Arxiu d'etiquetes: Kleber Luis Bosque

– Teatre – SPEAK LOW (***) – Àtic22 – 05/06/2014

Fa pocs mesos vàrem contactar amb el que hores d’ara ja considerem gairebé el nostre amic, en Kleber Luiz Bosque; recordo com si fos ahir, que em parlava a traves de les xarxes socials del seu amor i compromís vers al Teatre. Per fi, aquesta setmana passada vàrem poder assistir a l’estrena de “Speak Low“, escrita i dirigida per ell mateix.

Speak LowUn estrany en Nit d’insomni , mentre sona una cançó de saxòfon. La nit freda que es precipita per les mans del vent que arriba del nord . Imagina en una d’aquestes nits fredes i de pluja a Madrid, i del no-res n’apareix un desconegut que toca el timbre de casa teva. Una cara desconeguda i completament mullada , un desconegut que diu que et coneix per les teves publicacions en un bloc , i per les crítiques a les seves obres de teatre underground .
Després d’un dia de ressaca , el dramaturg i periodista Raul Leví, rep una inesperada visita d’un jove director teatral buscant un text per escenificar . El jove dramaturg , Oriol , aparentment busca el text teatral que ha de marcar la seva vida, però Raúl interpreta la recerca del jove Oriol com , absurda , surrealista i descol·locat, ja que l’única referència que el jove director té del dramaturg és el Bloc ” Disparin al dramaturg “, bloc , on Raúl penja els seus textos de reflexions , poesies i teatre .
És possible que un desconegut ens regali un text que d’alguna manera retracti i canviï per sempre les nostres vides?

Al principi el text ens va descol·locar una mica, ja que no enteníem la relació entre els dos personatges que ens esteven explicant aquella història de dues generacions separades per quelcom mes que 25 anys de temps. El periodista, i potser molt abans en el temps, també dramaturg, Raul Levi, mig borratxo assegut a la cadira intentant finalitzar un article per un diari …. sense cap ganes de fer-ho; davant d’ell un ordinador portàtil i molta, poder massa beguda. Un home a la seva maduresa, que viu sol i que s’adona que ha fracassat en molts aspectes de la seva vida, interpretat força bé per l’actor Josep Antoni Lej; una interpretació que creiem és força difícil, perquè començar la representació fent de borratxo, en fred i a mes a més, expressar en veu alta pensaments d’un text amb força contingut… deu no do.

Continua llegint

– Teatre – L’ADN nova dramaturgia llatinoamericana – EL AUSENTE (****) de Felipe Botero (Colombia) – Àtic22 – 07/05/2014

Potser ja fa mes d’un any que es va posar en contacte amb mi Kleber Luis Bosque, una persona nascuda a Brasil que te la seva vida lligada al Teatre i que ja ha intervingut a Catalunya en la promoció de varies produccions de petit format. Malauradament per coincidències en la nostra atapeïda agenda, mai havíem tingut l’oportunitat de acudir a cap dels espectacles que em proposava.

cartell ADNAhir per fi varem trencar aquesta asincronia, i ens vam conèixer personalment. Es tractava de assistir a la tercera proposta d’aquest cicle de Teatre de l’ADN: 1era Mostra de la nova Dramatúrgia Llatinoamericana, en aquest cas el país convidat es tractava de Colòmbia.  Ja han estat representades dues obres, la primera de Brasil i la segona de Mèxic; la propera setmana també assistirem a la representació de la última amb una obra Argentina.

Al entrar al espai de Àtic22, ens trobem amb un grup de gent xerrant i ens conviden a tastar uns bunyols colombians i un xupito de “Canelazo”.  Alhora un parell de joves, estan interpretant cançons “canàries” amb tocs “colombians”…. es tracten del canari  Josue Kamino (veu i guitarra) i al colombià Pablo González (caixa); l’ambient es quasi familiar i molt, molt agradable.

El AUSENTE - Àtic2201-impEl AUSENTE - Àtic2202-imp

A la mitja hora ens fan passar a la sala on s’interpretarà l’obra “EL AUSENTE” del escriptor colombià Felipe Botero. Es tracta en realitat d’una lectura teatralitzada al màxim, per actors de les dues bandes de l’Atlàntic. La veritat es que a la poca estona gairebé no t’adones de que les actrius i l’actor porten el text a la ma i el segueixen sovint de memòria, perquè actuen de debò i les interpretacions son per treure’s el barret.

Continua llegint