Arxiu d'etiquetes: La Gleva teatre

– 141 – Teatre – STABAT MATER (🐌🐌🐌🐌🐌) —– La Gleva teatre – (temp. 19/20 – espectacle 090) – 2020.02.02

STABAT MATER (temp. 19/20 – espectacle nº 090)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ha estat un afortunat cap de setmana de “repesques”, ja que si dissabte vam poder veure La Suite TOC núm. 6  de les Impuxibles, aquest diumenge hem pogut veure STABAT MATER a La Gleva després del seu pas pels magatzems del TNC a l’abril i maig del 2019.

STABAT MATER és la primera part dels “Quatre actes profans” d’Antonio Tarantino, juntament amb La Passió segons Joan, Vespres de la Beata Verge i Lluentons.

Antonio Tarantino (Bolzano 1938) pintor i dramaturg, va començar a escriure l’any 1992 i    STABAT MATER va ser la seva primera obra, un text que, com tots els seus, no està situat en cap època concreta, i dibuixa com pocs autors saben fer, un món marginat, un món alienat pel poder imperant.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquesta peça amb traducció d’Albert Arribas, versió i direcció de Magda Puyo i produïda i interpretada per Montse Esteve, ha tornat a la Gleva on es representarà fins al 9 de febrer i on està exhaurint entrades merescudament.

Amb els anys, l’obra ha esdevingut un clàssic del teatre italià contemporani, pel seu magnetisme verbal i la seva força ètica.

Una dona entra en una mena de traster ple d’andròmines, carregada de bosses. Aquesta dona necessita parlar i parlar per no haver de sentir el silenci que l’envolta. És una vella prostituta que es dedica a revendre roba, però no als moros, als moros no … havia quedat amb un antic amant, pare del seu fill, que li havia de comprar la roba, però ell no es presenta i ella truca a la seva dona … i parla i parla i ens explica que passa amb els moros i les seves polles amb anelles, que passa amb la dona de l’amant, que passaria si ella decidís fer uns quants dies de dieta i es convertís en una verge romànica …. i parla i parla ….

Continua llegint

– 027 – Teatre – ELS DESGRACIATS (🐌🐌) – La Gleva teatre (temp. 19/20 – espectacle 013) – 2019.11.06

ELS DESGRACIATS (temp. 19/20 – espectacle nº 013)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dimecres 6 de novembre vam fer cap al Teatre La Gleva per veure ELS DESGRACIATS, una obra que torna als escenaris 7 anys després de la seva estrena a la sala Atrium l’any 2012, i que es podrà veure fins al 24 de Novembre. Llavors a la seva estrena, a la Sala Atrium, estava interpretada per Jordi Vilches i Bruno Bergonzini i la va dirigir Iván Morales.

La companyia “Todo por el Punk” la torna a programar ara, perquè creu que l’espectacle té una vigència, social, filosòfica, política, artística i sobretot emocional ,capaç d’interactuar amb tota mena de públic. Aquesta companyia va néixer a finals del 2018 per poder reinterpretar aquesta obra.

L’obra d’Iván Morales i Martí Gallén està interpretada en aquesta ocasió per Pol Fernández (Jack) i Pau Escobar (Baptiste) i està dirigida per Lía Pérez Cruz.

Una peça que explica la història de dos pallassos, en Baptiste i en Jack que viuen en una carpa de circ en estat ruïnós. Ja no tenen públic i fa temps que viuen sols, …. només es tenen l’un a l’altre. Una història que barreja terror, “humor” de clown i molta nostàlgia en els dos personatges protagonistes. Recorden a l’home forçut, les acrobàcies de la ballarina russa, els riures dels nens, els aplaudiments, …..

Jack sembla el més fort de tots dos i lluita perquè en Baptiste, amb greus problemes de mobilitat, no perdi l’esperança de veure tornar el seu amor, la Svetlana, amb qui hi ha somniat que l’espera “allà a fora”. Però al mateix temps farà tot el possible perquè en Baptiste no marxi. Tenen gana, molta gana i només els hi queda una mandonguilla, la de la reserva de la reserva de la reserva.

Com pot una persona retenir un altre??  Com aconsegueixes que no t’abandonin??

Els Desgraciats és una història d’amor tèrbola i perversa de riures, llàgrimes, de culpa i de sang.

Una peça que a nosaltres ens ha semblat fosca i depriment en plantejar un món decadent on dues persones sobreviuen sense cap mena d’esperança. Un plantejament de la vida com un mer exercici de supervivència.

Continua llegint