La Traviata |

Ha estat una autèntica astracanada, per part de la direcció del Gran Teatre del Liceu, voler fer veure que la temporada comença amb aquesta TRAVIATA, quan fa menys d’un mes, realment es va inaugurar amb IL BARBIERE DE SIVIGLIA de Gioachino Rossini; pel que sembla LA TRAVIATA de Giuseppe Verdi és molt més popular i segurament donarà mes calaix…. però aquesta és un altra qüestió que no té res a veure.

Ens vam emportar un gran ensurt en el primer acte d’aquesta producció, al comprovar que les veus protagonistes, la del tenor Charles Castronovo molt especialment, però també la de la soprano Patrizia Ciofi, no arribaven amb la potència suficient al 4art pis, per tal de gaudir la com cal. El famós brindis, “Libiamo ne’ lieti calici” ,que tothom coneix i que espera amb il·lusió, va estar un autèntic nyap, que presagiava el pitjor; ens refreguem els ulls per incredulitat …. no podia ser que fossin els solistes anunciats.

Per sort va ser tan sols un miratge i al segon acte, afortunadament es va resoldre; comentàvem amb l’Imma, que al tenor, durant el descans, semblava que li havien injectat una injecció en vena de pa amb tomàquet, perquè no semblava el mateix…. un autèntic miracle, que crec mai havia vist en aquestes proporcions; el ària d’Alfredo “De miei bollenti spiriti”, va marcar aquest canvi brutal.

Continua llegint →

Avui si…. parlarem per fi de “LA TRAVIATA” una de les millors òperas de Giuseppe Verdi, que esta basada en un llibret de Francesco Maria Piave, inspirat en la novel·la d’Alexandre Dumas fill, La Dama de les Camèlies. Amb La Traviata, Verdi va aconseguir un estil madur, amb una major profunditat en la descripció dels personatges, més solidesa en les construccions dramàtiques, i una orquestra més important i rica.

Teatre Metropolitan de New York

Es va estrenar el 6 de març de 1853, al Teatro la Fenice de Venècia. A Catalunya es va estrenar al Gran Teatre del Liceu el 25 d’octubre de 1855.

El Metropolitan de Nueva York, va retransmetre en directe a tot el mon, aquesta Òpera el passat dissabte 14/04/2012, a traves d’internet directament a les llars dels aficionats en molts països… o be com a Espanya amb l’exclusivitat de la cadena de cinemes Yelmo.

Violetta, una noble, ho abandona tot per anar amb el seu amor Alfredo. Però la germana d’Alfredo no podrà casar-se si Alfredo viu amb Violetta. El senyor Germont, pare d’Alfredo, és l’encarregat de fer-ho saber a Violetta, que abandona Alfredo. Finalment, Violetta, malalta de tuberculosi, rep la visita d’Alfredo i del senyor Germont, que reconeix el seu error. Violetta mor entre els seus éssers estimats.