Recordem pels que seguiu aquestes ressenyes, que encara estem a la ciutat de CHACHAPOYAS i que ens movem amb vehicle pels seus voltants, dins del departament del “Amazonas” peruà.

Ha arribat un dels dies més esperats d’aquest viatge.

Un dels primers, si no el principal al·licient per viatjar al nord del Perú, era conèixer i trepitjar el complex arqueològic de KUÉLAP, una ciutadella molt anterior a l’imperi Inca, Construït per la cultura Chachapoyas, possiblement entre els segles VIII a XI.

Molts arqueòlegs el comparen o inclús el valoren per sobre de la conegudíssima ciutadella Inca del Machu Picchu, situada al sud del Perú. Val a dir, que nosaltres uns mesos abans de planejar aquest viatge, desconeixíem per complet la seva existència.

Avui doncs ens toca matinar, ja que tenim un dia llarg al davant; el Manuel i l’Alfredo ens passen a recollir a les set del matí. Ens dirigim en primer lloc al poble de TINGO des d’on hem d’agafar els telecabines per pujar al complex arqueològic de KUÉLAP. Com preveiem que no tindrem temps per dinar en un restaurant, decidim comprar fruita en una de les paradetes de la carretera.

Fins fa molt poc temps, s’havia de recórrer carreteres mig penjades de l’abisme, però el govern peruà el març del 2017, va inaugurar el primer sistema de telefèric que opera al Perú, per poder accedir a aquesta ciutadella, amb el propòsit de què fos un important reclam pel turisme internacional al nord del país. La seva construcció va suposar una inversió de més de 20 milions d’euros.

KUÉLAP està assentada sobre la cresta de roca calcària del cim del Cerro Barreta, a 3.000 metres sobre el nivell del mar.

Tota la infraestructura per accedir a KUÉLAP està magníficament muntada; quan deixem el cotxe al pàrquing, hem d’agafar un bus especial que ens porta al peu del telefèric. Ja durant aquest primer recorregut pels altaveus ens comencen a explicar el que veurem d’aquí a poca estona.

Com és molt d’hora anem pràcticament sols a la nostra cabina. El recorregut dalt del telecabina és bestial, sobrevolant un paisatge realment espectacular.

Un recorregut de 20 minuts que comença baixant per una banda de la vall del riu Tingo (afluent del Utcubamba), per pujar per la banda contrària fins a arribar gairebé a la ciutadella. El Miquel gaudeix menys que l’Imma d’aquestes increïbles vistes, a causa del vertigen que pateix; la baixada encara ho passarà pitjor, a causa del fort vent que feia bellugar força la cabina.

En arribar al final del trajecte, ens ofereixen cavalls per pujar a la ciutadella, però decidim fer-ho caminant tranquil·lament sense presses.

El lloc arqueològic de la cultura chachapoya té una extensió de 6 ha, amb una gran plataforma artificial orientada de sud a nord, construïda com ja hem comentat, a sobre la roca calcària del Cerro Barreta a 3.000 metres d’altitud. La plataforma de 600 metres de llarg té com a perímetre una muralla que en alguns llocs assoleix els 20 metres d’alçada.

Les més de 500 estructures que encara perviuen ens “parlen” d’una població ben organitzada on devien viure entre 3.000 i 3.500 persones. La majoria de construccions són rodones i les que observem quadrangulars són posteriors, vestigis dels inques. Un temple en forma de con truncat invertit, de 13,5 metres de diàmetre en la part superior, és un dels centres sagrats de més importància de KUÉLAP ocupant un lloc estratègic.

N’hi ha algun aspecte que avui en dia encara no s’han pogut esbrinar, com el transport dels enormes blocs de pedra fins a dalt de la muntanya i l’habilitat dels arquitectes involucrats en la construcció, que van saber dotar-la d’un sofisticat sistema de drenatge de l’aigua de pluja. En l’actualitat, malauradament per estar-ne obstruïts els conductes, el monument s’ha anat “inflant”. En dilatar-se la gran plataforma, les pedres de les muralles que la revesteixen van desprenent-se. Tampoc se’n sap com se subministrava l’aigua als habitants.

La ciutadella o fortalesa (com alguns l’anomenen), disposava de tres accessos i nosaltres entrem accedint pel més allunyat, i això ens permet observar per fora l’enmullarament de la població. Fent un acurat recorregut tot seguint l’itinerari marcat i al nostre guia. Absolutament magnífica.

En sortir, recorregut a la inversa, baixada caminant fins al telefèric i després el bus fins al cotxe que ens espera. Matinar té premi, ja que hem pogut veure aquesta meravella amb poquíssima gent…. ara veiem com forces grups de gent, estan apilats a l’entrada del recinte arqueològic.

Fem una parada per menjar la fruita que havíem comprat i seguim en direcció a San Bartolo, des d’on amb cavalls ens dirigim als mausoleus de REVASH.

Hem d’esperar una bona estona fins que preparin i porten els cavalls, ja que ens comenten que nosaltres som la tercera visita del dia i que en total han vingut cinc persones a visitar REVASH.

Quan deixem els cavalls encara ens espera una bona i dura caminada per apropar-nos als dos conjunts de cases-sepulcres col·lectius (chullpas) que ocupen les coves naturals o excavades a la paret del barranc a uns 2.800 metres d’altitud.

REVASH és una necròpolis pertanyent a la cultura chachapoyas (1.100 a 1.300 dC) i les cases d’un o dos nivells estan pintades en vermell i ocre. Segons els historiadors són rèpliques de les cases on vivien els difunts.

Tornada amb els cavalls i amb el cotxe fins a la ciutat de CHACHAPOYAS.

Deixem les motxilles a l’hotel i sortim, afamats, a sopar al restaurant “El Batán del Tayta“, un lloc especial i atípic. Abans fem un tomb per la plaça d’Armes. Sopem bé tot i la gran incomoditat de les cadires.

El Miquel per primera vegada demana cuy que li serveixen dins d’un cofre, l’Imma demana espaguetis ……

——————————————–

Nota: si voleu accedir a la primera crònica d’aquest viatge, cliqueu en aquest enllaç

Per poder veure la crònica 9, cliqueu en aquest ENLLAÇ

Per poder veure la crònica 11, cliqueu en aquest ENLLAÇ

—————————————–