Arxiu d'etiquetes: Laia Alsina Ferrer

– 253 – Teatre – ATLÀNTIDA 92 (Un espectacle que fa aigües) – Teatre Tantarantana (🐌🐌🐌) – 2019.04.23 (temp. 18/19 – espectacle nº 185)

ATLÀNTIDA 92 (Un espectacle que fa aigües) (temp. 18/19 – espectacle nº 185)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

És dia de Sant Jordi, després de la passejada pels carrers de la ciutat, de bon matí amb paraigües, comprar uns quants llibres i respirar “l’aire” únic que comporta aquest dia, vam tenir la sorpresa de poder estar un parell d’horetes amb el nostre fill que viu a Estocolm i ha vingut per feina a Barcelona.

This slideshow requires JavaScript.

Molt contents, rosa en mà, ens vam dirigir al Teatre Tantarantana on la companyia El Martell feia una prèvia de l’espectacle que s’estrena just l’endemà, dia 24 d’abril.

Es tracta de l’espectacle ATLÀNTIDA 92 (un espectacle que fa aigües) que forma part d’El Cicló, el projecte de suport a la creació, de cinc companyies en residencia, i que aquesta temporada arriba a la seva cinquena edició.

Aquest és el segon espectacle que la companyia El Martell presenta dins El Cicló, també escrit i dirigit per Laia Alsina. El primer “El mar no cap dins d’una capsa de sabates” el vam poder veure la temporada passada.

This slideshow requires JavaScript.

Una companyia que s’autodefineix com de teatre polític i de la que també hem vist els seus dos primers espectacles: Y-X o La fidelitat dels cignes Negres el 2016 i Ah ! (Judit) en 2017, les dues a la Sala Atrium.

ATLÀNTIDA 92, a través del poema L’Atlàntida de Jacint Verdaguer, de la Barcelona del 92 i del partit de la Copa de Wembley que es va celebrar també el 1992, ens parla dels nostres dies.

Continua llegint →

– Teatre – EL MAR NO CAP DINS D’UNA CAPSA DE SABATES – Tantarantana Teatre (🐌🐌🐌+🐚) – 2018.02.20 (temp. 17/18 – espectacle nº 199)

Deixa un comentari

EL MAR NO CAP DINS D’UNA CAPSA DE SABATES (temp. 17/18 – espec. nº 199)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir dimarts vam anar a veure EL MAR NO CAP DINS D’UNA CAPSA DE SABATES, tercer espectacle de la companyia El Martell i primera aportació dins del CICLÓ (cicle de companyies independents en residència), que organitza el Tantarantana Teatre.

Fa uns dies a la ressenya de la roda de premsa d’aquest espectacle, ja vàrem comentar que ells mateixos es defineixen com una companyia de teatre polític, que fugen del teatre exclusivament d’entreteniment i recerquen quelcom mes. Nosaltres els “voltaires”, som prou coneixedors d’aquesta companyia perquè hem vist i valorat els seus dos primers espectacles: Y-X o La fidelitat dels cignes Negres el 2016 i Ah ! (Judit) en 2017, les dues a la Sala Atrium.

Els seus espectacles intenten posar en entredit les estructures de dominació pròpies del poder i en aquest sentit, EL MAR NO CAP DINS D’UNA CAPSA DE SABATES és un espectacle que se submergeix en la infància de tota una generació (la dels membres de la companyia) per fer-ne una revisió crítica ….

…. i el text de Laia Alsina Ferrer ho aconsegueix novament. Un text que arrisca molt, perquè té moltes capes, no és fàcil i tampoc és massa comercial, malgrat que està tractat des de la comèdia.

Un text que no te l’estructura clàssica de “presentació, nus i desenllaç”, perquè únicament s’endinsa en una classe on uns nens de primària han estat castigats pel món adult i analitza les seves relacions, també les de poder, també les de gènere. Una aposta realment valenta perquè ni nosaltres mateixos no veiem massa clara la seva fàcil comercialització, ja que no es tracta d’una història d’amor, no hi ha sexe ni tampoc té format de thriller.

Continua llegint →

– Teatre (238) – AH ! (Judit) (🐌🐌🐌🐌) – Sala Atrium – 18.04.2017

Deixa un comentari

AH ! (Judit) –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Finalment hem pogut encabir aquesta peça a la nostra atapeïda agenda, ja que el que ens van explicar a la roda de premsa ens havia despertat l’interès. I podem dir que “per sort” l’hem pogut encabir, ja que és una proposta que no ens ha deixat indiferents, que ens obliga a pensar i parlar i que ens porta a aplaudir i recolzar a la companyia “El Martell” per aquesta nova producció (al juliol passat ja vam poder veure “Y-X La Fidelitat dels Cignes Negres”).

Un espectacle que és un conjunt d’escenes concatenades que intenten analitzar l’explotació laboral, la repressió política, el masclisme de la societat i en general temes relacionats amb la injustícia i la violència en qualsevol forma de manifestació.

Tal com va explicar la Laia Alsina Ferrer, dramaturga i directora de l’espectacle, l’obra té una estructura fragmentada en vint-i-un “quadres” o escenes aparentment inconnexes, però on es veuen reflectides “les estructures de dominació del poder, a través de les relacions que hi ha entre els personatges“.

Un tipus de teatre que combina el text amb el gest, perquè als dos se li dóna la mateixa importància, en un intent de fugir del “realisme”, utilitzant també el mim i la dansa.

Continua llegint →

– Teatre – Y-X LAFIDELITAT DELS CIGNES NEGRES – Sala Atrium (🐌🐌🐌+ 🐚) – 22/07/2016

Deixa un comentari

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Y-X LAFIDELITAT DELS CIGNES NEGRES

A la Sala Atrium la companyia el Martell presenta aquesta nova proposta sobre l’amor romàntic, malgrat que també ens parla de desig i de sexe; escrita i dirigida per la Laia Alsina.

Aquesta obra ha estat la guanyadora del segon premi del Cicle de creació escènica DespertaLab que organitzen la Nau Ivanow i la Sala Atrium amb l’objectiu de donar suport a la creació teatral més activa i emergent.

Cinc actors a escena ens xixiuiejen una tendra i famosa balada…. i ja d’entrada ens fan riure amb una escena força friqui; són cinc actors sense nom, numerats de l’1 al 5 que ens van dient com evolucionen les escenes i demanen la llum que els hi cal cada vegada; d’aquesta manera ens adonem de la importància que la il·luminació aporta al teatre, malgrat que sovint no ens adonem i parlem solament de la bondat o no de les interpretacions.

Martí Salvat és el número 1, que nega sistemàticament la necessitat de l’amor i a qui la resta d’actors anomenen el dissident.

Josep Sobrevals és el número 2 i amb Andrea Portella, la número 4 ens expliquen un conte, una parella que sobreviu a 20 anys de relació i ens expliquen els seus balls a la festa major, any rere any i com la relació acaba degenerant en submissió per tal d’evitar la violència. La gelosia i el desamor han aparegut.

Continua llegint →