Arxiu d'etiquetes: Júlia Santacana

– 139 – Teatre – LATENTES (🐌🐌+🐚) – Àtic22 del Tantarantana – 2018.12.28 (temp. 18/19 – espectacle nº 106)

LATENTES (temp. 18/19 – espec. nº 106)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir divendres vam fer cap a l’Àtic22 del Tantarantana, per veure la proposta LATENTES, amb autoria i direcció d’Adrián Erre i Mireia Aragón.

Aquest és un projecte sortit d’uns estudiants de la Universitat Pompeu Fabra, que va néixer com a curt interactiu per acabar convertint-se en una obra de teatre que ha acabat produïda comercialment pel Tantarantana. Un espectacle que barreja arts escèniques, audiovisuals i una petita interacció amb el públic. Una proposta conceptuada com a experiment escènic, on el públic decideix el futur de la Mila, la Vera i el Leo.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’obra està concebuda perquè l’espectador no es qüestioni només el curs de la ficció que passa sobre l’escenari, sinó el format mateix en què aquesta s’explica; a part, també busquen que ens qüestionem el món on habitem.

LATENTES ens presenta un món on no existeixen individualitats, les persones viuen agrupades de tres en tres en “nidos”. La Mila (Julia Santacana), la Vera (María Ramírez) i el Leo (Marc Folch) han desobeït les normes i estan tancats en un centre de reeducació.

Oblida el que vol dir ‘mare’, ‘parella’, ‘fill’… Qualsevol vincle consanguini, simplement, no existeix.

En entrar a la sala, la Mila, la Vera i el Leo estan abraçats, encara no sabem que viuen tots tres tancats per alguna cosa que han fet, estan castigats, obligats a conviure aïllats, obligats a penedir-se del que han fet, obligats a acceptar una manera d’actuar que els hi van indicant per megafonia o mitjançant tutorials en vídeo (Xavier Alomà, Lara Correa i Biel Heredero).

Continua llegint

– Teatre (61) – LA FIESTA EN PAZ (🐌🐌) – Àtic22 – 20.10.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón  

LA FIESTA EN PAZ – 

Ahir dijous vaig poder fer sessió doble de Teatre, perquè vaig tenir la sort de què els horaris eren compatibles i les dues propostes es representaven a diferents sales del mateix Teatre. Això si, aquesta vegada vaig anar tot sol, per problemes de logística familiar.

A l’Àtic22 ahir era nit d’estrena i es representava LA FIESTA EN PAZ una proposta escènica d’Aleix Duarri, que ha escrit i que també dirigeix.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

LA FIESTA EN PAZ és un espectacle que té per objectiu recuperar la memòria col·lectiva recent de la transició espanyola i fer-ne una doble mirada; política i simbòlica. La mirada política esdevé necessària de manera molt evident; el moment polític i social actual és el resultat d’uns processos i dinàmiques que comencen en la transició espanyola, ja que és allà on es configuren les estructures de poder vigents, però també les normes del joc.

Una visió de la transició espanyola, realitzada per gent jove que per sort no la varen haver de viure, malgrat que segurament han hagut de sentir a parlar molt sovint al cole o als seus pares. Tot això, explicat des d’una sèrie continuada de retalls o esquetxos, que en un primer moment poden desorientar a l’espectador perquè estan representades sense cap transició, la qual cosa obliga als joves actors a fer un canvi de registre continuat.

Un munt de flaixos de la història recent, on apareixen des de carlistes que fan titelles, polítics com Suárez o Felipe González, recerca de fosses comuns, els grisos dispersant grups de més de tres persones, l’excessiva protecció dels pares vers als seus fills, la repressió que va exercir l’església catòlica, Rocio Jurado, el cop d’estat de Tejero, la consideració de què els gais eren malalts als que s’hauria de curar… i a la força, l’educació repressiva, els càstings d’actrius en l’època del destapa i tants i tants altres…

Continua llegint