Arxiu d'etiquetes: KAZUSHI ONO

– Concert de l’OBC – AIXÍ PARLÀ ZARATHUSTRA (🐌🐌🐌+🐚) – L’Auditori – 2017.12.17 (temp. 17/18 – esp. nº 139)

AIXÍ PARLÀ ZARATHUSTRA (temp. 17/18 – espectacle nº 139)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Un altre concert del nostre abonament de l’OBC de diumenges al matí. Aquesta vegada amb la presència d’un dels millors violinistes del món de la seva generació, en Frank Peter Zimmermann, sota la direcció del director titular de l’orquestra, Kazushi Ono, que sembla que per fi aquesta temporada, té força més presència física a casa nostra.

El programa va ser el següent:

1 – JOHANN SEBASTIAN BACH (Eisenach 1685 – Leipzig 1750)

Concert per a violí i orquestra sobre el concert per a teclat núm. 1 en Re menor,BWV 1052 (1729-1736). Transcripció per a violí de Wilfred Ficher (Hamburg 1938). 1a audició  (🐌🐌🐌)

El concert solista, creació del barroc italià, va ser conreat durant aquesta època com a obra per a orquestra i un instrument melòdic (violí, oboè, flauta…). El clavicèmbal, responsable del baix continu, quedava circumscrit a la funció d’acompanyant. És per això que els set concerts que ens han arribat de Bach per a clavicèmbal solista i orquestra constitueixen tota una singularitat. Alguns dels concerts originals s’han conservat.

No és el cas del Concert per a clavicèmbal en Re menor, del qual s’han fet posteriors reconstruccions per a violí. Una d’elles ens l’ofereix avui Frank Peter Zimmermann. Aquest concert és un exemple colpidor del contrast entre la mundanitat de la seva circumstància i la religiositat que Bach associava al seu contingut.

2 – ROBERT SCHUMANN (Zwickau 1810 – Endenich 1856)

Fantasia en Do major per a violí i orquestra, op. 131 (1853). 1a audició (🐌🐌🐌)

Es tracta d’una obra concertant en un sol moviment, estructurada de forma menys aleatòria del que el seu títol podria fer pensar. Amb la melosa suggestió narrativa que exhala el tema inicial de l’orquestra, Schumann sembla voler situar els oients dins l’àmbit d’una balada romàntica. Però aquest clima s’esfuma de seguida per donar pas a un dens virtuosisme solístic que acaba predominant fins al final. L’orquestra no dialoga amb el violí, sinó que queda reduïda a un pla d’acompanyament.

El públic va premiar amb forts i llargs aplaudiments la interpretació de Zimmermann, que es va veure obligat a regalar-nos un bis força llarg.

…. i a la segona part:

3 – RICHARD STRAUSS (Munic 1864 – Garmisch-Partenkirchen 1949)

Continua llegint

– Concert de l’OBC – XOSTAKÓVITX AMB KAZUSHI ONO – L’Auditori (🐌🐌🐌+🐚) – 2017.11.26 (temp. 17/18 – espectacle nº 124)

 Concert de l’OBC – XOSTAKÓVITX AMB KAZUSHI ONO  (temp. 17/18 – espectacle nº 124)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Hem assistit a dos concerts de l’OBC en dos caps de setmana seguits; aquest no ens pertocava en el nostre abonament, però el vam voler canviar pel que es va celebrar l’1 d’octubre passat, ja que la nostra prioritat aquell dia per sobre de tot era poder votar.

Un concert del qual esperàvem molt més del que hem tingut, especialment per una primera part que en bona mesura ha estat força decebedora.

El programa va ser el següent:

1 – BENET CASABLANCAS (Sabadell 1956)

Tres Interludis per orquestra – 1a audició (🐌+🐚)

La veritat és que nosaltres no tenim massa sintonia amb aquest compositor, que en aquests moments és resident a L’Auditori i ha treballat molt aquesta peça amb l’OBC. Un tipus de música amb el que no connectem normalment i de ben segur és per ignorància nostra, però és així i no podem fer res.

2 – JOHANNES BRAHMS (Hamburg 1833 – Viena 1897)

Doble concert per a violí, violoncel i orquestra en La menor, op. 102 (🐌🐌🐌)

Solistes : Abel Tomàs (violí) i  Arnau Tomàs (violoncel)

 

Crèiem sincerament que aquesta peça seria la cirereta del pastís en aquest concert, primer perquè la música de Brahms ens agrada força i sobretot perquè som seguidors des de fa molts anys d’aquests dos germans, i més concretament de les interpretacions que fan en el grup de cambra al qual pertanyen, el nostre estimat Quartet Casals, del que som seguidors.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En aquesta ocasió, malgrat que han interpretat a la perfecció amb els seus instruments aquest doble concert, creiem que els ha mancat “ànima” amb la seva fusió amb l’orquestra.

A la segona part vam poder gaudir de valent amb:

3 – DIMITRI DIMÍTRIEVITX XOSTAKÓVITX (Sant Petersburg 1906 – Moscou 1975)

Simfonia núm. 5 en Re menor, op. 47 (🐌🐌🐌🐌)

Cada vegada ens agrada més la música de Xostakóvitx i en aquesta ocasió l’orquestra amb la direcció del seu mestre titular Kazushi Ono, no ens ha decebut pas. Una espectacular interpretació que ens ha aixecat l’ànim, després d’una primera part força ensopida.

Però crec que el millor és que opineu per vosaltres mateixos escoltant la gravació de Catalunya Música. Ho podeu fer clicant en aquest ENLLAÇ

Continua llegint

– Concert de l’OBC (M16) – RÈQUIEM de VERDI 360º (🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 21.05.2017

RÈQUIEM de VERDI 360º

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Diumenge vam assistir al nostre últim concert de la temporada, del nostre abonament de l’OBC. Es tractava del Rèquiem de Verdi, una de les misses de difunts més celebres de la història de la música. 

En aquesta ocasió han volgut donar un nou dimensionament al concert i aprofitant les noves tecnologies ens han presentat un mapping. Una projecció, com un acompanyament visual sobre tres superfícies de la sala, la frontal i les dos laterals, imatges de natures imaginàries i/o abstractes en consonància amb el Rèquiem. A nosaltres particularment ens ha agradat molt la proposta i en cap moment ens ha fet oblidar la música que s’ha mantingut sempre en primer pla.

Verdi era un home gairebé anticlerical i aquest Rèquiem començat l’any 1868 arran de la mort de Rossini, va ser completat l’any 1873 amb motiu del primer aniversari de la mort de Manzoni. Fruit del domini de l’estil operístic està escrit sota l’impuls d’una emoció forta i sincera. Una meditació sobre la fi de l’existència humana.

El Rèquiem es divideix en set parts sent la més coneguda la de “Die irae” inclosa dins de Seqüència, escrit originalment per a Don Carlo i retirat posteriorment de l’òpera.

Continua llegint

– Concert de l’OBC( M11) – EL WAGNER MÉS SIMFÒNIC – L’Auditori (🐌🐌🐌🐌🐌) – 26.02.2017

EL WAGNER MÉS SIMFÒNIC

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Aquest diumenge un concert de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya dirigit pel seu titular Kazushi Ono i dedicat íntegrament a Richard Wagner. Sense dubte un dels concerts més vibrants i extraordinaris del que portem de temporada.

El concert presentava el següent programa:

A la primera part:

  • Lohengrin, Preludi de l’acte I (1850)
  • Tannhaüser, Obertura i Bacanal (versió 1875)
  • Tristany i Isolda, Preludi I Mort d’amor (1865)

I a la segona part:

  • Siegfried, el murmuri al bosc
  • El capvespre dels deus (1876) – El viatge de Siegfried pel Rin – Marxa fúnebre
  • Els mestres cantaires, preludi del acte I (1868)

el-wagner-mes-simfonic-lauditori-voltar-i-voltar-1

Com aconsellen al programa de mà, per escoltar aquests fragments orquestrals escollits per Kazushi Ono, cal deixar fora els records de les representacions teatrals de les òperes, per no trobar a faltar la veu d’una gran soprano i poder gaudir d’aquesta versió merament orquestral, que posseeix per si mateixa una gran brillantor i un enorme vigor narratiu.

Continua llegint

– Concert de l’OBC ( M10) – Kazushi Ono dirigeix MOZART i BRAHMS – (🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 19:02.2017

Kazushi Ono dirigeix MOZART i BRAHMS

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Aquest passat diumenge el concert de l’OBC va començar d’una manera molt especial, donant cabuda a persones que d’una o un altra manera tenen una discapacitat psicològica, perquè puguin participar en la interpretació d’una peça simfònica al costat d’una gran orquestra i on cada persona se senti útil de fer-ho el millor que sap, després d’un temps d’assajos amb professionals de la música de diverses orquestres de l’estat espanyol.

Aquest projecte es diu MOSAICO de Sonidos

Cada una d’aquesta persones discapacitades va apareixer a l’escenari de l’Auditori de la mà d’un músic per ajudar-lo a interpretar en el moment just, els sons que cada un hauria de produir amb diferents instruments. Van poder interpretar la primera peça de la jornada, que curiosament estava composta per Emilio Aragón, que almenys nosaltres desconeixíem totalment aquesta faceta del còmic i presentador que s’ha fet famós gràcies a la televisió.

El programa va ser el següent:

1 – EMILIO ARAGÓN (Barcelona 1976) – La flor más grande del mundo. 1a audició.(🐌🐌🐌) Conte de José Saramago

La música d’Aragón sembla inspirar-se per moments en fonts ravelianes com Ma mère l’oye (obra impregnada també de l’esperit del conte màgic), i embolcalla la faula de Saramago en un delicat àmbit sonor de poètica fantasia evocativa. És aquesta música la que els participants en el projecte Mosaico de sonidos, van interpretar i que ens van arribar a emocionar per la seva entrega.

kazushi-ono-dirigeix-mozart-i-brahms-lauditori-19-02-2017-voltar-i-voltar-2

Continua llegint

– Concert de l’OBC (M02) – LOBGESANG DE MENDELSSOHN – L’Auditori (🐌🐌🐌+🐚) – 30.10.2016

Aquest passat diumenge al matí, assistim al nostre segon concert de la temporada de l’OBC i de nou tenim l’honor de què el director titular de l’orquestra Kazushi Ono, el torna a dirigir, cosa gens habitual almenys en la temporada passada.

Una sala gairebé plena en contrast al concert del dia anterior, on sembla que hi havien forces espais buits. Dues composicions musicals amb el mateix nom, creats pels dos germans Mendelssohn, malgrat que la primera d’elles, Fanny,no va tenir massa ressò pel sol fet de que Fanny va néixer dona i en aquella època gairebé s’havia de quedar reclosa a casa.

Fills d’una adinerada família d’origen jueu convertida al protestantisme i nascuts en un ambient intel·lectual i artístic privilegiat, els germans Mendelssohn van rebre la mateixa educació, però mentre que Felix –tres anys més jove que la seva germana– va poder desenvolupar professionalment el seu talent per la música, les imposicions socials de l’època –i l’oposició del seu pare– li ho van impedir a Fanny, que, segons la seva pròpia mare, havia nascut «amb els dits per tocar fugues de Bach».

Fanny organitzava concerts als quals convocava els millors músics i que aplegaven l’elit de la societat, incloent-hi alguns membres de la reialesa. Malgrat que, generalment, se la considera una compositora de petites miniatures, Fanny va escriure un catàleg de més de 400 obres, que inclou tres cantates sacres, una obertura orquestral, àries de concert, un cicle per a piano a gran escala i diverses obres de cambra. Felix solia ser el primer a veure les partitures de la seva germana, i, de vegades, fins i tot les signava, ja que ella no es va atrevir a publicar-ne algunes –les més modestes– fins al 1846, un any abans de morir.

concert-de-lobc-loggesang-de-mendelssohn-lauditori-voltar-i-voltar-1

Fanny va compondre aquesta cantata amb el nom de Meine Seele ist stille, per celebrar el primer aniversari del seu fill Sebastian Ludwig Felix. Després va ser batejada amb el títol «Lobgesang».

Continua llegint

– Concert de l’OBC (M01) – Concert inaugural temporada – H. Parra – S. Rakhmàninov – P.I. Txaikovvski (🐌🐌🐌+ 🐚) – 02.10.2016

VOLTAR i VOLTAR,  per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Concert inaugural temporada 2016/17 de l’OBC – 

Assistim al nostre primer concert de la temporada que és també el concert inaugural de la OBC. Avui tenim “l’honor” afegit de què és el director titular Kazushi Ono qui el dirigeix. I ho diem així perquè sincerament és un director al qual hem vist molt poc en la seva primera temporada, ja que va cancel·lar la seva intervenció en alguns dels pocs concerts que ell mateix s’havia assignat la temporada passada, sense gaires explicacions.

1 – HÈCTOR PARRA (Barcelona 1976)

Lumières Abissales-Chroma I – (🐌🐌🐌+ 🐚)

Kárst-Chroma II  (🐌🐌🐌+ 🐚)

El concert es va iniciar amb dues obres d’Hèctor Parra, sent ell mateix qui ens va fer la presentació. Ell és un compositor català, nascut a Barcelona l’any 1976 i instal·lat a París. És resident a l’Auditori, on porta dues temporades i ho compagina amb la seva feina de professor de composició a l’IRCAM-Centre Pompidou de París.

Ens proposa la revisió de les dues primeres obres que va escriure i que mostren l’inici de la seva experimentació amb el llenguatge simfònic. La paraula Chroma d’ambdós títols fa referència a la recerca d’espais que el món de la música comparteix amb la pintura. Per a la seva primera composició “Lumières Abissales-Chroma I” es va inspirar en Cézanne i concretament en la seva obra Château Noir, combinat amb la recreació dels esquitxos de llum que poden arribar a les profunditats abissals on viuen algunes criatures marines. “La idea era aprofundir en la nostra escolta, deixar que la percepció auditiva fos l’única guia per sentir emocions, dubtes, vertigen, potser incertesa“.

La segona composició que escoltarem es diu “Kárst-Chroma II” i amb ella vol recrear la terra, un paisatge àrid, un desert de pedres on es formen coves per l’acció de l’aigua. Imagina l’orquestra com una massa pètria per on l’aigua va filtrant transformant la sonoritat en quelcom més amable que pot despertar la nostra emotivitat.

concert-inaugural-de-lobc-02-10-2016-1

És realment enriquidor que sigui el mateix compositor el que ens expliqui que ha volgut dir amb les seves creacions, ja que et prepara per escoltar-les amb la seva òptica.

Continua llegint