Arxiu d'etiquetes: Judit Saula

– Teatre (91) – DE LA MISS A LA MITAD (🐌🐌🐌+🐚) – Almeria Teatre – 12.11.2016

DE LA MISS A LA MITAD

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Dissabte al vespre, després del concert del Cor Vivaldi, vam anar al Almeria Teatre una mica sense saber que ens trobaríem amb aquest espectacle plantejat com una fusió entre teatre i cabaret. I per tant la sorpresa va ser majúscula i molt, molt agradable.

Aquesta proposta va ser estrenada a la Nau Ivanow al mes de maig i posteriorment presentada en el 9e Festival Romà de Barcelona, “Barcino’16” al mes de juliol, però hem de reconèixer que absorbits totalment pel Festival Grec ni tan sols ens vam assabentar.

Un nou exemple de teatre documental que ens presenta la companyia Diversitat Teatral, fundada per Emili Corral. Aquesta companyia té com a objectiu ajudar a dissoldre la barrera mental de la “discapacitat” posant de manifest que la discapacitat és en la mirada dels altres i no en les persones que tenen algun tipus de limitació. Lluiten per oferir espectacles de qualitat, en circuits comercials, i on persones amb alguna discapacitat puguin treballar amb la resta de l’equip i ajudar a trencar amb prejudicis fruit de la ignorància.

de-la-miss-a-la-mitad-2

De la miss a la mitad és un espectacle que fusiona teatre i cabaret per explicar-nos l’apassionant història de l’Adolfo, un Billy Elliot veneçolà i homosexual que somia en ballar, aconseguir la fama i viatjar per tot el món. Després de fugir de la misèria del seu país i guanyar-se un cert reconeixement a Barcelona com a ballarí i com a transformista amb la companyia CHICO’S MAMBO, una malaltia l’obligarà a replantejar la seva vida i l’ajudarà a descobrir l’autèntic valor de la diferència.

Adolfo Colmenares Àlvarez va néixer a Veneçuela, fill de la tercera parella de la seva mare, tenia 4 germanes i era d’origen molt humil. No va poder acabar els estudis però de ben jove, a tretze anys, tenia molt clar que volia ser ballarí. Recorda les seves sessions familiars davant d’una televisió en blanc i negre on veien els concursos de miss Veneçuela. Recorda les cançons de la Raffaela Carrà que agradaven molt la seva mare. Ell volia formar part de l’equip de ballarins que l’acompanyaven en els seus recitals.

Continua llegint