Arxiu d'etiquetes: Laura Marsal

– 237 – Teatre – LABERINT STRIPTEASE (🐌🐌🐌🐌) – Escenari Joan Brossa – 2019.04.12 (temp. 18/19 – espectacle nº 173)

LABERINT STRIPTEASE (temp. 18/19 – espectacle nº 173)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir divendres dia 12 va ser dia d’estrena a l’Escenari Joan Brossa, LABERINT STRIPTEASE, un espectacle creat, coreografiat  i dirigit per Roberto G. Alonso inspirat en l’univers brossià.

L’espectacle pretén redescobrir Brossa agafant com a punt de partida el seu llibre “Striptease i teatre irregular” i els seus poemes visuals mantenint l’humor i la crítica però fent una reinterpretació que ho transporta a l’actualitat.

Protagonitzat per un músic, Jordi Cornudella que és també el director musical de l’espectacle, una cantatriu, Elena Martinelli, una ballarina stripteasista, Laura Marsal, el saltimbanqui Davo Marin i el Mc Clowm que és el mateix Roberto G. Alonso (en algunes funcions aquest paper serà interpretat per l’actor Jordi Andújar).

Una proposta multidisciplinar que combina teatre, dansa, acrobàcia, música en directe, cant, play-back, transformisme i striptease.

Com a creador i com a intèrpret no podia perdre l’ocasió d’enfrontar-me a un repte majúscul com aquest. Com enfrontar-me a ella? Com reinterpretar les seves paraules? Com descontextualitzar-lo del seu temps per apropar-lo al nostre? Com no perdre el seu compromís polític? Com no trair el seu esperit crític? Com conservar el seu humor corrosiu? Per fortuna la resposta a totes aquestes preguntes eren al propi Brossa.

Un espectacle construït buscant un Brossa lúdic, crític i visual i qüestionant que passaria si Brossa fos viu en l’actualitat, i que compta amb la col·laboració de la companyia Roberto G. Alonso i amb la de Cabaret 13.

L’escenari de la Sala Joan Brossa està situat al mig amb el públic a dues bandes, un gran teló ho divideix en dues meitats. Mc Clown, el mestre de cerimònies, ens va rebent mentre ens acomodem a les nostres localitats tot esperant que l’Albert doni el senyal de sortida. Cau el teló central i a la nostra banda queden el músic i la ballarina. A l’altra banda del teló la cantant i el saltimbanqui…. Escoltem riures i ens “neguiteja” saber, que és el que ens estem perdent??

Continua llegint

– Dansa/teatre familiar (218) – ZAQUIZAMÍ (🐌🐌🐌) – TNC Sala Tallers – 25.03.2017

ZAQUIZAMÍ

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Segons podem llegir en el diccionari, la paraula zaquizamí, provinent de l’àrab, fa referencia a una golfa o última cambra d’una casa, habitualment sota teulada. Un espai on es guardaven els objectes en desús. I aquesta és l’escenografia que ens trobem en la Sala Tallers del TNC, unes golfes que momentàniament s’han quedat a les fosques, els nens que hi jugaven han marxat i és aleshores que els ninos tornen a la vida. Un armari amb tres prestatges, un gran bagul i moltes capses plenes d’andròmines.

Segons podem llegir a la web de la companyia Roberto G. Alonso, l’espectacle infantil i familiar ZAQUIZAMÍ ha arribat al TNC després d’una gira per Catalunya i Espanya amb més de 50 representacions i de participar en nombroses fires i festivals com Fira Mediterrània de Manresa 2015, FETEN 2016, La Mostra d’Igualada 2016 i FIT 2016 de Cerdanyola del Vallès.

Estem a la Sala Tallers, on la meitat de l’aforament són nens que abans de començar l’espectacle fan gresca i xerren i després han restat absolutament captivats pel que succeïa a l’escenari, bocabadats….

Un espectacle de dansa infantil i familiar on les joguines i andròmines abandonades a les golfes cobren vida, busquen noves oportunitats i fan dels seus defectes virtuts. Un cant a la diversitat, a la solidaritat i a l’esperit de superació.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una coreografia magníficament ajustada, amb uns moviments d’una sensibilitat extraordinària on la música i la il·luminació encaixen perfectament, un vestuari molt acolorit i vistós que fan les delícies de tots. Els ballarins entren i surten de l’espai escènic per dues vies, l’armari que en obrir-lo s’omple de llum i color i el bagul. El canvi de vestuari a cada escena és senzillament vertiginós i pensem que els ballarins deuen anar de corcoll entre escena i escena perquè canvien fins i tot calces i mitjons….

Continua llegint