Arxiu d'etiquetes: ker Rañé

– Teatre (201) – LA SENYORA FLORENTINA I EL SEU AMOR HOMER (🐌🐌🐌🐌🐌) – TNC – 03.03.2017

LA SENYORA FLORENTINA I EL SEU AMOR HOMER

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Feia temps que no ens ho passàvem tan bé al Teatre. Divendres passat vàrem sortir de la Sala Gran del TNC amb un somriure dibuixat a la cara i és que estàvem plenament satisfets amb la proposta que Sergi Belbel ens ha regalat, basat amb un dels pocs textos escrits pel teatre de Mercè Rodoreda.

Un text que fa uns 20 anys ens va descobrir la gran Rosa Novell, escrit per Mercè Rodoreda als anys 50 però que ens parla d’una època anterior, en ple esclat del Modernisme a Barcelona.

la-senyora-florentina-i-el-seu-amor-homer-tnc

Amb una aparença de Comèdia costumista, ens dibuixa uns personatges que ara mateix ens menjaríem amb patates, per la seva enorme tendresa…. un grup de veïnes de més de 60 anys, que ja han esdevingut amigues fidels, i que viuen al barri de Sant Gervasi de Barcelona; grup encapçalat per la senyora Florentina, professora de piano, amistançada del «senyor Homer» durant gairebé trenta anys…. i el seu divertidíssim cor de veïnes Zoila, Júlia i Perpètua.

La irrupció de la nova minyona, la Serafina, una noia jove, de poble, desinhibida, molt lluny del que la Florentina representa, serà el revulsiu que finalment sacsejarà els fonaments de la seva llar.

Totes elles acaben essent autèntiques «heroïnes» gràcies a la seva vitalitat, la passió per les petites coses, la recerca de la felicitat i la força poderosa de l’amistat.

la-senyora-florentina-i-el-seu-amor-homer-tnc-2

Nosaltres “els voltaires”, tenim la sort de viure al costat dels jardins “Mercè Rodoreda”, que acostumen a estar sempre plens de flors…. ara mateix, malgrat que encara no ha arribat la primavera ja han esclatat un parell d’arbres plens de flors blanques; per altra banda, curiosament també els coloms han fet d’aquest jardí, casa seva. La passió per les Flors que va tenir Mercè Rodoreda, durant tota la seva vida, queda reflectit en un dels seus darrers llibres titulat “Viatges i flors”.

Són flors inventades, d’una naturalesa tan impensable com exuberant. Hi trobarem flors que es passen el dia rient, d’altres que fan olor de sang o les que s’obren en passar perquè les miris. Des de flors boges que s’abracen a les cames dels homes fins al Flor Cavaller, masculina, un flor que fa guàrdia i toca la trompeta del seu pistil per avisar les altres flors que el vent arriba.

Continua llegint