Arxiu d'etiquetes: Jumon Erra

– Festival GREC 2018 – Teatre – ASSAIG SOBRE LA LUCIDESA – Teatre Lliure (🐌🐌🐌+🐚) – Espai Lliure – 2018.07.28 (temp. 17/18 – espect. nº 369)

ASSAIG SOBRE LA LUCIDESA (temp. 17/18 – espectacle nº 369)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ja hi som a la recta final del Festival Grec, i ahir vam anar de nou a l’Espai Lliure per tal de veure aquesta adaptació de Jumon Erra, sobre el llibre de José Saramago, ASSAIG SOBRE LA LUCIDESA, sota la direcció de Roger Julià.

Es tracta de la nova proposta de La Danesa, una companyia dedicada al teatre de text contemporani que va ser fundada el 2011 per Ota Vallès, Jumon Erra i Elena Fortuny. Fins al moment, han portat a escena els espectacles de creació pròpia “Un disgust danès” i “La distància entre el llamp i el tro”, que nosaltres vam poder veure al Teatre Tantarantana l’octubre del 2015, a més de la proposta per a públic juvenil i familiar “Ifigènia en taxi”, de Sílvia Navarro.

L’any 1995, José Saramago (1922-2010) escrivia “Assaig sobre la ceguesa“ on imaginava un episodi de ceguesa que paralitzava, de cop i volta, tot un país. L’any 2004 escriu “Assaig sobre la lucidesa” que es pot considerar la continuació del primer i on ara, aquells mateixos protagonistes, decideixen votar en blanc a les eleccions.

Una història, irònica i pessimista, sobre les possibilitats de practicar la democràcia d’una manera real. Una faula contemporània sobre la relació entre governats i governants.

Un text difícil per ser adaptat teatralment i que la companyia ha decidit escenificar fent que els mateixos protagonistes ens expliquin el que va passar i ens intentin fer entendre els fets. Un escenari absolutament buit i una posada en escena que juga amb el terra convertint-lo en una pissarra on ells van dibuixant o escrivint a mesura que avança el relat.

Una magnífica il·luminació de Sylvia Kuchinov i l’espai sonor d’Enric Monfort i Roger Julià acompanyen perfectament, sense dubte, el moviment escènic dels intèrprets.

Una obra que es fa absolutament vigent d’ençà dels últims esdeveniments ocorreguts a Catalunya i que posa en relleu el necessari debat entorn de l’anomenada “democràcia real”. El poder no s’arriba a creure el resultat electoral, acusa de moviment sediciós la voluntat popular, anul·la el resultat i torna a convocar eleccions, amb un resultat calcat a l’anterior….. us sona ???

Continua llegint →

– Teatre – LA DISTÀNCIA ENTRE EL LLAMP I EL TRO (🐌🐌🐌) – Tantarantana Teatre – Sala Baixos22 – 15/10/2015

1 resposta

Dijous passat vàrem tornar al Tantarantana Teatre a l’estrena de LA DISTÀNCIA ENTRE EL LLAMP I EL TRO, text escrit per Jumon Erra i interpretada per la Companyia La Danesa. Es tracta d’una proposta interessant pel tema, que està poc tractat en Teatre…, ja que el seu argument ratlla l’apocalipsi.

Una campanya orquestrada pel govern per atraure herois capaços de vetllar literalment per la col·lectivitat: voluntaris repartits de tres en tres en refugis vigia per tots els boscos del territori per mirar de salvar-nos. Cabanes de vigilància finançades per la Unió. Blanca, Ferran i Celi, els protagonistes de la història, s’han fet voluntaris. Hauran de prendre la decisió més dura de les seves vides en la distància que hi ha entre el llamp i el tro. Per motius ben diferents. I hi hauran de conviure, vulguin o no. Tots tres. En seran capaços? No són herois. Si fins ara no han pogut portar enlloc les seves vides… sabran vigilar les de tots nosaltres?

Amb una escenografia austera, però efectiva, quatre actors que interpreten forces mes personatges dels que són, ens expliquen aquesta història angoixant, quasi de terror; els tres personatges principals que conviuen en el refugi al bosc, no saben ben bé el perquè estan allà tot sols i a sobre de “voluntaris” per salvar la humanitat … en certa manera enganyats pels que manen a la societat que els ha tocat viure…. una societat indesitjable, opressiva i totalitària.

Continua llegint →

– Teatre – ENLLOC, ARIZONA (***1/2) – Àtic22 – 25/02/2014

2 respostes

Feia temps que havíem sentit parlar d’aquesta Sala però no la coneixíem pas.

ÀTIC 22, es tracta d’una Sala que està situada en el ultim pis del mateix edifici que el Teatre Tantarantana. Un quart d’hora abans estem a la porta i ens estranya força que no obrin la porta fins passats ben bé 10 minuts de l’hora en què hauria de començar la representació.

La pujada a la Sala és “espectacular”, a traves d’una escala de ferro, exterior a l’edifici. Ens reben els mateixos actors i ens acompanyen per tal de què escollim les cadires de fusta plegables per veure l’espectacle… ens indiquen que tenim a la nostra disposició beguda (cervesa i vi), que ens podem servir nosaltres mateixos col·laborant amb 50 cèntims d’euro per cada got.

L’ambient és diferent a tot el que hem conegut fins ara en el mon Teatraire…. ple de joves per tot arreu,… petons, abraçades, com si la majoria fossin coneguts de tota la vida; això fa que sobretot al principi ens sentim una mica fora de lloc…… però ens agrada.

La Sala bastant gran, allargassada, diàfana…. han col·locat cadires plegables per tot arreu; el presideix una enorme “A” que és el símbol d’Àtic22; sembla mes aviat un espai industrial reconvertit en un nou espai on es pugui assajar qualsevol espectacle d’arts escèniques; les entrades s’han de reservar prèviament i avui estan exhaurides; per el que sembla si no tens reserva prèvia és difícil trobar entrades pel mateix dia, ja que la capacitat màxima son tan sols de 40 localitats.

Sembla ser que en un ambient on preval la gent jove, queda bé començar mitja hora desprès de l’hora prevista…. no m’acostumo i això que deuria ja estar mes que acostumat… ja que els meus fills fan el mateix.

Avui venim a veure ENLLOC, ARIZONA.

Es tracta d’un recull de tres peces curtes, que varen sorgir en la primera edició del “3 al 9”, un concurs de textos curts, organitzat per “Curts de Teatre”, a l’Atic22. Tan sols amb 70 minuts podem veure les petites produccions:

Continua llegint →