Arxiu d'etiquetes: kirguizistan

– Viatge per ÀSIA CENTRAL a través de la Ruta de la Seda (capítol 24) – Kirguizistan – llac SON KUL el paradis

Dimecres 31 d’agost 2011

Segurament un dels dies millors de la nostra vida viatgera… i es que l’indret s’ho val; ho varem viure i aprofitar al màxim.

Clicka aqui per anar al capitol inicial
Clicka aqui per anar al capitol anterior (23)
Clicka aqui per anar al capitol següent (25)

Avui es dia lliure al llac SON KUL, anem a fer una excursió dalt d’un turo, uns 200 metres mes amunt d’on estem però que ens costen molt de pujar degut a la alçada. Com ens diu la Natalia hem de caminar pas a pas i sense parlar, respirant pel nas i amb tranquil·litat. Nosaltres esbufeguem i hem de parar cada 2 minuts … un drama.

Anem a veure uns petroglifs pintats a las pedres que costen de trobar però que fotografiem quan ensopeguem amb un. La pujada i la baixada ens costa pràcticament 3 hores.

Continua llegint

– Viatge per ÀSIA CENTRAL a través de la Ruta de la Seda (capítol 23) – Kirguizistan – llac SON KUL

… continuem amb el “serial” del nostre viatge per Àsia Central… ja queda poc

Dimarts 30 d’agost 2011

Avui ens llevem a quart de set i plou una mica, esmorzem i sortim en direcció al llac SON KUL on dormirem las pròximes dos nits. Aquí l’estiu a pesar de que encara es agost ja s’ha retirat i dins de pocs dies comença en aquestes regions l’hivern mes cru… els ramats tenen que baixar a recercar les pastures molt mes avall. En realitat som els últims turistes que ens aproparem al llac SON KUL…. un lloc paradisíac al que m’agradaria tornar.

Clicka aqui per anar al capitol inicial
Clicka aqui per anar al capitol anterior (22)
Clicka aqui per anar al capitol següent (24)

Continua llegint

– Viatge per ÀSIA CENTRAL a través de la Ruta de la Seda (capítol 22) – tornem a Kirguizistan

Avui, dilluns 29 d’agost de 2011… es dia de fronteres, sortim a dos quarts de vuit del hotel. El guia no ens vol canviar la moneda que ens ha sobrat i al hotel tampoc i finalment aconseguim que facin pujar un canvista al cotxe i ens ho mal-canvii en “suns” quirguisos.

Clicka aqui per anar al capitol inicial
Clicka aqui per anar al capitol anterior (21)
Clicka aqui per anar al capitol següent (23)

Fins a la frontera xinesa passem un parell de controls i finalment els tràmits de la duana. Molt mes àgils que a la entrada però aixi i tot molt burocràtics. Ens fan baixar maletes i passar-les per l’escàner. Pugen dos soldats amb nosaltres perquè resulta que entre la sortida de Xina i la entrada al Kirguizistan hi ha 110 kilòmetres !!!!!!!!  Si…. CENT DEU Kilòmetres….es el conegut pas de Torugart amb unes vistes espectaculars….. no podem parar ni baixar, encara que els soldats “vigilants” es queden adormits profundament.

Continua llegint

– Viatge per ÀSIA CENTRAL a través de la Ruta de la Seda (capítol 15) – Camí del pic LENIN (serralada del PAMIR)

Clicka aqui per anar al capitol inicial
Clicka aqui per anar al capitol anterior (14)
Clicka aqui per anar al capitol següent (16)

Per tot el territori del Kirguizistan es van estendre dos sistemes muntanyosos dels mes importants de la Terra – Tian-Shan i el PAMIR – amb els pics més alts del nivell mundial – Pic Pobeda (7439m), Pic Lenin (7134m) i Pic Khan-Tengri (6995m ).

De fet nosaltres anem camí del camp base del PIC LENIN, per gaudir dels meravellosos paisatges que l’envolten, encara sabent que no existeixen infraestructures turístiques tal i com es coneixen a occident.

Gràcies a las seves majestuoses muntanyes i un clima continental, Kirguizistan – és la terra de les glaceres més grans del món, camps enormes de neu, rius impetuosos de muntanyes, llacs blaus d’altes muntanyes… constitueixen uns paisatges dels mes macos del mon mundial.

Degut a aquestes muntanyes tan altes, el barret o capell o casquet nacional d’home del Kirguizistan, te la forma cònica (semblant a un pic nevat). Aquest barret, normalment el porten els homes per el carrer molt sovint sobretot fora de la capital, per tot el territori. Per ells es un orgull portar-ho a la vida quotidiana i suposo que no entenen perquè als occidentals ens sobta tan la seva forma, que ells troben molt maca i tan diferent a altres de les cultures properes d’Àsia Central. Es un signe d’identitat molt arrelat i agraeixen molt al turista que l’utilitza en la seva visita al país…. i es que de fet el turisme es casi nul.


La bandera estatal del Kirguizistan es presenta una banda de color vermell, al centre de la qual hi ha un disc rodó de sol amb quaranta raigs daurats (unió de les 40 tribus antigues del país). Dins del disc de sol representa un tunduk de la iurta quirguisa.

El objectiu de moment es anar a a dormir a Taldyk que es troba a 3.615 metres d’alçada.

De camí fem una parada per visitar una família quirguisa parents de la nostra guia…

… i continuem ruta començant a veure el canvi de paisatge… i també de les cares mes axinades.

Continua llegint