Arxiu d'etiquetes: L’ALÈ DE LA VIDA

– Teatre – L’ALÈ DE LA VIDA – (🐌🐌🐌🐌) – Sala Muntaner – 04/01/2015

El passat dimecres dia 4, vàrem tornar a patir les conseqüències de voler veure una representació teatral a la Sala Muntaner i després del que vam viure, ara si, creiem que ens replantejarem seriosament tornar anar-hi; com ja tenim experiències similars en aquesta Sala i per tant previsors que som, 3/4 d’hora abans de començar la sessió, ja hi érem al carrer fent cua per entrar amb els tiquets a la mà, tot i saber que la direcció d’aquesta Sala no obre les portes fins a l’hora en punt, plogui, nevi o faci un fred que pela (en aquest cas 4 graus)…. tot i veure a la gent dreta aguantant estoicament el que faci falta per tal veure Teatre.

Però el més indignant de tot plegat, és el comportament del públic, ja que a mesura que va passant l’estona, va arribant gent i mes gent i es van colant amb l’excusa de què són amics o coneguts, dels que ja estan a la cua… es petonegen i au !!!, es col·loquen descaradament en l’encapçalament de la cua; sense voler exagerar de 15 persones que teníem davant al arribar…. la cosa es va anant fent grossa i quan van obrir les portes teníem almenys una cinquantena de persones; ….. i llavors bé el pitjor… carreres, cops de colze, empentes… i quan t’adones i pots accedir a l’interior de la Sala, tot ja està ocupat per persones o abrics, bosses, o el que sigui per guardar un bon lloc per les amistats que no s’han atrevit a colar-se.

muntaner-alta-res-1.

No entenem el perquè, coneixent de sobres aquest problema i l’espectacle patètic que se li fa fer al públic, la Direcció d’aquesta Sala, no és capaç de numerar les localitats i ja es venen amb els seients assignats; això permetria arribar a l’hora, no passar fred i sobretot no patir les empentes i la mala educació d’un públic que a priori hauria de tenir un nivell cultural superior al de la mitjana de la població.

No és pas l’única Sala de Teatre que no té numerades les localitats, però si l’únic lloc que coneixem que passa el que acabo de descriure…. i crec que té una raó clara….. la visibilitat de la majoria de localitats de la Sala Muntaner és deficient per no dir, francament dolenta.

_______________________

I ara si…. un cop efectuada la descàrrega de mala llet que encara tenia acumulada, passo a parlar de l’obra que vàrem anar a veure; es tracta de L’ALÈ DE LA VIDA (🐌🐌🐌🐌) , un text escrit l’any 2002 pel dramaturg anglès i director de teatre David Hare.

Amb un cert to de comèdia, David Hare ens parla de la història d’una dona, Madeleine (Mercè Arànega) que s’enfronta a Frances (Anna Güell), l’esposa del seu amant. “Són dues dones madures amb un llarg passat darrere d’elles, però amb l’expectativa considerable de futur”. En el transcurs d’un dia i una nit, les dues dones parlen sobre les seves vides i la relació amb l’home amb el qual han compartit 25 anys. Un subtil combat de ganivets, un duel on la ironia i la tendresa comparteixen protagonisme.
L’obra es va estrenar al West End , el 3 d’octubre de 2002, protagonitzada per Judi Dench com Frances Beale i Maggie Smith com Madeleine Palmer, amb un gran èxit. Ha estat posteriorment representada a tot el món.

TEATRE_BARCELONA-l_ale_de_la_vida_0

Fa més de 10 anys que aquesta obra va ser estrenada a l’estat espanyol en la seva versió en llengua castellana (La brisa de la vida) dirigida per Lluis Pascual i curiosament interpretada per l’actriu que ara triomfa al Teatre lliure, Núria Espert acompanyada per Amparo Rivelles; crec però que aquesta versió no es va poder veure a Barcelona,; el nostre amic Pere de Girona, ens ha fet saber que aquesta proposta, sí que va arribar a poder-se veure a temporada Alta de Girona fa uns anys, encara que no va tenir el ressò que va aconseguir en altres poblacions de l’estat espanyol.

Continua llegint