Arxiu d'etiquetes: Laura Vila Kremer

– 392 – GREC2019 – L’AMANSI (PA)MENT DE LES FÚRIES – Parking Shakespeare – (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Grec – 2019.07.31 (temp. 18/19 – espectacle nº 300)

GREC2019 – Parking Shakespeare – L’AMANSI (PA)MENT DE LES FÚRIES (temp. 18/19 – espectacle  nº 300)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

I després de veure Titus Andrònic, tornem a les grades del Grec, per gaudir de la segona proposta de Pàrquing Shakespeare és L’AMANSI(PA)MENT DE LES FÚRIES que ja va posar en escena la companyia el 2009 sota la direcció de Pep García-Pascual. Ara, deu anys després, és la directora i dramaturga Carla Rovira qui la dirigeix.

Tal com comenta ella mateixa totes les obres de Shakespeare destil·len masclisme pertot arreu però aquesta obra, a més, basa la seva tesi en la necessitat de sotmetre les dones”.

Carla Rovira Pitarch és una autora totalment identificada amb el feminisme i en aquesta proposta posa el focus en la criminalització que es fa de l’ús de la ràbia per part de les dones, especialment quan aquestes mostren la seva “fúria feminista”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

D’ella recordem especialment “Aüc, El so de les esquerdes” i “Màtria” que vam poder veure a Fira Tàrrega en 2017. …. Clicant en els títols en vermell podreu veure la nostra ressenya.

Com ja és sabut, en aquest Festival Grec, …. han coincidit dues versions d’aquest text de  William Shakespeare, i les dues han volgut capgirar el text convertint-lo en un al·legat feminista tal com ens van comentar a la “Conversa Shakespeare face to face” que va tenir lloc el passat dia 17 de juliol.

La primera de les versions, la dels Pirates Teatre, anomenada “Les feres de Shakespeare”, amb direcció d’Adrià Aubert la vam veure el dia 6 de Juliol al Teatre Condal.

En la proposta que hem vist avui, Carla Rovira dona la volta a la violència que amaga el relat contra Caterina, la filla que no es comporta com hauria de fer-ho, i que ha de ser amansida, sotmesa, i al mateix temps denuncia el classisme amb els personatges de les dues criades. Per aconseguir-ho posa el focus en la masculinitat ridícula dels seus personatges masculins, sense perdre el to de comèdia de l’obra.

Continua llegint

– 326 – Teatre – ISHTAR (o la senyora de la neteja) – Lectura dramatitzada (🐌🐌🐌) – Sala Versus Glòries – 2019.06.17 (temp. 18/19 – espectacle nº 246)

 ISHTAR (o la senyora de la neteja) (temp. 18/19 – espectacle nº 246)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dilluns dia 17 vam fer cap a la sala Versus Glòries per assistir a la lectura d’ISTHAR, primera de les lectures, dins del “VII Cicle de lectures dramatitzades” que organitza l’AADPC (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya), la Fundació AISGE (Artistes Intèrprets, Societat de Gestió) i la Fundació Romea.

El dia 15 de juliol es farà la segona lectura al Romea, serà el torn de l’obra Elysium, d’Ivan Andradre, que dirigirà ell mateix. L’equip artístic el formaran Anna Mestre, Albert Triola, Bàrbara Nicolau, David Planas, Francesc Cuéllar i Sílvia Siles. Les altres lectures del cicle es faran a la tardor, i seran Qüestió d’honor de Lutz Hübner, dirigida per Carla Torres Danés a la sala Dau al Sec el 14 d’octubre i L’Amor (no és per a mi, va dir Medea), escrita i dirigida per Queralt Riera restant encara per determinar lloc i dia.

ISTHAR (o la senyora de la neteja) és un text de Raquel Loscos que va competir al VII Torneig de Dramatúrgia del Festival Temporada Alta. Dirigida per Rocío Manzano, ha estat la proposta escollida per començar aquesta edició del cicle. El text ha estat interpretat per les actrius Angelina Llongueras i Laura Vila Kremer.

Ananda Milton (Laura Vila Kremer) ha tingut un mal dia. Un molt mal dia. És de matinada quan surt de la feina i per poder arribar a casa ha de creuar un descampat inquietant i mal il·luminat. La trobada casual que tindrà amb Ishtar (Angelina Llongueras) canviarà el curs de la seva història. I de tota l’espècie humana.

Raquel Loscos és guionista, dramaturga i directora, i és una de les integrants de la Companyia Casa Real, creada l’any 2011, companyia de la que també en formen part Rocío Manzano i Laura Vila Kremer. Una companyia que hem anat seguint durant tota la seva participació en el Cicló (Cicle de Companyies Independents de Barcelona) organitzat pel Teatre Tantarantana, i que és promotora dels “pollastres” que cada primer dilluns de mes organitza amb “Assajar és de Covards”.

Rocío Manzano és actriu i segons va comentar aquesta en la xerrada posterior, és la primera vegada que ocupa el rol de direcció. L’ha atret del text el fet de parlar de dones “marginades” per la precarietat de les feines que desenvolupen. Tenien clar que no volien fer una lectura de faristol i no han volgut perdre l’oportunitat d’aixecar-la. Han estat només dues tardes d’assaig ….

Continua llegint

– Teatre (273) – VEN A FRAGUEL ROCK (🐌🐌🐌) – Teatre Tantarantana – 04.05.2017

VEN A FRAGUEL ROCK  

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Dins de EL CICLÓ (Cicle de Companyies Independents de Barcelona) que empara creacions de joves companyies amb una visió trencadora, la companyia Casa Real presenta al Teatre Tantarantana,VEN A FRAGUEL ROCK, la seva nova proposta.

La Cia Casa Real neix l’any 2011 com a punt de trobada entre professionals de les arts escèniques que compateixen la mateixa manera d’entendre el fet teatral.

Salvador S. Sánchez i Raquel Loscos, els dos dramaturgs d’aquesta proposta ens van explicar a la roda de premsa que, quan buscaven el tema per construir el text van decidir parlar del “gènere” en el més ampli sentit de la paraula, en l’àmbit temàtic de construcció de gènere i d’identitat, i d’altra banda investigar les convencions del gènere negre en teatre. Aleshores van decidir unificar les dos vessants, gènere de ficció i identitat.

VEN A FRAGUEL ROCK, és una comèdia negra que fa servir les convencions del gènere detectivesc per a reflexionar sobre els conceptes d’identitat, rol i gènere. Una faula contemporània que explora la influència que tenen els estereotips de ficció a l’hora de construir-nos com a individus.

Continua llegint

– Teatre – 17 SIMPÀTIQUES MANERES D’ACABAR AMB EL CAPITALISME (🐌🐌+ 🐚) – Teatre Tantarantana – 01/05/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Suposo que ens estem fent grans i no podem connectar massa amb un determinat tipus d’humor que malgrat que ens intenta dir coses, no les acabem de rebre. O potser és que s’ha tractat d’un batibull d’idees que poden ser molt potents però que malauradament es queden en idea sense aprofundiment. Això és el que ens va passar amb aquesta proposta de la Companyia Casa Real dins del cicle del CICLÓ en el Teatre Tantarantana.

Creiem que com a proposta és bona, creiem que el tema pot donar per moltes i moltes peces teatrals, debats i fins i tot discussions, però és potser aquesta superficialitat en el tractament de les idees que s’apunten, i al nostre gust, l’excessiu ús dels vídeos de personalitats conegudes tot parodiant un manual d’autoajuda, que ha fet que no la valorem millor.

17 simpatiques maneres - Teatre Tantarantana

Aquesta jove companyia ens trasllada a un Congrés del Fons Monetari  Internacional de la mà de 4 persones que viuen angoixades per les seves contradiccions, una empleada de banc (Sara Sansuan) que no creu en la bondat dels productes que ven als seus clients, una traductora simultània (Anna Tamayo) que molt sovint ha de traduir coses que entren en contradicció amb el que ella pensa, una professora de ioga (Rocío Manzano) que ha de treballar d’hostessa en fires i congressos i una publicista (Laura Vila) que treballa per una multinacional i té greus conflictes morals amb les campanyes que ha de tirar endavant.

Continua llegint