Arxiu d'etiquetes: La Capella Reial de Catalunya

– 389 – GREC2019 – Música – LES RUTES DE L’ESCLAVATGE del 1620 al 1865 – JORDI SAVALL (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Grec – 2019.07.29 (temp. 18/19 – espectacle nº 298)

LES RUTES DE L’ESCLAVATGE del 1620 al 1865 – JORDI SAVALL (temp. 18/19 – espect.  nº 298)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir al Teatre Grec vam poder gaudir d’un dels concerts que conformen el recorregut temàtic d’en Jordi Savall, LES RUTES DE L’ESCLAVATGE del 1444 al 1888.  Un gran projecte de Jordi Savall sobre la memòria musical de l’esclavatge, que ha estat girant per diversos països europeus i els Estats Units i que encara no haviem pogut veure a Catalunya.

Estrenat l’any 2015 al Festival de Música i Història de l’Abadia de Fontfroide (França),  ara arriba a casa nostra, amb dos concerts diferents, un, el que vam veure ahir, centrat en l’Amèrica del Nord i el Carib del 1620 al 1865 i l’altre, complementari, que se centra en el viatge d’Àfrica al Nou Món passant per Europa, concretament Espanya i Portugal, i que es podrà veure al Festival de Torroella de Montgrí el dia 2  d’agost.

Aquest projecte va néixer fa més de 20 anys, quan Jordi Savall va investigar sobre músiques colonials i músiques que estaven als arxius de les Illes Canàries i de Colòmbia. A partir d’aquesta investigació va descobrir la clau de la riquesa de l’imperi espanyol,  basada en la explotació d’éssers humans, que eren arrencats dels seus pobles a l’Àfrica, i portats com a bèsties al Nou Món.

Jordi Savall reuneix per aquests dos concerts a músics de Mali, Mèxic, Colòmbia, Brasil i el Canadà, així com a dos dels seus grups, la Capella Reial de Catalunya i Hespèrion XXI. Un repertori integrat per formes musicals hispanes, inspirades en cants i balls d’esclaus i dels indígenes americans, i per músiques basades en les tradicions africanes, mestisses o índies.

S’intercalen textos sobre l’esclavatge amb testimonis, cròniques, lleis i reflexions dels cronistes de l’època. Aquests textos són recitats per l’actor català d’origen gambià Babou Cham, i hem de dir que malauradament ha estat la part més feble del concert, no tant per la selecció de textos com per la lectura poc reeixida que s’ha fet d’aquests. Texts històrics des de les primeres cròniques de 1444 fins al darrer text del Premi Nobel de la Pau, Martin Luther King, escrits pocs abans del seu assassinat el 1968.

El concert que hem pogut veure s’inicia el 1620, data de l’arribada dels primers colons anglosaxons a la costa est d’Amèrica del Nord i acaba el 1865, any en el qual els Estats Units d’Amèrica van abolir l’esclavitud.

Un retrat musical d’una època, un gran fresc sonor que ens mostra les actituds envers els africans dels habitants de l’anomenat món occidental, tant a Europa com a l’Amèrica Llatina o als Estats Units, però també les qualitats de la música com a font de pau i consolació i com a últim refugi de l’alegria i l’esperança. Una gran lliçó de música i història signada per un apassionat del mestissatge musical i del diàleg intercultural que ha estat apadrinada per la Unesco.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Continua llegint