Una proposta que hem pogut veure a “les acaballes” (finalitza funcions el dia 12 amb totes les entrades exhaurides), ja que teníem entrades pel dia 19 de desembre i malauradament aquella funció va ser suspesa.
LA MASCARADA és l’adaptació de l’obra de “El burgès gentilhome” de Molière (dramaturg) i Jean Baptiste Lully (compositor), realitzada per la companyia Els Pirates Teatre. Un gènere poc conegut a casa nostra, la comèdia-ballet, que la companyia ha volgut acostar al públic actual.
Una comèdia que reflexiona sobre l’engany, l’aparença i la incorporació a la societat dels anomenats “nous rics”. Al voltant del tema del matrimoni parla de les relacions familiars i socials on tots els personatges porten la seva pròpia màscara. Un retrat d’una societat pendent de les aparences.
This slideshow requires JavaScript.
El burgès gentilhome va ser estrenada l’any 1670 davant del rei Lluis XIV al castell de Chambord.
GREC2019 – Teatre – LES FERES DE SHAKESPEARE (temp. 18/19 – RdP 069 i esp. nº 270)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
PerImma Barba & Miquel Gascón –
Aquest projecte de la companya “Els pirates Teatre“, l’hem intentat seguir des de fa diverses setmanes, perquè significa el salt del petit format, al que ens tenen acostumats a “El Maldà”, al gran format de Teatre Musical. I ho fa amb el suport del Grec Festival de Barcelona.
El27 de maig vam assistir a una xerrada de presentació a El Maldà, on alguns membres de l’equip ens van estar explicant com portaven el projecte.
També el 3 de juny ens vam arribar als Lluïsos de Gràcia per poder assistir un assaig obert, on vam poder veure unes petites escenes, quan la companyia estava començant tot just a realitzar els seus primers assajos. Aquell “assaig” es va convertir de fet en un diàleg obert entre director/actors i els espectadors més fidels de Els Pirates.
This slideshow requires JavaScript.
Finalment, la setmana passada vàrem poder assistir a la roda de premsa i passi de gràfics, que ja es va poder realitzar al Onyric Teatre Condal, on finalment hem pogut veure l’espectacle totalment enllestit.
El van presentar Daniel Anglès, director artístic de l’Onyric, Cesc Casadesús director artístic del Festival Grec i evidentment varen parlar Adrià Aubert que és el que dirigeix aquesta proposta, Ariadna Pastor que ha fet la dramatúrgia, i Ariadna Cabiró que ha compost la música.
Van estar presents la majoria dels actors que intervenen en la producció, i molts d’ella van presentar el seu personatge.
This slideshow requires JavaScript.
Us deixo una filmació d’aquest passi de gràfics …
També us deixem aquí a sota l’àudio d’aquesta presentació …
——————————————–
Malgrat tot, sembla que no vàrem escollir la millor sessió possible, ja que ahir dissabte, dos dels papers principals estaven interpretats per les seves covers; Maria Cirici substituïa a Lloll Bertran i Neus Pàmies a Laura Aubert. Tot i el disgust inicial per no haver-nos informat abans d’anar-hi, es va anant diluint ràpidament, ja que el resultat final va ser realment magnífic, i molt especialment per l’extraordinària veu de Neus Pàmies, actriu que ens agrada molt i que ja hem vist en algunes altres ocasions,… les darreres per exemple a “Dolç” al Teatre la Gleva aquest abril passat, “Vaig ser pròsper” a La Seca l’abril del 2018, … o “Scaramouche” l’any 2016 al Teatre Victòria.
El dia de Sant Esteve vam anar a la Sala Muntaner per veure aquesta proposta que ens havien presentat feia una setmana en roda de premsa a l’Hotel Internacional.
COBI CURRO NARANJITO és un espectacle amb dramatúrgia i direcció de Martí Torras Mayneris i protagonitzat per The Feliuettes (Laura Pau, Laia Alsina i Maria Cirici) i Ferran Vilajosana.
És un espectacle esbojarrat, és un musical, és teatre, és humor gamberro, és un absurd de començament a final.
This slideshow requires JavaScript.
Estem en un bar de carretera, en un punt indeterminat de la N-II entre Maçanet de la Selva i els Monegres, un bar/fonda amb el curiós nom de COBI CURRO NARANJITO (antiga Casa Mary), on viuen ancorades en el passat les tres filles i “mitja” de la Mary (ja morta) i del Francisco. El seu pare les va abandonar, l’únic que saben d’ell és que havia treballat com a mascota, com a Cobi, Curro i Naranjito.
Elles volen conèixer el seu pare i saben que el trobaran entre els assistents a una trobada de mascotes. Han organitzat el T.I.M.O. 2017: la Trobada Internacional de Mascotes Oblidades, una convenció on es retrobaran totes les Mascotes esportives i corporatives, per recordar els vells temps.
Un retorn al passat, un viatge als anys 80-90. Un exercici de nostàlgia cap a la nostra infància i adolescència amb referències constants a les sèries de televisió, el cinema, la música, els anuncis, les joguines … més conegudes d’aquella època.
La música de Gerard Sesè és interpretada en directe, en aquesta funció per Ferran Vilajosana, que interpreta també el paper de “mitja” germana.
Diumenge passat vam poder anar a veure aquesta proposta de la Companyia Bratislava, obra que es va estrenar a l’Auditori de Barcelona els passats 5-6 i 7 de febrer dins de la segona temporada d’Escenes. Abans de l’estrena oficial de l’obra, la Companyia Bratislava va mostrar el seu nou muntatge davant del públic de Santa Maria d’Oló, Santpedor, Cabrianes i Artés.
Aquesta jove companyia, sorgida de l’Institut del Teatre, va debutar la temporada passada amb el primer muntatge en català de l’òpera bufa de Jacques Offenbach, La gran duquesa de Gerolstein que vam poder veure al Teatre Gaudí ara fa dos anys (veure aquella crònica).
Ara han fet una nova adaptació d’una obra d’Offenbach, “La vie parisienne”, un musical de petit format i una crítica satírica de la vida burgesa i el turisme de masses, ambientada i traslladada a la Barcelona actual. Aquesta peça d’Offenbach celebra enguany el seu 150 aniversari i continua sent vigent. Va ser estrenada el 31 d’octubre de 1866 al Théâtre du Palais Royal de París. Anys després va ser estrenada a Londres (1872) i a Nova York (1876).
Una mica esperonat per la bona crítica d’un amic bloguer (bloc d’en Kabrota), vaig assistir aquest passat dilluns a La Maldà per tal de veure l’espectacle BALNEARI MALDÀ; aquesta producció teatral únicament es pot veure els dilluns en aquesta sala i té l’al·licient afegit que cada tres mesos, varia el seu contingut; en aquests moments es poden veure una sèrie de gags humorístics relacionats poc o molt amb La identitat; pròximament a partir de febrer el tema serà L’educació i finalment a partir de maig, El poder.
La companyia que porta a terme aquesta iniciativa és “Els Pirates Teatre“, i amb diferents convidats per cada un dels temes mencionats, proposen un espectacle que ells mateixos anomenen de Cabaret musical, poètic, acrobàtic, polític, humorístic i coreogràfic.
Tot això és cert en bona mesura, però crec que no passa de “divertimento”, que encara que ja és molt, a mi no m’ha acabat d’omplir globalment; crec que la seva dramatúrgia és força desigual i les interpretacions pequen una mica del mateix, malgrat que sobresurt per sobre te tothom un excel·lent Ricard Farré.
Els esquetxos sobre temes d’identitat estan ja molt gastats, especialment els que tracten sobre els nacionalismes (el català i l’espanyol) amb acudits que com a molt et fan somriure però que en cap cas et sorprenen.
Sorpresa majúscula del treball d’aquesta nova companyia teatral que es presenta amb el seu primer espectacle davant del públic. La Cia. Bratislava està composada per tan sols cinc joves, el director musical al piano en directe i quatre actors que es buiden literalment al escenari amb un seguit de corredisses per anar canviant de personatge una vegada i un altre, amb una vitalitat envejable.
Teatre musical de petit format, presentat d’una manera força desenfadada i divertida, on els personatges es reconeixen segons la cassola de cuina, pot, motllo de fer pastissos o qualsevol estri de cuina que utilitzin com a barret.
Les cançons traduïdes al català per la pròpia companyia i cantades quasi be “a cappella”, sense amplificació i amb l’únic acompanyament d’un piano en directe. Es tracta d’una opereta amb musica de Jacques Offenbach i llibret d’Henri Meilhac i Ludovic Halévy.
Val a dir també que l’adaptació tant en dramatúrgia com en les propies cançons del espectacle esta realitzada per ells mateixos.
La historieta es el de menys…. es tracta d’una crítica al mon militarista. La protagonista de tot plegat és “la gran duquessa de Gerolstein” que fa anar de corcoll a tots el soldats dels que s’encapritxa i que fa sevir la guerra com a simple divertiment.
La gran duquessa de Gerolstein es va estrenar a l’any1867 al Théâtre des Variétés de París, tot coincidint amb l’Exposició Universal. A la seva estrena van assistir l’emperador Napoleó III; Eduard VII d’Anglaterra, el tsar Alexander II de Rússia, l’emperador d’Àustria Francesc Josep i Otto von Bismarck de Prússia, entre d’altres. Va ser estrenada a Londres mesos després a Nova York. La gran duquessa de Gerolstein avui en dia, es representa poc.
