QUAN ARRIBI LA TARDOR –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Una proposta escènica molt arriscada i molt valenta, que possiblement no agradarà a tot tipus de públic, perquè se surt del que es considera “teatre de text”, per configurar una mena de performance en la qual ens expliquen una història, utilitzant diverses Arts, com poden ser la pintura i la caricatura en viu, amb la narració, la interpretació dramatúrgica i la música en directe.

En entrar el públic a la Sala, són tractats com a si fossin productors, que estan a la recerca d’un projecte cinematogràfic que els hi resulti atractiu i per això els intèrprets ens fan entrar en una sessió de “pitching” per explicar-nos el seu projecte, amb la clara intenció de què el financem.

El terme anglès pitch fa referència a una presentació verbal (i visual, de vegades) concisa d’una idea per a una pel·lícula o sèrie de televisió, generalment feta per un guionista o director a un productor o executiu de l’estudi, amb l’esperança d’atreure finançament de desenvolupament per costejar l’escriptura d’un guió.

… i ens comencen a explicar el seu projecte cinematogràfic que diuen està basat en el relat “The last of the Metrozoids” d’Adam Gopnik, que es va publicar al diari The New Yorker. Un text ha estat elaborat en un treball d’improvisació, a partir d’aquell article, per David Bo.

La primavera del 2003 el professor d’història de l’art Kirk Varnedoe, després d’una vida d’èxits acadèmics, va haver de fer front a una sèrie de reptes inesperats, el més difícil dels quals va ser sense dubte fer-se càrrec d’un equip infantil de futbol americà. Un personatge excepcional que va marcar la diferència en la seva comunitat i va deixar una petjada inesborrable en els que el van conèixer.

Continua llegint →