Arxiu d'etiquetes: LA NOIA DE LA BENZINERA

– 309 – FESTIVAL PÍNDOLES 2019 – segona jornada – Castell de Montjuïc – 2019.06.08 (temp. 18/19 – espectacles  nº 231 a 236)

FESTIVAL PÍNDOLES 2019 – segona jornada (temp. 18/19 – espec.  nº 231 a 236)

  • Teatre – MENTRESTANT TU I JO QUÈ FEIEM (🐌🐌+🐚)
  • Dansa – Poesia – QUAN CAU (🐌🐌🐌+🐚) 
  • Teatre – MARGARITA (🐌🐌🐌🐌) Premi del Jurat 2019
  • Teatre – LA NOIA DE LA BENZINERA (🐌🐌🐌🐌🐌) Premi del Jurat 2019
  • Multidisciplinar – SWINGABADY CINETUNES (🐌+🐚)
  • Teatre – TOT INCLÒS (🐌🐌🐌) Premi del Jurat 2019

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dissabte dia 8 és la nostra segona i última jornada al Festival Píndoles d’enguany. Diumenge ens espera una nova marató de teatre al Lliure de Gràcia.

Fem cap al Castell de Montjuïc, aquest cop sense “entrebancs circulatoris” i esperem a l’inici del primer dels espectacles que tenim avui programats.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

De nou, tenim set propostes a la nostra agenda però, per motius personals que no vénen al cas, només en veurem sis. Fins ara en aquest Blog, ja fa 9 anys, sempre hem publicat la nostra opinió sobre tots els espectacles que hem vist i precisament per aquesta raó, no ens bé de gust escriure absolutament res d’una de les propostes que s’han representat en aquesta jornada. Avui el nostre guia serà en Toni.

El primer espectacle de la nit:

  • 8. Teatre – MENTRESTANT TU I JO QUÈ FEIEM (🐌🐌+🐚)

Una mare (Margarita Ponce) i una filla (Montse Folgado) estan a casa, la mare està preparant un munt de tapers i té mal al braç que li han operat. La filla està embarassada i és dramaturga. Temporalment ha anat a viure amb els pares i ens parla de la peça que està escrivint on la mare n’és la protagonista. El pare “treballa” i el germà descansa.

Estic embarassada. La meva mare insisteix a ser dins meu. Estic embarassada de ma mare? O és ella qui segueix embarassada de mi? Com seria si donés a llum a la meva pròpia mare? I el moment definitiu en el qual ens hauríem de separar? A tot això, on eren ells? I mentrestant, mama, tu i jo què fèiem?

Una peça que parla de la unió i la dependència malaltissa entre una mare i una filla, i la necessària i irreversible separació que ha d’ocórrer per força. Mare i filla que deixen de ser una per ser dues persones. Trencament emocional. Col·lateralment, el paper dels homes dins de la famíliaapropem l’oli, el tovalló i de postres ??? Emocionalment presents, físicament absents.

Això és el que pensem que ens volien explicar, però malauradament no ens ha acabat d’arribar la manera de fer-ho i per tant la proposta ens ha descol·locat una mica. Molt creïble la interpretació de la mare.

Continua llegint