Arxiu d'etiquetes: Judit Farrés

– 180 – Teatre – QUI ETS ? (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – Espai Lliure – 2019.02.05 (temp. 18/19 – espectacle nº 131)

QUI ETS ? (temp. 18/19 – espectacle nº 131)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Avui, nit d’estrena a l’Espai Lliure del Teatre Lliure per escoltar la història de Llullu, el fill de l’escriptor Màrius Serra nascut amb paràlisi cerebral.

El 2008 Màrius Serra va publicar el seu llibre QUIET, en una col·lecció de narrativa, quan el seu fill Llullu tenia 8 anys. L’obra ha estat traduïda a diverses llengües i reeditada fins a deu vegades per l’Editorial Empúries. El 14 de juny de 2009 es va fer una lectura pública amb música, en el marc del concert benèfic “Mou-te pels Quiets”. El 24 de juliol de 2009 el Llullu va morir.

This slideshow requires JavaScript.

Fotografies de Cristina Claramunt

Després de fer moltes lectures del text davant de públic, Màrius Serra va decidir convertir-ho en una obra de teatre: QUI ETS ?

Segons explica el mateix Màrius Serra: “De primer, només llegia, però de mica en mica vaig començar a explicar-ne els episodis més significatius del llibre, cada cop més dramatitzats, i al final vaig pensar que n’havia de fer una versió teatral que visibilitzes aquests éssers sovint invisibles, els quiets, que et permeten descobrir qui ets.”

Aquesta peça s’ha estrenat al Teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat el 25 de gener, i ara arriba a l’Espai Lliure on s’estarà fins al dia 10 de febrer. Dirigida per Joan Arqué, els intèrprets Judit Farrés, Roger Julià i Òscar Muñoz es posen a la pell de Màrius Serra.

Continua llegint →

– Teatre (270) – LAS PERSONAS DEL VERBO (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure de Gràcia – 02.05.2017

Deixa un comentari

LAS PERSONAS DEL VERBO –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Dimarts a la nit vam assistir a una prèvia (passi estrena del nostre abonament) d’aquesta proposta de Joan Ollé que vol retre homenatge a un dels seus sants particulars, Jaime Gil de Biedma. Una semblança de l’autor barceloní a partir dels seus textos i de textos d’altres.

Jaime Gil de Biedma va néixer a Nava de la Asunción, a la província de Segovia, l’any 1929, en el si d’una família de l’alta burgesia castellana. El seu pare es va traslladar a Barcelona per treballar a la Compañia de Tabacos de Filipinas. A l’edifici on estava ubicada aquesta companyia, i que ara ocupa l’hotel 1898, a les Rambles de Barcelona, és on va tenir lloc la roda de premsa de presentació de l’espectacle.

Jaime Gil de Biedma va ser, des de meitat del segle XX, secretari general de la companyia tabaquera i va tenir un despatx en aquest edifici.

Aquesta proposta és un itinerari per l’experiència personal del poeta i, al mateix temps, una crònica de la història d’Espanya des de la Guerra Civil (que ell va passar refugiat a la casa de la Nava) fins a la Barcelona preolímpica, en la qual Gil de Biedma analitza, amb despullada sinceritat, les relacions d’ell amb si mateix i amb els altres a través de poemes, diaris, correspondència, entrevistes…, tot seguint el fil biogràfic de la vida del poeta.

La seva joventut va estar marcada per la vida de l’alta burgesia barcelonina, Liceu, Club de tenis, Club de Polo, …. La seva homosexualitat, inconfessable en aquella època i en l’entorn social en el qual es bellugava, el va fer sentir des de molt jove una gran atracció per la marginalitat en contrast amb la vida burgesa que portava.

Continua llegint →

– Teatre – Grec2016 – ESTACIÓ TÈRMINUS (🐌🐌+ 🐚) – Mercat de les Flors – Sala MAC – 04/07/2016

Deixa un comentari

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dilluns passat, 4 de juliol al vespre, Festival Grec, Mercat de les Flors, esperem entrar dins l‘ESTACIÓ TÈRMINUS.

I és que és així com trobem la sala quan entrem, les butaques no hi són, una estructura metàl·lica encercla un espai central on hi ha tres bancs de fusta i un munt de maletes. Als laterals uns taulons de fusta fan de grades. Un parell de grans pantalles, a banda i banda informen de les sortides dels trens. A una banda de l’espai maquines expenedores de begudes, a l’altra banda dos lavabos. (que algú fins i tot, els voldria utilitzar, malgrat que són de attrezzo).

Moltes expectatives que de mica en mica s’aniran diluint. I és que ens trobem amb un muntatge i una posada en escena potents, unes interpretacions entregades i quasi totes convincents, però ens ha fallat el text, que per nosaltres ha estat poc elaborat. Quan sortim comentem que tenim la impressió que hem assistit a una pluja d’idees de temes relacionats amb la violència, sense aprofondir en cap cas; no hem vist un text acabat i amb un fil argumental estructurat.

Continua llegint →