Arxiu d'etiquetes: Juan Pablo Mazorra

– 192 – Teatre – 7 SEGONS (🐌🐌🐌🐌) – La Vilella Teatre – 2019.01.24 (temp. 18/19 – espectacle nº 142)

7 SEGONS (temp. 18/19 – espectacle nº 142)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Diumenge va ser un dia intens, ja que després del concert al matí i la dansa a la tarda vam fer cap al Teatre la Vilella per veure

7 SEGONS del dramaturg alemany Falk Richter (Hamburg 1969).

A les obres d’aquest autor s’analitza la situació política i l’estat psicològic de l’individu occidental. Escriu sobre l’elit del món econòmic i la seva manera de pensar i actuar. En paraules del mateix dramaturgen el present existeix una contaminació entre el món econòmic i el món emocional de les persones. No crec que les regles i motivacions que mouen el sistema econòmic siguin diferents a les que mouen les relacions personals”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La seva obra també mostra la preocupació per observar les relacions existents entre els homes i els mitjans de comunicació. La psiquis del home víctima de la globalització. La connexió inevitable dels conflictes humans i el món virtual.

SET SEGONS és el temps que transcorre des de la caiguda d’una bomba d’un avió i el seu impacte. A la història que ens presenten, Brad, és un pare de família tipus estatunidenca actual, que sobrevola algun desert d’algun país quan, per accident, prem un botó de la màquina del seu avió i deixa anar un míssil que destrueix tot allò contra el que impacta.

Continua llegint

– Teatre – LA REINA DE GRACIA (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Sala Fènix – 2018.06.25 (temp. 17/18 – espectacle nº 325)

LA REINA DE GRACIA (temp. 17/18 – espectacle nº 325)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Amb motiu de la celebració de la setmana de l’orgull LGTB de Barcelona, la Sala Fènix ha programat la representació de La Reina de Gracia, en dues úniques funcions, ahir dia 25 i avui 26 de juny.

Agraïm profundament a la Sala Fènix per portar-nos propostes com aquesta (malgrat que en principi sigui únicament per dues funcions) … propostes d’una gran qualitat, que segurament per desconeixement, no tenen cabuda a les xarxes de teatre comercial.

LA REINA DE GRACIA amb dramatúrgia i direcció de Carles Solsona va ser estrenada en l’Espai Maragall de Gavà el passat mes de maig. A Carles Solsona ja li coneixíem la seva tasca de direcció a “FRIDA KAHLO. VIVA LA VIDA” que vam poder veure en aquesta mateixa sala, però tot i que no és el primer text que escriu, no coneixíem la seva faceta dramatúrgica i el seu escriure en rima que ens ha agradat molt.

Hem descobert un text delicat i potent que ens ha arribat en forma de cop de puny a l’estómac, però també al cor, per la seva humanitat i tendresa.

Segons hem pogut llegir aquesta obra neix de la necessitat de parlar de dos temes, la soledat i els prejudicis. I sota aquesta premissa, i volent qüestionar les normes de la societat, va néixer la història de Dakota, una prostituta transsexual que viu al barri de Gràcia.

Una feina d’investigació i aprenentatge els va portar a dibuixar un personatge prenent com a referència a La Veneno (1964-2016), una vedette transgènere que va exercir la prostitució fins que va ser “descoberta” i es va convertir en personatge televisiu. Perquè no acabés sent un relat biogràfic, van fer que Dakota fos argentina i amb el llenguatge tan diferent van aconseguir allunyar el personatge de la persona referent real.

Una proposta que ha comptat també amb l’assessorament de Juan Pablo Mazorra, a qui nosaltres vam descobrir a la Vilella amb MIGRANTE.

No havíem vist mai treballar a Daniel Miras, l’actor que ha interpretat magníficament a Dakota; des de la proximitat i mirant-nos als ulls directament, ens ha fet totalment creïble el seu personatge i ens ha captivat per la seva entrega total. Una interpretació que no oblidarem en molt de temps.

Dakota, una persona que ha lluitat molt i continua lluitant per ser la persona que vol ser, la persona que de fet sent que és. Una dona atrapada en un cos d’home i que no pot fer la transició perquè el seu cos no accepta les hormones.

“Soledad” és el primer nom que va escollir en assumir el seu rol de dona, quan encara s’amagava als ulls de la societat. Dakota és el que pren quan s’instal·la a Barcelona i es mostra davant de tots com el que és, una “mujer con pene”.

Dakota és un ànima lliure, alegre, eixelebrada, malparlada i una apassionada de la vida.
Encara que diu ser una desgraciada, perseguida per la “Soledad”, viu com vol i fa el que li dóna la gana.
Per això i per altres coses és la reina del seu barri, la Reina de Gracia.

Diego Paqué ha acompanyat en Daniel en aquest monòleg posant veu i música a la rumba de la Reina. Amb la seva guitarra, dóna a la proposta el punt just de distensió fusionant-se de forma perfecta amb el relat.

Dakota no és un simple personatge, és una persona que ens porta a un viatge pels seus records, les seves pors, les seves emocions i en ell descobrim que no és diferent de nosaltres i que per sentir-se dona no cal deixar de ser físicament un home.

Potser caldria començar a deixar de parlar de gènere, perquè a la fi únicament som PERSONES.

La companyia TEATR3S va néixer a Gavà en 2014 de la mà de Carles Solsona, Marisol Salcedo i Daniel Miras. Alternen creacions pròpies, amb representacions de texts d’altres autors i, és una companyia en residencia en l’Espai Maragall de Gavà. Es van donar a conèixer amb Frida Kahlo que els ha fet girar per Mèxic i EEUU.

Tant de bo La Reina de Gracia tingui un llarg recorregut a les sales de tot Catalunya, perquè és una proposta molt honesta, un crit als sentiments més humans, al no gènere, a deixar de banda els prejudicis i un crit a l’esperança.

Antonio, Soledad, Dakota, una dona que malgrat el que ha patit decideix somriure i viure.

Dramatúrgia i direcció: Carles Solsona
Assistent de direcció i coach físic: Juan Pablo Mazorra
Actor: Daniel Miras
Músic: Diego Paqué
Vestuari: Diseños May \ Fotografía: El tío Carretilla \ Disenny publicitari: Vero Sánchez
Idioma: castellà – Durada: 80 minuts

– Teatre – MIGRANTE (🐌🐌🐌🐌🐌) – La Vilella Teatre – 2018.01.28  (temp. 17/18 – espectacle nº 180)

MIGRANTE (temp. 17/18 – espectacle nº 180)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Teníem moltes ganes de veure aquesta proposta a La Vilella, però la nostra agenda no ens ha permès fer-ho fins al últim dia de programació. I la veritat és que no ens ha decebut gens, i hem constatat que MIGRANTE és una excel·lent producció que esperem torni aviat.

Una obra de teatre documental escrita per Rosa Molina, Sergio Álvarez i Juan Pablo Mazorra basada en testimonis reals. Una feina d’investigació de la companyia de teatre independent “Parece una tontería” que ens porta a l’escenari les terribles circumstàncies a les quals s’enfronten les persones que han de fugir de les seves llars i dels seus països, deixant enrere família i amics, per intentar trobar una vida millor.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

“Parece una tontería” és una companyia mexicana que porta el nom d’un text de Raymond Carver;  un text que transmet emocions més enllà de les paraules, i és capaç de provocar angoixa, tristesa, desesperació o consol davant de les situacions quotidianes que explica.

MIGRANTE és el desè espectacle de la companyia, amb un text publicat a Mèxic en 2016 i que està dirigit per Neilor Moreno (Brasil) i Gisselle Stanzione (Venezuela).

Un únic actor a escena, Juan Pablo Mazorra, actor mexicà que forma part de la companyia Els Joglars.

Continua llegint