Arxiu d'etiquetes: JUAN DIEGO FLÓREZ

– Òpera – LUCIA DI LAMMERMOOR (🐌🐌🐌🐌 + 🐚) de Gaetano Donizetti – Gran Teatre del Liceu – 02 i 04/11/2015

LUCIA DI LAMERMOOR és una de les òperes que potser conec millor i és d’aquelles que gaudeixo moltíssim durant tota la representació, des de la seva obertura fins que cau el teló. Òpera en tres actes composta per Gaetano Donizetti sobre un llibret italià de Salvatore Cammarano, basat en la novel·la The Bride of Lammermoor de Walter Scott. Va ser estrenada a Nàpols l’any 1835 i 3 anys després al Teatre de la Santa Creu de Barcelona.

És una de les principals òperes del bel canto i una de les cinc més representades en la història del Gran Teatre del Liceu, amb 277 representacions.

Escòcia. Entre dos clans enemics, neix l’amor. Lucia i Edgardo es juren en secret un vot de matrimoni. El germà de Lucia, per allunyar-la del rival, li fa creure que Edgardo l’ha oblidat i la fa casar amb un altre. Ella embogeix….i en un acte de bogeria, apunyala al llit nupcial el seu marit i llavors esdevé una de les escenes més famoses del món operístic, la de la bogeria de Lucia, que acaba també amb la seva mort. Edgardo en conèixer la notícia és suïcida per retrobar-se amb la seva estimada.

Continua llegint →

– Òpera al cinema – LA DONNA DEL LAGO (🐌🐌🐌🐌) de Rossini – en directe des de el MET – Cinemes Yelmo Icaria – 14/03/2015

Deixa un comentari

Casualitats no volgudes, fan que en 24 hores en aquest darrer cap de setmana hem vist dues òperes seguides; dissabte però, al cinema en una retransmissió en directe des del Metropolitan de New York; aquesta vegada una òpera molt més assequible pels nostres coneixements i gustos, LA DONNA DEL LAGO de Gioachino Rossini. El llibret de “La donna del lago” és d’Andrea Leone Tottola, basat en un poema de Walter Scott. Va ser estrenada al Teatro San Carlo de Nàpols l’any 1819, i a casa nostra, al Teatre de la Santa Creu de Barcelona, l’any 1823.

Es tracta de l’òpera que hem gaudit més de totes les retransmeses des del MET aquesta temporada… i si no fos per la carrinclona, horripilant i fosca posada en escena, hauria obtingut la màxima qualificació voltaire de 5 cargols. Malauradament el MET acostuma a presentar-nos unes posades en escena que fan vergonya aliena, però en aquesta ocasió ha aconseguit superar-se a si mateixa; potser per això el cinquè cargol ha fugit horroritzat de la capçalera.

Fa un parell d’anys vàrem veure un altra producció de la mateixa òpera, des del Royal Opera House de Londres i gairebé amb el mateix cast i encara que la posada en escena era totalment diferent, rellegint la meva crònica de llavors, pel que sembla la posada en escena tampoc em va agradar gens.

La trama està situada a l’Escòcia del segle XVI. Walter Scott feia coincidir, com era habitual en la seva obra, una història d’amor amb la gran Història, a través de la rivalitat entre el rei Jaume V d’Escòcia i el clan dels Douglas. El sobirà apareix d’incògnit al principi de la història i, inevitablement, s’enamora d’Ellen Douglas, la “dama del llac” que el socorre quan s’ha extraviat durant una cacera. Però el cor d’Ellen ja té amo: Malcolm Graeme, així com un futur i no desitjat espòs: Roderick Rhu, l’home que ha ajudat a James Douglas, proscrit pel rei. Per una vegada les coses acabaran bé, encara que des del punt de vista d’Ellen i Malcolm, que obtindrà el perdó del rei, ja desposseït de la seva identitat falsa.

Continua llegint →

– Òpera al cinema – LA CERENTOLA (****1/2) de Gioachino Rossini – en directe des de el MET – Cinemes Yelmo Icaria – 10/05/2014

2 respostes

Assistim dissabte passat a la ultima sessió del nostre abonament d’aquesta temporada. Les òperes en directe des de el Metropolitan Opera House de Nova York, ja han entrat dins de la nostra rutina operística i per això mateix ja hem comprat les entrades per la temporada propera 14/15.

Avui veiem de nou “LA CERENTOLA” de Gioacchino Rossini; recordem la versió de fa uns anys, crec recordar va ser l’any 2007 al Gran Teatre del Liceu, amb els mateixos protagonistes principals, Joyce Didonato i Juan Diego Florez. La posada en escena d’aquell versió dels Comediants (recordeu les ratetes durant tota la representació?), a nosaltres ens va agradar moltíssim…. res a veure amb aquest “pastitx” força carrincló que ens ha presentat ara el Metropolitan de N.Y.

Segurament la posada en escena és l’únic aspecte que no em va agradar massa d’aquesta producció actual, en especial el final amb un gran pastis de noces que feia posar vermell de vergonya aliena.

Però la musica de Rossini interpretada per l’Orquestra del Metropolitan i dirigida per Fabio Luisi, va ser una autèntica delícia.

Continua llegint →

– Òpera – LA SONNAMBULA (*****) de Vincenzo Bellini – Gran Teatre del Liceu – 14/02/2014

2 respostes

Ahir divendres 14 de febrer, va ser una nit memorable; per nosaltres un dels moments en què hem gaudit mes de l’Òpera des de fa molt i molt de temps i crec que molta gent ahir pensava el mateix; ahir al final de forces aries tant les protagonitzades per Patrizia Ciofi, com les de Juan Diego Flòrez, es va haver de parar momentàniament l’espectacle perquè els aplaudiments i els “bravos” van durar forces minuts. Sembla ser dons, que hem tingut la gran sort de què els dos protagonistes principals ja estaven en plena forma, desprès dels constipats que sembla els van deixar una mica fora de joc.

Aquest any 2014, desprès de prendre els 12 grans de raïm, el primer que varem fer és veure per TV, aquesta mateixa Òpera, amb la mateixa producció però des de Paris amb uns altres protagonistes; a la nostra crònica de llavors, també valorada en 5 estrelles, ja varem dir que l’òpera de Bellini era bellíssima i que la posada en escena era excel·lent i espectacular.

No entenem pas com alguns crítics poden desacreditar una posada en escena de les millors que hem vist mai al Liceu, amb el feble argument de què la representació de l’escena de l’habitació del compte es representa al bell mig del saló principal. No deuran ser massa teatraires i voldran que tot se’ls doni mastegat com en el cinema. Tampoc els agrada que es traslladi al segle XX a un hotel al mig dels Alps… i és que estem en el de sempre… alguns voldrien que el Teatre es moris representant-se de la mateixa manera que es va concebre l’obra original…. un greu error, que va en contra de la supervivència del propi Teatre i encara mes de l’Òpera.

Si hi ha en la crònica operística de Barcelona, gairebé bicentenària, un títol que mereix ocupar-hi un lloc destacat, aquest és sense cap mena de dubte La sonnambula de Bellini. L’estrena de l’obra al Teatre de la Santa Creu és recordat com un esdeveniment apoteòsic. Un èxit sense matisos que es va tornar a repetir quan va ser presentada al Gran Teatre del Liceu.

Continua llegint →

– Òpera al cinema – LA DAMA DEL LAGO (****) de Rossini – en directe des del Royal Opera House de Londres – Cinemes Girona – 27/05/2013

10 respostes

Per MIQUEL GASCÓN …

Encara que veieu les quatre estrelles de la meva valoració, poc a faltat per treure-li una estrella i deixar-la en tres…. i és que a pesar de què l’òpera és extraordinària i les veus magnifiques i hem gaudit de valent, la posada en escena, el vestuari i l’escenografia ha estat carrinclona i de lo pitjor que he vist en una producció operística.

En canvi l’òpera LA DAMA DEL LAGO, ha estat una sorpresa per mi, perquè té una musica extraordinària escrita per Gioacchino Rossini.

Els protagonistes que l’han interpretat els papers principals, han arribat quasi a la perfecció absoluta… JOYCE DIDONATO i JUAN DIEGO FLÓREZ , han tret el millor que tenien dins seu… no han fet cap errada i amb unes veus magnifiques com ja tots sabeu, però que aquest cop s’han superat a si mateixos. extraordinari de debò.

La resta del repartiment d’una qualitat extraordinària, començan per DANIELA BARCELLONA interpretant un paper masculí, en molts moments ens ha deixat sense ale, encara que la imatge que donava intentant que sembles mes homenot, perjudicava la seva imatge ja no massa agraciada. Insuperable també COLIN LEE i a un segon nivell, però amb força qualitat en SIMON ORFILA.

Continua llegint →