Arxiu d'etiquetes: Karin Barbeta

– 008 – Teatre – VASELINA (🐌🐌🐌🐌) – La Villarroel – (temp. 19/20 – espectacle 001) – 2019.09.07

VASELINA (temp. 19/20 – espectacle nº 001)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Avui, dissabte 7 de setembre, amb les maletes preparades i com aquell que diu “taxi a la porta” per anar a l’aeroport, poques hores abans fem cap a La Villarroel per veure la primera representació, que no estrena, de VASELINA, de Gabriele di Luca dirigida per Sergi Belbel.

Justament aquest mateix dijous va tenir lloc la roda de premsa de presentació d’aquesta producció de la Sala Trono, que inaugura la temporada a la Villarroel.

Un text que a nosaltres ens ha agradat força, precisament perquè retrata uns personatges molt “estripats” i volgudament exagerats, amb la finalitat de fer una caricatura de la societat actual, on el desamor, la soledat i la manca de felicitat, està a l’ordre del dia.

Però suposem que no tothom ho entendrà d’aquesta manera i potser alguns espectadors no acceptaran la irrealitat d’aquests personatges. De ben segur, la proposta no deixarà a ningú indiferent i de fet ja hem escoltat opinions contraposades a la sortida de la sala i fins i tot un abandonament d’un espectador quan faltaven pocs minuts pel desenllaç.

VASELINA és una comèdia negra sobre una família de “fracassats”. El seu autor, Gabriele di Luca, un dels dramaturgs Italians més aplaudits, ho diu en la seva dedicatòria, a sota del títol (en l’original Thanks for Vaselina): “obra dedicada a tots els familiars de les víctimes i a totes les víctimes dels familiars“.

El 2007 va crear la companyia Carrozzeria Orfeo que aposta per un teatre que des de l’escriptura pensa en l’espectador i ofereix històries arrelades a l’imaginari col·lectiu. Di Luca ha escrit vuit textos teatrals per a la companyia, i en tots intenta fer ressaltar els drames d’avui en dia, l’actualitat, les soledats insalvables, la manca d’amor i la felicitat inexistent, i ho fa barrejant gèneres: ironia amb tragèdia, diversió amb drama; en un continu anar i venir entre la realitat i el fet absurd, entre el que és sublim i el fet banal.

VASELINA ens presenta cinc personatges extrems, gairebé excessius, arrabassadors i punyents. Cinc personatges que viuen situacions inversemblants i aparentment sense sentit, però que en realitat mostren molts aspectes de la vida quotidiana. Fil (Joan Negrié), Charlie (Artur Busquets), Wanda (Karin Barbeta), Mina (Lluïsa Castell) i Annalisa (Joan Miquel Reig) són dos traficants de droga, una noia grassa, una mare ludòpata i un pare que va marxar fa 22 anys i ha fet el transit a una transsexual i ha estat captada per una secta religiosa.

Una proposta plantejada com una comèdia, però que entre riure i riure, planteja temes seriosos com la incomunicació, l’autoestima, la diversitat i els models familiars. Explica la història d’uns éssers humans derrotats, que no han pogut pertànyer al grup dels triomfadors. Uns perdedors que s’han rendit en no aconseguir allò que somiaven. Tal com van comentar a la roda de premsa, es tracta d’un text que connecta molt bé amb tot allò que passa al segle XXI: despersonalització i dispersió dels rols familiars.

Els espectadors riem i riem en veure algunes escenes, però quan ens parem a pensar, la rialla se’ns pot congelar als llavis, perquè en realitat tot el que passa és molt dramàtic.

Aquesta proposta va ser escrita en 2013 i s’ha representat a Itàlia de manera continuada durant sis temporades i ara s’ha fet una versió cinematogràfica.

VASELINA, dirigida per en Sergi Belbel, amb traducció del text de Joan Negrié i escenografia de Josep Iglesias, ens presenta una posada en escena vibrant, amb escenes curtes, i unes interpretacions, a moments, volgudament exagerades, que accentuen encara mes la sensació de frustració i rabia dels protagonistes, i la seva lluita desesperada per trobar la felicitat.

Autor: Gabriele Di Luca

Traducció: Joan Negrié

Direcció: Sergi Belbel

Amb: Lluïsa Castell, Joan Negrié, Joan Miquel Reig, Artur Busquets, Karin Barbeta

Escenografia: Josep Iglesias \ Il·luminació: Kiko Planas \ Espai sonor: Jordi Bonet \ Ajudant de direcció: Hèctor Mellinas \ Imatge gràfica: Jordi Egea \ Cap tècnic del teatre: Jaume Feixas \ Premsa: Anna Casasayas i Albert López \ Màrqueting i comunicació: Publispec \ Disseny gràfic: Santi & Kco \ Distribució: Bitò \ Producció: Sala Trono

Idioma: català – Durada: 1h 40’

– 192 – Teatre – 7 SEGONS (🐌🐌🐌🐌) – La Vilella Teatre – 2019.01.24 (temp. 18/19 – espectacle nº 142)

7 SEGONS (temp. 18/19 – espectacle nº 142)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Diumenge va ser un dia intens, ja que després del concert al matí i la dansa a la tarda vam fer cap al Teatre la Vilella per veure

7 SEGONS del dramaturg alemany Falk Richter (Hamburg 1969).

A les obres d’aquest autor s’analitza la situació política i l’estat psicològic de l’individu occidental. Escriu sobre l’elit del món econòmic i la seva manera de pensar i actuar. En paraules del mateix dramaturgen el present existeix una contaminació entre el món econòmic i el món emocional de les persones. No crec que les regles i motivacions que mouen el sistema econòmic siguin diferents a les que mouen les relacions personals”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La seva obra també mostra la preocupació per observar les relacions existents entre els homes i els mitjans de comunicació. La psiquis del home víctima de la globalització. La connexió inevitable dels conflictes humans i el món virtual.

SET SEGONS és el temps que transcorre des de la caiguda d’una bomba d’un avió i el seu impacte. A la història que ens presenten, Brad, és un pare de família tipus estatunidenca actual, que sobrevola algun desert d’algun país quan, per accident, prem un botó de la màquina del seu avió i deixa anar un míssil que destrueix tot allò contra el que impacta.

Continua llegint