la banda sonora de la pel·lícula, per tal que aquesta pugui ser interpretada en directe per diferents orquestres de tot el món; intueixo que l’àudio està gravat digitalment en diferents capes i és possible extreure una d’elles.

És realment digne de veure al mestre Ernst van Tiel, dirigir l’orquestra amb dues partitures davant seu, una en paper com de costum i l’altre a través d’una petita pantalla digital, connectada a la projecció de la pel·lícula, on li venen donades les entrades i carències dels diferents instruments.

Nosaltres, feia molt de temps havíem comprat entrades per ahir dissabte, a les darreres fileres del segon amfiteatre i hem de dir que amb una visibilitat i sonoritat perfectes. Vàrem poder gaudir d’un concert realment extraordinari, que fins i tot en alguns moments ens va arribar a emocionar, a puntíssim d’arrencar el plor … i no pas per la història que s’explica, sinó per la seva música, les seves conegudíssimes cançons i per les seves atrevides coreografies de dansa, que van trencar tots els motlles coneguts fins aleshores.

Continua llegint

– Concert de l’OBC – MISSA DE BERNSTEIN (🐌🐌+ 🐚) (concert de cloenda) – L’Auditori – 29/05/2016

Enorme decepció amb aquest concert que prometia molt i que precisament per aquest motiu vàrem comprar a banda del nostre abonament de l’OBC; decepció no pas a causa de la peça musical interpretada (Missa de Bernstein), perquè no la coneixíem pas, malgrat que som uns grans seguidors de la música del compositor estatunidenc Leonard Bernstein, conegut popularment per la seva composició per la pel·lícula West Side Story.

Primera gran decepció, va ser la caiguda del programa del director titular de l’OBC, el japonès Kazushi Ono amb l’excusa d’una “sobtada” indisposició i que jo em permeto posar en dubte, perquè curiosament fa molts dies que ja se sabia que seria substituït pel mestre anglès Clark Rundell i fins i tot els programes de mà estaven editats amb aquesta substitució. Aquesta temporada l’hem vist en comptadíssimes ocasions i per molt bo que sigui, considero que no és de rebut que continuï com a director titular, si no incrementa considerablement la seva dedicació a la nostra orquestra… i és que no és massa lògic que sigui director titular de diverses orquestres i tan distants físicament unes de les altres.

Leonard Bernstein

Leonard Bernstein

La segona raó, és que en aquest concert s’ha optat per integrar en el concert algunes músiques i veus prèviament gravades i sobretot que els principals solistes vocals, l’interpretessin microfonats. Considero que l’equip de so de l’Auditori fa anys que no té la qualitat necessària per a una Sala d’enormes proporcions. Això ha fet que el so sembles que estava enllaunat i la seva qualitat deixava molt a desitjar.

Una llàstima perquè el desplegament a sobre i a un costat de l’escenari era espectacular, amb una OBC reforçada amb músics de l’ESMUC i ni més ni menys que 4 cors: Cor Lieder Càmera, Cor Madrigal, Cor infantil Amics de la Unió i sobretot el Cor de Teatre, que es va posar al públic a la butxaca des del començament d’aquest concert, d’una durada de gairebé dues hores seguides, sense descans; poques vegades tenim l’oportunitat de veure més de 250 músics interpretant un mateix concert.

Continua llegint

– Concert PALAU100 (10/13) – Gustavo Dudamel – Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunk (**** 1/2) – Palau de la Musica Catalana – 09/04/2014

Palau Musica - Dudamel2-imp

Tornem a un altre concert del cicle PALAU100; en menys d’una setmana hem tingut dos del mateix cicle, cosa que no te massa lògica, perquè a vegades passen forces setmanes o mesos sense cap d’ells.  Les entrades estan exhaurides i això demostra la expectació enorme que provoca aquest concert.

Com a mida extraordinària, la direcció del Palau de la Musica ha obert el Petit Palau per tal de que el públic que no havia aconseguit entrada, i de forma gratuïta, pugues veure el concert en directe a traves d’una pantalla: celebro aquesta iniciativa pel be de la cultura del nostre país.

Palau Musica - Dudamel1-imp

A la entrada un petit grup de veneçolans mostra el seu rebuig cap el director d’orquestra Gustavo Dudamel, que ara veurem dirigir l’orquestra d’aquest concert. Els pregunto el perquè i em responen que es un dels veneçolans mes mediàtics, que recolza directament el govern dictatorial de Maduro, que tanta sang esta fent córrer el seu país. El contrast entre el que m’asseguren que succeeix al seu país i l’entrada al Palau de una bona part de les elits benestants (econòmica i cultural), de Catalunya per assistir a un concert i quasi “venerar” a un professional de la música que recolza una dictadura al seu país, em fa reflexionar també sobre el que passa actualment a casa nostre i que la majoria del mon civilitzat gira la cara cap un altre banda i no vol recolzar la voluntat de tot un poble. Ningú vol problemes i tothom es desentén dels problemes de la resta del mon, encara que siguin tant sagnants i esfereïdors com en el cas de Síria….. país meravellós que el sentim una mica “nostre” des de que el varem recórrer extensament fa pocs anys.

– – – – – – – – – – – – – – –

El concert d’avui està protagonitzat per l’Orquestra de la Ràdio Bavaresa, una de les millors orquestres del món, amb Gustavo Dudamel al capdavant, un dels directors més aclamats. El programa inclou dues obres fonamentals i revolucionàries de la història de la música.

Continua llegint

– Òpera en petit format – TRUOBLE IN TAHITI (*** 1/2) de Leonard Bernstein – Akadèmia Teatre – 03/04/2014

TRUOBLE IN TAHITI - Teatre Akadèmia02-impAhir dijous vàrem tornar al Teatre Akadèmia, per tal de veure un altre estrena dins del festival “Da Camera”, òpera de petit format.

El programa va constar de dues parts ben diferenciades; la primera va ser l’interpretació de 4 cançons curtes dels compositors Samuel Barber i 9 cançons de Leonard Bernstein. Totes elles van ser cantades per la soprano mexicana Paula Nogueira, acompanyada al piano per Olga Kobekina.

TRUOBLE IN TAHITI - Teatre Akadèmia01-imp

Però, el plat fort de la nit, i per el que estàvem allí, era per tal de veure i escoltar la primera de les dues úniques òperes que el compositor Leonard Bernstein va composar al llarg de la seva vida…. es tracta de TROUBLE IN TAHITI.

Leonard Bernstein, va ser un compositor, pianista i director d’orquestra. Va ser el primer director d’orquestra nascut als Estats Units que va obtenir èxit i reconeixement internacional. És conegut tant per la seva activitat al front de l’Orquestra Filharmònica de Nova York com per la seva tasca com a compositor d’obres que s’han fet molt populars, com ara el musical West Side Story, l’opereta Candide i Un dia a Nova York.

 La òpera de petit format, TROUBLE IN TAHITI, te un sol acte i te una durada curta, tant sols uns 40 minut. El seu argument està basat amb la llunyania d’una parella que viuen la seva rutina matrimonial amb força amargor, sota la falsa aparença d’una felicitat de fireta. Ambientada en un suburbi ric nord-americà, la història representa el desencant de Dinah amb el seu marit Sam, qui està més interessat en la seva carrera i en els seus entreteniments més que en la seva família.

L’òpera es va estrenar el 12 de juny de 1952 a Waltham, Massachusetts, davant d’una audiència de gairebé tres mil persones. Actualment casi mai es representa.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Continua llegint