Arxiu d'etiquetes: Julio Alvarez

– Teatre – Festa de presentació d’el CICLÓ – Tantarantana Teatre – 27/01/2015

Dimarts passat vàrem ser convidats a la festa de presentació del CICLÓ, primer cicle de TEATRE de companyies independents de Barcelona, que a partir de la setmana vinent i durant els mesos vinents es representara al Tantarantana. Donem gràcies des d’aquí a Julio Álvarez, per aquesta iniciativa de fer la presentació a altres mitjans complementaris a la premsa tradicionals, com són els Blogs on parlem de Teatre i sobretot a hores en què, els que encara treballem podem assistir.

CICLÓ - Tantarantana - Voltar i Voltar 1-imp

IMG_0193

Fa ja gairebé 3 anys el responsable del Teatre Tantarantana (Julio Álvarez), va obrir una sala a les golfes del mateix Teatre, on des de llavors es creen noves activitats al voltant del TEATRE; es tracta de “l’Àtic22” … que ha servit com espai de llibertat creativa per diferents grups exclosos moltes vegades de la xarxa “oficial” de Teatre a Barcelona.

Amb aquesta experiència enriquidora, ara Julio Álvarez i el codirector artístic Roberto Romei, volen transformar l’antiga sala del Tantarantana, per tal de fer quelcom complementari; per començar s’ha canviat el nom de la Sala que a partir d’ara s’anomenarà “Baixos22” i s’iniciarà una nova etapa, per tal de què companyies joves residents, puguin crear, assajar i desenvolupar noves propostes i que aquestes no siguin vistes, ni per ells ni pel públic, com a meres vendes de productes teatrals; s’intentarà que amb diferents iniciatives que inclouran activitats que van molt més enllà que les mateixes representacions teatrals, com poden ser concerts, col·loquis, trobades post-funció, lectures dramatitzades i qualsevol altra experiència que serveixi per apropar al públic, que ara mateix no acostuma a assistir al Teatre, i descobreixin i s’interessin per aquesta forma de viure la Cultura.

Continua llegint

– Teatre – BARBAZUL (***) – Teatre Tantarantana – 27/09/2014

barbazul1Aquesta proposta agosarada, no és apta per tothom; ens va recordar el molt enyorat cicle “Radicals” que a l’època daurada de Àlex Rigola teníem la sort de gaudir al Teatre Lliure. Tornem al Tantarantana per tal de veure un altra producció que han inclòs dins del “cinquè cicle de Companyies en xarxa“.

La companyia gallega Borja Fernández, ens dóna una enorme lliçó de Teatre en un espai de temps inferior a una hora de duració, fent us de moltes de les arts que es poden combinar a sobre d’un escenari, com són el teatre de text, la música contemporània i la de Monteverdi interpretada al Banjo, l’òpera de Bartók, la dansa, la pallassada esperpèntica, l’acrobàcia més espectacular i la més subtil, la mímica, i el teatre d’objectes…. i segurament alguna disciplina artística mes que m’oblido en el moment d’escriure la nostra crònica.

BARBAZUL, Bluebeard, Barbableue… és un clàssic amb majúscules, revisitat, reintepretat i remuntat incomptables vegades a través dels diferents gèneres artístics. Obres mestres del cinema (La vuitena dona de Barbablava, d’Ernst Lubisch), de la música (l’opereta còmica d’Offenbach, l’òpera Barba Blava de Bartók,) i de les arts escèniques (Bluebeard de Pina Bausch), conviuen amb milions de versions més o menys lliures del horripilant conte, basat en un encara més fosc i interessantíssim personatge històric, Gilles de Rais.

Mònica de Nut, cantant d’òpera (soprano), de jazz i de cançó d’arrel gallega ha col·laborat en aquest espectacle amb un actor multidisciplinari, en Borja Fernández; ells dos utilitzant el millor d’ells, per tal d’explicar-nos la història prou coneguda de Barbablava i d’una manera que ningú encara ho havia fet.

És veritat que l’espectador al principi el sorprèn molt veure el que sembla un espectacle passat de voltes i esperpèntic; però a poc a poc t’adones que tot el que passa a l’escenari, té un sentit, des de la música interpretada en directe utilitzant un petit òrgan electrònic, o un banjo ….. fins al teatre físic esgotador d’en Borja, que deixa a l’espectador esgotat, tan sols de veure com es belluga i com a poc a poc converteix l’escenari en un camp de batalla arrasat per la seva acció brutal.

Continua llegint

– Teatre – SI PLANEAS VENGARTE, CAVA DOS TUMBAS (***1/2) – Àtic 22 – 01/09/2014

Tornem a apostar por una sala, ÀTIC22,  on es fa molt bon teatre i que ens té el cor robat, precisament per què aquí és dona l’oportunitat de poder estrenar produccions Teatrals de qualitat que d’entrada sembla que no tenen cabuda dins del circuit teatral de Barcelona, ja de per si molt ampli.

Són molts els creadors d’arts escèniques que no tenen la sort de poder ni tan sols mostrar totes les seves obres en públic i en Julio Alvarez, ofereix aquest espai a l’àtic que està per sobre del Teatre Tantarantana, que dirigeix. Una tasca encomiable i digne d’admirar.

SI PLANEAS VENGARTE CAVA DOS TUMBAS_©David Tarrason

Avui assistim a l’estrena de la producció SI PLANEAS VENGARTE, CAVA DOS TUMBAS, escrita i dirigida per Iñaki Garz. En aquest cas, es tracta d’un autor prou conegut a casa nostre, perquè ja ha dirigit obres seves a Barcelona, com per exemple: “Quan arribi la batalla, pensa en mi” al Teatre Tantarantana, “El cuarto de las mujeres” a la Sala Beckett, “Canto por la muerte de Lili Tofler”a la Nau Ivanow…. entre d’altres. Nosaltres, però és el primer cop que podem gaudir del seu treball.

Una dona jove mira a un home. Està asseguda sobre el llit. L’home beu. Mira per la finestra. La llum entra per la finestra. És de nit. És Nadal. Les ombres amaguen les faccions. L’habitació de l’hotel sembla espiar la intimitat d’aquests personatges. La música del saxofonista o del trompetista, no ho sé, s’escolta de lluny. És l’escenari ideal. Potser no és el millor lloc per parlar de la mort d’algú, però potser és el millor lloc per preparar la seva venjança.

Continua llegint