Arxiu d'etiquetes: LA LLEUGERESA I ALTRES CANÇONS

– 254 – Teatre – LA LLEUGERESA I ALTRES CANÇONS – Sala Beckett (🐌🐌🐌🐌) – 2019.04.24 (temp. 18/19 – espectacle nº 186)

LA LLEUGERESA I ALTRES CANÇONS (temp. 18/19 – espectacle nº 186)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dimecres 24 d’abril vam tenir la sort de poder assistir a la prèvia de l’espectacle LA LLEUGERESA I ALTRES CANÇONS on Ivan Benet el dirigeix i també debuta com a autor, amb un text escrit a quatre mans amb Víctor Borràs, de Teatre Nu.

També és la primera obra de text per a adults de Teatre Nu, companyia establerta a Sant Martí de Tous dedicada al teatre artesanal, cuit a foc lent, com aquest text.

Després de la representació vam poder xerrar una estona amb els dos autors i la magnífica protagonista de la proposta, Aida Oset. 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un espectacle que es representa a la Sala de dalt de La Beckett, un thriller inspirat en l’univers de David Lynch, a mig camí entre el musical i el monòleg interior.

Segons ens va comentar l’Ivan Benet, al que admirem en la seva faceta d’actor (“L’habitació del costat”, “Bodas de sangre” o “L’ànec salvatge”, per esmentar algunes), és la primera vegada que dirigeix en solitari i la primera vegada que escriu un text.

Una experiència personal a l’Hospital Clínic, el va fer pensar a escriure aquest text per parlar de les professions invisibles, fent un homenatge a la figura de la infermera. Un personatge intermedi, amagat entre el metge i el malalt, un personatge que no es veu quan tot funciona, però a qui se’ls demana responsabilitats quan alguna cosa falla.

També va sentir la necessitat de donar veu al pensament filosòfic contemporani del filòsof francès Gilles Lipovetsky. Conceptes com la lleugeresa, la hipermodernitat, l’error humà. Una reflexió sobre la buidor de la societat, la mecanització de les tasques i l’individualisme. L’alliberament mal entès, que comporta soledat i indiferència. La creació de necessitats que comporten angoixes. La desinformació de la sobreinformació.

Continua llegint