VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques –
Per Miquel Gascón –
LA FIESTA EN PAZ –
Ahir dijous vaig poder fer sessió doble de Teatre, perquè vaig tenir la sort de què els horaris eren compatibles i les dues propostes es representaven a diferents sales del mateix Teatre. Això si, aquesta vegada vaig anar tot sol, per problemes de logística familiar.
A l’Àtic22 ahir era nit d’estrena i es representava LA FIESTA EN PAZ una proposta escènica d’Aleix Duarri, que ha escrit i que també dirigeix.
LA FIESTA EN PAZ és un espectacle que té per objectiu recuperar la memòria col·lectiva recent de la transició espanyola i fer-ne una doble mirada; política i simbòlica. La mirada política esdevé necessària de manera molt evident; el moment polític i social actual és el resultat d’uns processos i dinàmiques que comencen en la transició espanyola, ja que és allà on es configuren les estructures de poder vigents, però també les normes del joc.
Una visió de la transició espanyola, realitzada per gent jove que per sort no la varen haver de viure, malgrat que segurament han hagut de sentir a parlar molt sovint al cole o als seus pares. Tot això, explicat des d’una sèrie continuada de retalls o esquetxos, que en un primer moment poden desorientar a l’espectador perquè estan representades sense cap transició, la qual cosa obliga als joves actors a fer un canvi de registre continuat.
Un munt de flaixos de la història recent, on apareixen des de carlistes que fan titelles, polítics com Suárez o Felipe González, recerca de fosses comuns, els grisos dispersant grups de més de tres persones, l’excessiva protecció dels pares vers als seus fills, la repressió que va exercir l’església catòlica, Rocio Jurado, el cop d’estat de Tejero, la consideració de què els gais eren malalts als que s’hauria de curar… i a la força, l’educació repressiva, els càstings d’actrius en l’època del destapa i tants i tants altres…