Arxiu d'etiquetes: Lara Renard

– 113 – Teatre – COM MENJA UN CANÍBAL (🐌🐌🐌) – Atrium de Viladecans (temp. 19/20 – espectacle 074) – 2020.01.18

COM MENJA UN CANÍBAL (temp. 19/20 – espectacle nº 074)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

I per completar un dissabte diferent, després de la sessió matinal a La Villarroel, al vespre ens vam dirigir a l’Atrium de Viladecans per poder veure la nova producció de La Virgueria, “COM MENJA UN CANÍBAL”. 

La Virgueria, companyia creada l’any 2009 per l’Aleix Fauró i l’Isis Martín, que va néixer de la necessitat d’expressar amb un llenguatge propi allò que incomoda o commou. La concepció del teatre com altaveu de les seves inquietuds que són també les del públic. Actualment La Virgueria són, amb els creadors, la Marina Fita, l’Oscar Llobet, la Patrícia Bargalló i la Giulia Poltronieri. Es nodreix habitualment de molts col·laboradors que participen en cada projecte. Dels seus espectacles nosaltres hem pogut veure: “Medusa” (Sala Tallers 2017) i “Paisaje sin casas” (Poble sec, 2016).

COM MENJA UN CANÍBAL és un espectacle que forma part dels projectes del 2019 de “l‘Arnau itinerant“, que serveix d’avançada al que serà el futur Teatre Arnau.

COM MENJA UN CANÍBAL és un projecte ambiciós amb onze artistes a escena per explicar-nos la vida de la Dora i amb ella, la història d’aquells a qui la societat deixa de banda perquè no són “productius”, la història dels fràgils. Un espectacle multidisciplinari amb teatre de text, expressió corporal, música i circ, escrit i dirigit per l’Aleix Fauró i l’Isis Martín i amb la banda sonora de la Clara Peya, interpretada per ella en directe.

La Dora arriba a la Barcelona gris dels anys 50 i aconsegueix trobar un racó de pau, el “Garito”, un espai oníric i fantàstic on tothom qui hi arriba ho fa sense voler i preferiria no ser-hi, però on tothom s’hi sent a gust: l’univers dels “FRÀGILS”. O potser no, potser no són “FRÀGILS” i potser el Garito no existeix, i només és la forma com la Dora explica la seva vida, carregada de màgia i de crua realitat, ara que aquesta està a punt d’acabar-se.

Segons van comentar a la xerrada que va tenir lloc després de la representació, aquesta és la primera vegada que es representa en un format “a la italiana”, ja que l’espectacle està pensat perquè els espectadors estiguin a escena, rodejant els actors. Aquest fet, suposem que ha fet que es produeixin alguns desajustos en aquesta posada en escena, que hem pogut veure, … concretament caldria revisar la posició del llit que en primer terme dificulta la visió del que passa just al darrere.

Continua llegint