Arxiu d'etiquetes: Laia Alberch

– 233 – Teatre – DOLÇ (🐌🐌🐌🐌) – Teatre La Gleva – 2019.04.10 (temp. 18/19 – espectacle nº 171)

DOLÇ (temp. 18/19 – espectacle nº 171)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

L’endemà de la nostra tornada a Barcelona, després del nostre viatge pel sud de la península, tornem al teatre i aquesta vegada fem cap al Teatre la Gleva per tal de veure DOLÇ, l’obra de Roger Peña, que també dirigeix,  i que està interpretada per Ivet Zamora, Malcom McCarthy i Neus Pàmies (en algunes funcions Laia Alberch).

Una proposta estrenada el passat dia 3 i que tracta del tema de la immigració i del comportament de dues dones aparentment molt implicades en els moviments a favor de donar una llar i una feina als immigrants que arriben al nostre país.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Donem diners a les ONGs i ens apuntem a les manifestacions a favor de la immigració i en contra del crim que Europa està cometent amb les dones, homes i nens que moren al mar buscant un lloc millor o més segur per viure.

De cara a la galeria tot és d’un color, però és tan senzill, som tan guais, quan el problema se’ns fica dins de casa? Com els rebem? Com els tractem? Quins perjudicis ens afecten?

La Cristina (Ivet Zamora) torna a casa després de la feina i es troba a l’Abdú (Malcom McCarthey) que ha entrat forçant el pany de la porta. Ell és un immigrant senegalès, sense papers, que ha fugit d’un CIE on estava internat a l’espera de ser deportat. Fa tres anys que malviu a Barcelona, atrapat en un cercle viciós, no treballa perquè no té papers i no té papers perquè no treballa. És una persona educada i amb formació, com ell diu, el paper que em van donar al meu país deia que era delineant….

Superat l’ensurt inicial en trobar-lo a casa seva, decideix donar-li acollida temporalment i buscar una solució a través de la seva mare que és advocada. Però ha de lluitar davant la resistència de l’Anna (Neus Pàmies). La Cristina i l’Anna són parella i a l’Abdú li costa acceptar aquesta relació contrària a la seva religió.

Continua llegint

– 038 – Teatre – SARAB (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Akadèmia – 2018.09.16 (temp. 18/19 – espectacle nº 027)

SARAB (temp. 18/19 – espectacle nº 027)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

SARAB és un text d’Albert Tola que amb dramatúrgia i direcció d’Andrea Segura, ha obert la temporada al Teatre Akadèmia.

Un text ple de miratges que apareixen i es dilueixen entre la realitat i els records de tres dones que representen tres generacions d’una mateixa família.

SARAB ens parla de miratges, d’aquelles certeses que creiem pròpies i que, en realitat, no només s’emmarquen en el nostre context històric, polític i social sinó al centre mateix de la nostra genealogia.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En paraules d’Albert Tola es tracta d’un text que s’ha anat coent des que ell era petit, ell ha viscut i crescut amb la seva mare, la seva àvia i la seva tieta. Amb un pare absent, sempre de viatge. Un viatge al desert del Marroc i els seus miratges, va ser el detonant per llençar-se. I aquestes tres dones reals a la seva vida són presents a l’obra sense que es tracti de retrats autèntics d’elles.

Barcelona, Buenos Aires i Marràqueix es barregen en un únic espai i es tornen refugis on només la llum i les ombres podran dibuixar el present. Tres dones, tres generacions i tres històries que van de la culpa al plaer i de la modernitat a la postmodernitat.

Ens parla de patrons que s’hereten de generació en generació, en aquesta proposta, entre les dones de la família, relacionat amb el tema de l’amor. L’espera de l’altre i la fugida del jo més íntim.

Continua llegint

– Teatre – ASÍ EMPEZÓ LA GUERRA (🐌🐌🐌) – Teatre La Gleva – 2018.06.17 (temp. 17/18 – espectacle nº 317)

ASÍ EMPEZÓ LA GUERRA (temp. 17/18 – espectacle nº 317)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir diumenge vam anar al Teatre La Gleva per veure ASÍ EMPEZÓ LA GUERRA, una creació de la Laia Alberch i l’Eduard Tudela, (Cia. La Chacha del Rey), que la passada setmana ens van presentar en roda de premsa.

Es tracta d’una peça fragmentada que se situa en un ring de boxa. I dins del ring una lluita que no és nova, una lluita per avançar i treure’ns de sobre tots els llasts que formen part de nosaltres i que arrosseguem en el nostre dia a dia. Una lluita per deixar-los enrere.

La Laia Alberch puja al ring mentre l’Eduard Tudela l’ajuda en la seva lluita. Ella ens explica els moments que han marcat la seva vida, parla sense aturador, ha de deixar anar tot allò que porta dins. Accions íntimes o moments concrets de la seva existència que per a ella representen un conflicte o sofriment.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ens parla de coses que tots hem viscut però que per a ella són cadenes que l’han lligada i l’impedeixen avançar i gaudir de la vida.

L’Eduard Tudela, hieràtic, amb un somriure permanent a la cara, l’ajuda en el que necessita, a canviar-se de roba i a parar la taula pel banquet de noces. A nosaltres ens ha vingut a rebre i en acabar “el combat” ens acomiadarà.

Continua llegint

– Teatre – DRAMABURG (🐌🐌+🐚) – Àtic22 del Tantarantana – 2018.02.18 (temp. 17/18 – espectacle nº 196)

DRAMABURG (temp. 17/18 – espectacle nº 196)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Teníem ganes de veure aquesta proposta guanyadora del tercer premi a la segona edició del Cicle DespertaLab, organitzat conjuntament per la Nau Ivanow i la Sala Àtrium.

Carlos Perelló és el jove dramaturg d’aquesta peça que ha dirigit Guillem Gefaell amb la interpretació de Laia Alberch, Rafa Delacroix, Georgina Latre i Xavier Torra.

D’entrada hem de reconèixer que el text se’ns ha fet una mica complicat d’entendre i ens hem perdut en molts moments de l’obra, però també hem de dir que hem gaudit de la proposta perquè ens hem deixat portar per la posada en escena i les interpretacions que ens han agradat força.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un grup d’operaris preparen un espai en el qual ha ocorregut una catàstrofe. Porten mascares i un d’ells (Laia Alberch) ens explica que han de convertir el lloc en un espai visitable, en un lloc d’espectacle, una mena de parc temàtic perquè el públic pugui gaudir amb comoditat del morbo que dóna saber que en aquest lloc va ocórrer una tragèdia.

Continua llegint

– Teatre – PUNT DE FUGA o la moral de l’herbicida (🐌🐌) – Àtic22 del Tantarantana – 2018.01.11 (temp. 17/18 – espectacle nº 159)

PUNT DE FUGA o la moral de l’herbicida (temp. 17/18 – espectacle nº 159)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

A l’Àtic 22 del Tantarantana hem pogut veure aquest espectacle de la Companyia ÉsGrata amb dramatúrgia de María Porras i dirigit per Eduard Tudela.

En entrar a la sala, una dona embarassada (Laia Alberch) dorm en un sofà. A l’altra banda de l’habitació una planta solitària. Unes projeccions audiovisuals ens informen de l’existència d’una organització que va guanyant adeptes de manera espectacular. D’una banda, declaracions de persones que estan encantades de pertànyer al grup on sembla han trobat la pau i la felicitat. D’altra banda, detractors d’aquesta nova manera d’entendre la societat i la convivència, que es manifesten arreu del món acusant-los de sectaris.

El món com el coneixem té els dies comptats. La nostra civilització és molt a prop de la seva data de caducitat: una de nova i de millor li està agafant el relleu gràcies a una misteriosa organització que remunta els seus orígens al nostre futur.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La dona embarassada es diu EMA i desperta després de dormir durant cinc mesos, està en un centre d’embarassades destinades a repoblar la Terra. Una altra dona, també embarassada (Georgina Latre) viu les seves darreres hores, ja que un cop hagi tingut la criatura, serà eliminada, ella pertany a la civilització que cal erradicar. Els hi fa companyia i vigila, un dels membres de l’organització (Javier López).

Continua llegint

– Teatre (274) – YO QUERÍA SER UNA CHICA ALMODÓVAR … Àtic22 del Tantarantana (🐌🐌🐌) – 05.05.2017

YO QUERÍA SER UNA CHICA ALMODÓVAR PERO DEJÓ DE TENER SENTIDO  

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Dues joves actrius han creat i interpreten aquesta proposta que diu molt més del què es diu amb paraules.

Una de blanc, l’altra de negre, la de blanc amb vambes i top negres, la de negre amb vambes i top blanc.

La de negre és la Laia Alberch, la de blanc la Paula Ribó.

A l’escenari les dues noies, la de blanc asseguda en una cadira, l’altra li fa una trena i parla de la diferència entre estar trist o estar alegre. Sona un despertador. La de negre prepara un batut de plàtan que treu d’una nevera de platja. Les dues beuen. La música sona i elles ballen, absolutament sincronitzades. De cop paren i comencen a agredir-se, sembla que fan broma, fins que decideixen parar i fumar. Expressen en veu alta el que voldrien ser. S’adormen.

Les dues noies viuen damunt d’una balena adormida i esperen que es desperti. Cada matí quan es lleven comença de nou el cicle, la trena, el batut, el ball, la baralla, la cigarreta o la cervesa, i els desitjos del que voldrien ser. S’adormen.

Continua llegint