Arxiu d'etiquetes: LA SECA – Espai Brossa

– Teatre – Y ME MORÍ (Cabaret Mexicano Tragicómico para 3 difuntos) (🐌🐌🐌) – La Seca, espai Brossa – 2017.10.06 – (temp. 17/18 – espectacle nº 56)

Y ME MORÍ (Cabaret Mexicano Tragicómico para 3 difuntos) (temp. 17/18 – espectacle nº 56)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir vam veure a la sala Leopoldo Fregolí de La Seca, aquest espectacle de creació col.lectiva,  dirigit pel professor Juanjo Cuesta amb els alumnes de 4rt d’interpretació de l’Institut del Teatre, Francesc Marginet, Marc Tarrida i Abel Reyes.

Espectacle inspirat per la música i els contes mexicans i les moltes expressions festives d’aquest país relacionades amb la celebració de la mort. Els nostres protagonistes ens relaten, en to de tragicomèdia, tant la mortificació que els va perseguir en vida, com la bona vida que els va rebre després de la seva mort.

A Mèxic, el dia dels Morts, els esperits errants dels difunts s’aixequen de les tombes i celebren una festa, que comparteixen amb els familiars i amics vius, que porten als cementeris menjar i beure per tots, vius i morts.

Aquesta festa, centrada en la reunió d’amics i familiars per “acompanyar” els morts és considerada Patrimoni Immaterial de la Humanitat des de l’any 2008.

Y ME MORÍ  beu de les fonts dels contes populars mexicans i emmarca l’acció en el Mèxic rural dels anys 50. No és només una reflexió sobre la mort sinó que ens parla de la fragilitat de l’esser humà i de la seva capacitat per intentar superar les dificultats, de vegades perseguint fites impossibles.

A partir de textos clàssics d’Horaci, Torres VillarroelRubén Darío o Bécquer, la investigació de com realitzar adaptacions dinàmiques d’aquests textos i incardinar-los amb la narrativa popular, ens ofereixen un projecte molt treballat on es barregen diversos elements teatrals i l’alegria i ganes dels tres joves actors.

Un espectacle amb dos mons ben diferents, d’una banda un cabaret provincià amb humor , balls i cançons i d’altra banda les reflexions de 3 morts que han acudit a la vetllada però volen explicar els moments finals de les seves vides i com havien arribat a aquell punt …. me estaba muriendo … y me morí !!!

Continua llegint

– Teatre – PECCATUM (🐌🐌🐌🐌) – La Seca Espai Brossa – 2017.09.22 – (temp. 17/18 – espectacle nº 30)

PECCATUM (temp. 17/18 – espectacle nº 30)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

I sense interrupció baixem de la Sala Leopoldo Fregoli a la Sala Joan Brossa de La Seca on ens espera la proposta de Toni Gomila, Peccatum.

Entrem a la sala on les cadires estan disposades en forma circular al voltant d’un petit “escenari” també rodó. Una posada en escena de Joan Miquel Artigues que permet una gran proximitat amb el públic. Fum i foscor per iniciar l’espectacle.

Pornorondalles. Rondalles verdes, rondalles pecadores, rondalles brutes, fragments, retalls i bocins dels nostres contes més populars recollits per Mossèn Alcover i servits en clau d’humor polissó, subtil i tal vegada un poc grosser per Toni Gomila i Catalina Florit, que sense prejudicis ni preconceptes afloren i desfloren rondalles, folkloren i desfolkloren, cullen i despullen, fiquen i desmitifiquen, menteixen i desmenteixen, i sobretot juguen i es diverteixen amb tota casta de vicis, pecats, verdors i brutors presents en la cultura popular de transmissió oral.

Un recull de rondalles mallorquines, vicis i pecats presents en la cultura popular que aquests dos actors ens han presentat d’una manera que el gest més groller sembla elegant i les irreverències passin desapercebudes o no ho semblin. Ens presenten un mostrari de rondalles per valorar el que per Mossèn Alcover era pecat, el que tapava i el que mostrava sense pudor, aquelles coses que el poble considerava correctes i les que no, d’allò que era considerat obscè i ara ens fa riure.

Mossèn Alcover afirmava que dins del meu “Aplech” no hi ha l’element pornogràfic que tant abunda dins totes les literatures populars.

Toni Gomila (Acorar i Al nostre gust) i Catalina Florit (Homenatge) han jugat amb nosaltres, ens han fet riure i ens han deixat literalment bocabadats davant d’un llenguatge que sembla creat per explicar històries. Amb una gran expressivitat gestual, una posada en escena molt senzilla i divertida i un estil narratiu propi, ens porten al món de les rondalles mallorquines que formen part de la identitat de les Illes Balears.

Continua llegint

– Teatre – HIVERN (🐌🐌🐌) – La Seca Espai Brossa – 2017.09.22 – (temp. 17/18 – espectacle nº 29)

HIVERN (temp. 17/18 – espectacle nº 29)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir divendres ens vàrem apropar a La Seca Espai Brossa i vam aprofitar per veure les dues propostes que aquests dies ens ofereixen. La primera d’elles a la Sala Leopoldo Fregoli, és HIVERN de Jon Fosse traduïda i dirigida per Ester Roma Calle.

Ens parla de dos personatges que des de la més absoluta soledat intenten establir una relació que els ajudi a no restar sols.

Ramon Bonvehí, és l’home, un home casat i amb un fill que es troba en una ciutat per motius de feina. Està allotjat en un hotel i, s’encamina a fer una visita quan, Bàrbara Roig, la dona, se li apropa. Ell té una vida organitzada i convencional, ella té una vida que la manté enllaçada a un home darrere l’altra. Després d’aquesta trobada les seves vides canviaran.

Els dos personatges, uns desconeguts, inicien una conversa feta de frases curtes, inacabades, on els silencis formen part de l’acció i on és més important el que no es diu. Finalment acaben junts a l’habitació de l’hotel, ell oblida la feina, la dona, el fill.

Els dos actors han estat magníficament convincents en la complicada tasca de donar vida a dues persones que lluiten desesperadament per no sentir-se sols sense dir-ho, generant una necessitat l’un per l’altra i la necessitat de sortir de la rutina en què han convertit les seves vides. Sortir d’un passat que els arrossega.

Als dos actors els hem vist treballar en algunes propostes escèniques i recordem per exemple Llàstima que sigui una puta el 2012 o Sunset Park  i El drac d’or al 2014. El personatge masculí en aquesta proposta, en general  és força passiu, en fort contrast amb el caràcter apassionat i fins i tot imperatiu del personatge femení; potser aquesta característica ens ha fet apreciar l’enorme vitalitat d’una Bàrbara Roig que hem redescobert i que ens ha deixat literalment “clavats” a la butaca.

Continua llegint

– Teatre (264) – DIUMENGE (🐌🐌🐌+🐚) – La Seca, espai Brossa – 26.04.2017

DIUMENGE

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Aquest dimecres vam fer cap a La Seca, on ens esperava DIUMENGE, un text d’en Joan Brossa, que tal com ens havien indicat a la roda de premsa, es tractava d’una comèdia amb referents surrealistes escrita l’any 1964 en plena època franquista.

Abel Folk (Enric), Àngels Bassas (Ròmula) i Àlex Casanovas (Ramon) protagonitzen aquesta proposta dirigida per Herman Bonnín, que ha volgut reafirmar, novament, la seva admiració per Brossa.

Els tres personatges, un matrimoni convencional i un amic, ens representen una tarda de diumenge molt quotidiana. L’amic visita el matrimoni i comenten temes de feina, de política, de moda, de pentinats, … Ella vol sortir a ballar, però ells es resisteixen perquè l’endemà és dilluns i han d’anar a treballar.

Les relacions entre tots tres personatges són ambigües, ells (Enric i Ramon) parlen de tornar a París com recordant una experiència viscuda que voldrien recuperar, la dona i l’amic (Ròmula i l’Enric) sembla que tenen alguna cosa entre ells i queden de trucar-se amb qualsevol excusa.

És un sainet quotidià, allò que passa a totes les famílies, però amb la mirada de Brossa.

Una escenografia molt simple, una butaca on el Ramon passa les tardes de diumenge llegint els llibres que apareixen estesos per tot arreu, una televisió en blanc i negre on ens projecten un Nodo de la visita de Franco a Barcelona l’any 1964 i on, en acabar l’obra ens projectaran un de la seva mort. Un cabdell de llana i unes agulles que la Ròmula va treballant … A la tele Rafael, Cecilia, Salomé, … i a escena els actors canten cançons franceses de l’època que han afegit al text d’en Brossa.

Continua llegint

– Teatre (213) – ABANS QUE ARRIBI L’ALEMANY (🐌🐌🐌+🐚) – La Seca – 19.03.2017

ABANS QUE ARRIBI L’ALEMANY

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

No sé perquè estic enregistrant la meva veu, tal vegada només vull deixar un senyal del meu pas per la vida“.

Aquesta és una de les contundents frases de Júlia, extraordinària Muntsa Alcañiz, la protagonista d’aquesta història, obra de la dramaturga Marta Barceló i guanyadora del II Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears. Tal com va manifestar a la roda de premsa la mateixa autora, aquesta no és una obra sobre la malaltia de l’Alzheimer, sinó una eina per explicar l’empoderament d’una dona davant d’una situació complicada.

Un espectacle, d’una hora de durada que parla de la identitat, de la valentia i del coratge.

A la Júlia li acaben de diagnosticar la malaltia, encara no té símptomes visibles, ella se sent igual que abans de ser-li diagnosticada, però sap que irreversiblement la malaltia es desenvoluparà i farà que els seus records es perdin, que ella mateixa es perdi en una nebulosa on no sabrà ni qui és, ni qui ha estat. La proposta està, per tant, enfocada a l’amenaça que el diagnòstic suposa sobre un futur més o menys llunyà. Segons l’escriptora, l’obra pretén animar a plantar cara a la por i a veure les coses des d’una altra perspectiva.

Les reaccions de la seva família i coneguts la condueixen a prendre decisions per poder viure plenament el temps de consciència que li queda.  Estem davant d’un text molt vitalista i que transmet un bri d’esperança davant la irreversibilitat d’aquesta malaltia, no tant per la possibilitat futura de curació,  com per l’actitud vital de gaudir de cada segon, cada minut, cada hora, cada dia … del temps del qual encara pot gaudir.

Júlia reacciona, plora, nega, crida, riu i decideix anar complint pas per pas els punts que creu necessaris “abans que arribi l’alemany”.  Una nova consciència del que és i del que sent. Una necessitat de viure intensament. De fer ara allò que ja mai no podrà fer, o que mai s’hagués atrevit a fer, perquè el seu particular compte enrere ja ha començat.

Pedro Mas és “tots els altres”, amb una gran versatilitat en la interpretació de gairebé una quinzena de personatges diferents, persones que d’una manera o altra tenen a veure amb la Júlia, els seus tres fills, l’amic de tota la vida, el metge, el venedor de gravadores, el pacient, l’assessor de l’agència de viatges…..

Continua llegint

– Teatre (187) – REALPOLITIK (🐌🐌) – La Seca – 15.02.2017

REALPOLITIK

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Després d’estrenar a Temporada Alta i fer gira, Teatre de l’Enjòlit porta aquesta producció a La Seca-Espai Brossa on s’estaran fins al dia 5 de març. 

Els autors d’aquesta proposta, Elies Barberà i Carles Fernández Giua,  han pres una pregunta com a punt de partida:  És legítim l’ús de certa dosi de violència per preservar la democràcia real?  Aquesta vegada parlem de l’escarni. Què passaria si anéssim una mica més enllà i, en comptes d’escridassar els arribéssim a tocar?  Hem meditat sobre això i hem fet un text que planteja què passaria si la proposta funcionés“. En Carles és, a més, el director i l’Elies també intervé com a actor.

realpolitik-la-seca-1

Teatre de l’Enjòlit és una companyia d’actors que va néixer l’any 2007 a Barcelona com a grup de treball i experimentació a l’Institut del Teatre. El seu compromís els ha dut a crear fórmules noves de teatre per apropar el text i el missatge a l’espectador. L’any 2015 van rebre el premi de la crítica Serra d’Or per l’aposta en muntatges polítics de forta càrrega social. Crec que nosaltres, els voltaires, no havíem vist cap proposta d’aquesta companyia.

Continua llegint

– Teatre (86) – WOHNWAGEN (🐌🐌🐌+🐚) – La Seca espai Brossa – 09.11.2016

WOHNWAGEN

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Una roda de premsa especial feia preveure una proposta molt especial i realment ha estat així, una proposta diferent, transgressora, jove i alegre. Una aposta valenta de la Seca que opta per donar possibilitats a joves valors que poden revolucionar el llenguatge escènic.

Entrem a la sala que pot semblar de tot excepte una sala de teatre, més aviat sembla una cova amb taules i bancs de fusta i algunes cadires. A les fosques, tan sols unes petites llums damunt les taules. Pots seure on vulguis. Al fons, a l’esquerra, un cantant amb la seva guitarra. Al fons a la dreta un Policlyn tunejat. Sis actors que vas identificant entre el públic a mesura que van parlant: un dimoni, una fada, una bruixa, un àngel i una parella, ell estudiós i amant de la lectura, ella somniadora i amant dels viatges.

wohnwagen-la-seca

Una història d’amor poc convencional, ja que tenen por al compromís, a avorrir-se pel camí, a què el seu amor es converteixi en un compartiment estanc, por a fer les coses a mitges.

Viure o arriscar-se?  Aquests dos conceptes són l’arrel del conflicte entre la parella protagonista. Es coneixen en el bar, una fada posa una rosa pel mig, ella el convida al seu cafè diari i s’enamoren. La felicitat sembla estar assegurada. Aleshores va la bruixa i els maleeix. Ella vol moure’s, i viatjar i descobrir aquest món nostre tan immens, mentre que l’altre prefereix gaudir de les petites coses del dia a dia. El dimoni els ofereix la solució: comprar un wohnwagen. Al Wohnwagen hi podran viure i, mentrestant, viatjar. Amor. Però serà la roulotte capaç de resoldre el conflicte de forma absoluta?

El títol de l’obra és un joc de paraules, un acudit entre Rémi Pradère i Max Grosse Majench que juga amb la dualitat viure “wohnen” i arriscar-se “wagen” i al mateix temps es refereix al vehicle, la caravana on es pot viure i viatjar.

Tots dos, Rémi i Max van coincidir a Berlín participant en diferents activitats del P14, grup jove del teatre “Volksbühne am Rosa-Luxemburg-Platz” que forma part d’un projecte d’experimentació teatral. Això va despertar en ells la necessitat de crear un projecte propi. Tots dos estaven profundament enamorats en aquells moments i aquest fet els hi va donar la idea del seu espectacle: val la pena enamorar-se malgrat que estigui demostrat científicament que, al cap de 3 anys, el sentiment desapareix ?? … i van decidir parlar de l’amor donant-li forma de conte.

Continua llegint

– Teatre (85) – DOLÇA SODOMA MEVA (🐌🐌🐌) – La Seca espai Brossa – 09.11.2016

DOLÇA SODOMA MEVA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Un pedestal, una figura immòbil coberta amb una roba blanca una figura de sal …. és l’última i única supervivent de Sodoma.

Un murmuri, unes paraules com robotitzades sense vida i el soroll de les gotes de pluja que cauen … l’estàtua pren vida.

Sal … temps …. I aigua.

Una estàtua de sal, després de molt de temps, torna a la vida. És l’única supervivent de Sodoma. Ella recorda i ens relata com van ser els últims dies de la seva dolça ciutat perduda i destruïda. I el seu testimoni tot ho capgirarà.

Un testimoni que desmenteix la història oficial de la destrucció de Sodoma.

dolc%cc%a7a-sodoma-meva-la-seca

Segons el que ens diu la Bíblia, … Jahvé va destruir les pecaminoses ciutats de Sodoma i Gomorra que ofenien al creador amb el pecat contra natura, la sodomia, que ha pres el nom de la ciutat on es practicava.  Per tal de procedir a verificar els fets  dos àngels arriben a Sodoma i el pietós Lot els acull a casa seva, al cap de poc temps els sodomites s’apleguen davant la porta de Lot per tal d’abusar dels hostes. Els emissaris de Déu fugen i s’emporten Lot i la seva família amb ells amb una condició, que en marxar no girin el cap per tal de no veure la destrucció de la ciutat. Serà en la fugida quan la dona de Lot gira el cap i és castigada i convertida en estàtua de sal per sempre.

L’àngel va dir a Lot i a la seva família. “Escapa per la teva vida. No miris enrere, ni et detinguis en tota la planura…” Però la seva dona va mirar enrere i es va convertir en estàtua de sal. (Versicle 26, capitol 19 del Llibre del Genesi)

Fins aquí la història, la versió bíblica. En aquest text de Laurent Gaudé, l’estàtua torna a la vida i ens explica la seva versió de la destrucció de la seva ciutat i la del seu poble. Han passat molts anys ….

Continua llegint

– Teatre (47) – LES CRIADES (🐌🐌+🐚) – La Seca – Espai Brossa – 05.10.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

LES CRIADES – 

Les criades de Jean Genet, dirigida per Genoveva Pellicer, és una reposició que s’estarà a la sala Leopoldo Fregoli de La Seca fins al dia 30 d’octubre. No la vam poder veure quan la van programar, fa dues temporades, amb un gran èxit de públic. És per això que no hem dubtat en anar a veure aquesta proposta.

Ja coneixíem prou bé aquest text, perquè l’hem pogut veure en diverses ocasions en diferents versions i les darreres que recordem van ser l’any 2014, a l’exitosa versió mexicana que va presentar “Vaca35” a la Sala Atrium i  una versió en llengua coreana al Mercat de les Flors (una barreja de Teatre d’objectes amb mímica i text).

Jean Genet va escriure aquesta obra des de la presó. Nascut a París l’any 1910 era fill d’una prostituta. Amb una infància difícil i una adolescència que va passar tancat a presons juvenils no va deixar de delinquir durant tota la seva vida i va anar entrant i sortint de la presó acusat de robatoris, actes impúdics, falsificació de documents, ….. La seva obra va ser censurada i prohibida a diversos països. Reconeguda finalment la seva vàlua com a escriptor d’un gran compromís polític, l’Acadèmia Francesa li va concedir el Premi Nacional de Literatura l’any 1984. Ell havia mort l’any 1980.

“No sóc capaç de dir que és el teatre, però sé molt bé el que no és: una descripció de gestos quotidians observats des de l’exterior. Jo vaig al teatre per veure’m en escena (…) tal com jo no sé-ni goso- veure’m o somiar-me i, tanmateix, tal com sé que sóc”.

les-criades-la-seca

Dues germanes, Claire i Solange, treballen com a criades per a una dama de l’alta burgesia francesa. Quan la senyora està absent, elles juguen a interpretar el paper de la dama, una d’elles, Claire, fa de senyora i l’altra, Solange, de Claire, la criada personal que l’ajuda a vestir-se, pentinar-se, enjoiar-se….. i van intercanviant els papers per tal de passar l’estona.

Continua llegint

– Teatre (03) – LA REBEL·LIA POSSIBLE (🐌🐌🐌🐌) – La Seca Espai Brossa – 07.09.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

LA REBEL·LIA POSSIBLE – 

Aquest passat dimecres 7 de setembre va ser nit d’estrena de temporada a La Seca Espai Brossa, i ho va ser amb una obra estrenada l’any 2007  a Madrid, que va tancar un cicle amb més de 250 representacions i un munt de premis. Rebeldias posibles és el seu títol original, escrita per Javier G.Yagüe i Luis García Araus, i ara traduïda al català per Gemma Roura. Ara, aquesta proposta està dirigida per José Sánchez Orosa.

La Rebel·lia possible és una interessant visió sobre les petites lluites que tenen el seu fruit.

la-rebellia-possible_2-eduardo-pelach_27706047334_oJa al començament de l’espectacle, cinc dels actors que intervenen, d’entrada ja han trencat la quarta paret i alguns d’ells situats entre el públic, estan llegint diaris del dia i comenten en veu alta notícies de rabiosa actualitat i que ens afecten a tots, notícies de fets que ens indignen i que sovint comentem a casa o a la feina per, al moment següent,  oblidar-ho i continuar amb la vida com si res. Som incapaços d’actuar perquè pensem que no hi ha res a fer. Aquesta obra ens fa reflexionar sobre la possibilitat de les petites revoltes que poden canviar coses. 

Un conte que ens parla d’algú decent en un món indecent, de la tenacitat enfront de la impaciència, de l’idealisme enfront del pragmatisme.

García (Joan Sureda), és un personatge gris i anònim que decideix lluitar fins a les últimes conseqüències per recuperar uns cèntims de més que li ha cobrat una companyia telefònica.

En paraules de l’autor, García pertenece a la vida real. De hecho, supimos de alguien como él a través de la noticia de un periódico. Es una persona completamente anónima. Y así quiere seguir siendo. Ganó un juicio a una gran operadora internacional, que fue condenada a devolver cientos de millones de pesetas”.

Continua llegint