Arxiu d'etiquetes: la Pedrera

– Grec2017 – Teatre (304) – VENTURA (🐌🐌🐌+🐚) – La Pedrera – 16.07.2017

VENTURA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Un lloc inusual per veure una representació teatral, un pis modernista de la Casa Milà “La Pedrera”. Ens reben a la porta i ens condueixen a una petita sala d’espera fins que hi som tots, una vintena de persones.

De cop ens trobem asseguts al voltant del llit de la Maria, una dona de vuitanta anys, malalta i amb el maluc trencat. El seu fill la visita. Estem tant a tocar que podem percebre l’escena com si ens passes a nosaltres, com si en el llit hi fos la nostra mare. Un luxe del qual gaudirem durant tota l’obra, ja que pràcticament no hi ha frontera entre nosaltres i els personatges. Tres estances del pis donaran aixopluc a les diferents escenes de l’obra.

VENTURA és la història de dues dones que són moltes: la Maria, casada amb un metge de Celrà amb dos fills, i la Teresa, que ha dedicat tota la vida a cuidar el seu germà confinat en una cadira de rodes. És una obra que parla de les decisions que prenem a la vida, les importants i les intranscendents i les conseqüències que se’n deriven. Una obra que es pregunta què hauria passat si haguéssim pogut triar un altre camí.

Un text de Cristina Clemente dirigit per Victor Muñoz, una obra que porta un llarg recorregut a l’esquena, estrenada l’any 2015 es va endur el guardó a millor espectacle de les comarques gironines del 2015 atorgat per l’AGT (Associació Gironina de Teatre).

Continua llegint

– Roda de premsa – UNA BRUIXA A BARCELONA – La Pedrera (rp40) – 23.11.2016

UNA BRUIXA A BARCELONA – Roda de premsa –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

Ens han convocat aquesta vegada en el bar de La Pedrera que està situat a la primera planta d’aquest preciós edifici. Allà ens espera la Lucrecia i tot l’equip d’Anexa, per presentar-nos la nova producció que representaran tots els diumenges al matí, des de l’11 de desembre al Teatre Victòria.

Lucrecia torna als escenaris amb un nou espectacle per a nens, però del que segur gaudirà tota la família. Transformada en una bruixa de trenes de mil colors, la seva història reivindica els molts elements representatius de la ciutat de Barcelona, així com la importància de l’amistat o el drac de Gaudí, que ha cobrat vida. Perquè no hi ha bruixes bones o dolentes, només bruixotes que es comporten bé o malament… Ah! I tot amanit amb unes inoblidables cançons interpretades amb el seu inconfusible ritme cubà.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

UNA BRUIXA A BARCELONA explica la història de La Lucre, una alegre nena cubana, sofreix una increïble transformació en arribar a Barcelona: el pèl se li pinta de mil colors i comença a experimentar uns poders màgics que li eren desconeguts fins a aquell moment…

L’autor Edu Pericas ha creat un guió que creu que als nens li semblarà àgil i molt divertit, basat en una història original sobre la ciutat de Barcelona, que comptarà amb nombrosos cops d’efecte escenogràfics que conferiran de ben segur un aire màgic a la proposta escènica. La música serà enllaunada, però la veu serà cantada en directe; estarà basada en sons i ritmes cubans, i també en versions de temes populars coneguts per tothom.

A Edu Pericas li agradaria que aquesta proposta provoques que els nens, estimessin encara mes a la seva ciutat, Barcelona, i que al sortir del Teatre, tinguessin ganes de jugar amb les escultures que estan repartides per la ciutat.

Continua llegint

– Dansa – NATS NUS dansa – Emocions en moviment (🐌🐌🐌) – La Pedrera – 07/02/2015

El dissabte passat, després de viatjar a Palafrugell per gaudir de la GAROINADA, encara vam arribar a temps a Barcelona per assistir a la primera sessió de l’espectacle “Emocions en moviment“, que es va celebrar davant LA PEDRERA, amb el grup NATS NUS dansa, en ocasió de les festes de Santa Eulàlia de Barcelona.

Nat Nius - La Pedrera - Voltar i Voltar 1-imp

Un espectacle gratuït que es va celebrar dues vegades el mateix dia; “Emocions en moviment” ens va encantar perquè és diferent de tot el que havíem vist en dansa…. ballarins en viu i projeccions d’aquests a la façana de La Pedrera: un joc d’interacció entre la realitat i la ficció. Al llarg de la coreografia, els ballarins es van moure per les finestres i balcons de la façana, acompanyats d’imatges de diferents colors, formes i textures que van modificar l’estètica de la façana.

direcció artística de Toni Mira, espectacle creat amb motiu de la celebració del centenari de la construcció de La Pedrera a l’any 2012.

Cargols de Pedra i de guix a la Pedrera  

– Exposició – COLITA, perquè sí! (**) – La Pedrera – 18/06/2014

Sorpresa i una certa decepció.

Sorpresa, perquè no ens havien assabentat de que la Fundació Caixa de Catalunya ha deixat d’existir, o al menys ja no depèn en absolut de la mencionada Caixa. Resulta que ara es una fundació privada i cobren entrada, de moment 3 euros.

La qualitat de les exposicions, veient aquesta primera de COLITA, perquè  sí !…. ha deixat enrere una època daurada en que primava  la qualitat extrema en les seves exposicions; d’ara endavant, molt en temo, que sense el recolzament econòmic d’una entitat financera, la Pedrera, serà un lloc mes de la ciutat amb exposicions dignes, però no gaire espectaculars. Estàvem mal acostumats !!! 

COLITA, sobrenom d’Isabel Steva Hernández (Barcelona, 1940), és un dels referents indiscutibles de la fotografia catalana contemporània. Directa, intel·ligent, sensible, compromesa, crítica i sense prejudicis, la seva producció es pot definir, més enllà de l’estètica, per la seva implicació en el temps que li ha tocat viure.
La seva obra, s’allunya de l’artifici i de tota pretensió artística. La comisaria Laura Terré, ha recollit part de la seva obra que ens parla dels temes que a Colita li atreien mes, temes que van des del món del flamenc a la lluita feminista, el cinema, la Nova Cançó, la Gauche Divine, el món de l’espectacle o la vida a la seva ciutat, Barcelona

Segurament ens esperàvem mes d’aquesta exposició de la que havíem sentit tant a parlar, però amb tota sinceritat poques de les fotografies exposades ens van cridar massa l’atenció…. per tant vàrem sortir de la Pedrera amb un cert regust de decepció.

_____________________________________________________________________________
– La Pedrera –  Preu 3 €
_____________________________________________________________________________
Esposició COLITA27-imp

Cargol de pedra a la Pedrera – Barcelona

 

– Teatre – MI GRAN OBRA (***) de David Espinosa – Auditori de la Pedrera – 28/02/2013

Per MIQUEL GASCÓN

Aquest dijous passat tornem a la Pedrera de Barcelona per assistir a l’ultima jornada del cicle de “Noves escenes, Noves mirades”; aquesta vegada en sessió doble, encara que a la primera representació únicament havíem aconseguit una entrada i l’Imma hem va cedir el lloc.

MI GRAN OBRA de David Espinosa.

Mi Gran ObraEs tracta d’una peça curta de 40 minuts, on el mateix David Espinosa ens introdueix una mica en el que anem a veure… ens diu que no li agrada que en Teatre és malgastin els recursos en Grans Teatres i que a vegades grans produccions amb grans decorats resulten fluixos de creativitat.

Ens explica que ha parlat amb grans arquitectes per construir el seu propi Teatre però que el volia que es pugues traslladar fàcilment per fer “bolos” i al final sembla que ho ha aconseguit…. ens ensenya una maleta on uns ninotets moooolt petits intenten entrar. Ens diu que intentem, quan entrem a la sala, imaginar-nos que entrem en aquell petit teatre….. i entrem definitivament al Teatre.

Mi Gran Obra 1-imp

Una taula de reduïdes dimensions i molt a la bora 3 fileres de seients que envolten la taula… a les cadires de la fila 2 i 3 uns binocles per veure l’espectacle….. som en total uns 20 espectadors i l’escenari resulta ser una petita part de la taula, que te la mida potser uns centímetres mes que un foli de paper.

La meva Gran Obra és el que jo faria si tingués un pressupost il·limitat, el teatre més gran del planeta, 300 actors en escena, una orquestra militar, una banda de rock, animals, cotxes i un helicòpter.

Mi Gran Obra 2-imp

MI GRAN OBRA és una utopia. La realitat en què sempre ens hem mogut com artistes es caracteritza per la precarietat i l’escassetat de mitjans, i precisament aquí ha estat sempre l’accent dels nostres treballs: enginyar mecanismes per resoldre la manca de recursos, convertir la necessitat en virtut, subratllant les mancances per potenciar el fracàs com interès i motor de la creació.

Continua llegint