Arxiu d'etiquetes: Juan Carlos Martel Bayod

– 055 – Roda de premsa – AJUTS A LA CREACIÓ – CARLOTA SOLDEVILA – Teatre Lliure (temp. 19/20 – RdP 019) – 2019.11.25

RdP – AJUTS A LA CREACIÓ – CARLOTA SOLDEVILA (temp. 19/20 – RdP nº 019)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Miquel Gascón –

Ahir dilluns al matí vam estar convocats a una roda de premsa al Teatre Lliure de Montjuïc, per anunciar-nos la posada en marxa del seu programa de residències artístiques per la temporada 19/20, sota el nom d'”Ajuts a la creació Carlota Soldevila“.

La direcció del teatre, ha volgut reconèixer l’enorme a tasca feta per l’actriu i co-fundadora del Lliure, Carlota Soldevila, en el centenari del seu naixement. És precisament per això, que presidia la sala un petit cotxe, semblant al que la Carlota utilitzava durant els anys 70 del segle passat, al que li tenia una gran estima, perquè per ella era una mena de símbol de la seva independència i llibertat.

Juan Carlos Martel Bayod, director del teatre, ha afirmat que “Cal dotar de recursos econòmics, espai i temps de creació els artistes, perquè puguin desenvolupar-se i expressar-se lliurement“.

1 – En el marc dels Ajuts a la creació, Carla Rovira, l’artista resident del Lliure durant aquesta temporada, el proper dijous 5 de desembre, estrena el seu nou espectacle “POSARÉ EL MEU COR EN UNA SAFATA“. Un projecte d’investigació documental sobre la mort, que es podrà veure a la sala Fabià Puigserver de Montjuïc fins al 22 del mateix mes.

En paraules de la creadora, “l’espectacle parla de com encarem la mort com a societat i com a individus“. El resultat que es mostrarà al públic recull les experiències de la mateixa creadora, dels membres de l’equip artístic, com també de metges d’urgències, infermers de cures pal·liatives, astrofísics, etc. en contacte permanent amb la mort.

2 – Per altra banda, de l’11 al 22 de desembre, l’entrada a l’espectacle de Carla Rovira donarà accés també a TURBA, el work in progress de la companyia resident Mos Maiorum, que culminarà durant el 2020 en forma d’espectacle. El projecte s’articula en dues parts: Anatomia d’una turba, dissecció escènica de la recerca feta, i Proposta escènica: Turba, amb participants.

Continua llegint →

– 033 – Teatre – UNA ILÍADA (🐌🐌🐌🐌) – L’off de La Villarroel (temp. 19/20 – espectacle 019) – 2019.11.10

2 respostes

UNA ILÍADA (temp. 19/20 – espectacle nº 019)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

D’ençà que vam saber que a l’Off Villarroel programaven de nou UNA ILÍADA ens vam reservar un espai a l’agenda per no perdre-la aquesta vegada. Aquesta proposta fou estrenada a Temporada Alta l’octubre del 2018 i a la Biblioteca de Catalunya el 18 d’octubre de 2018, coincidint amb el nostre viatge al Japó.

Eduard Farelo (nominat a un Premi Butaca per aquesta interpretació) monologa en aquesta versió contemporània del clàssic d’Homer.

UNA ILÍADA es va gestar com un projecte de “workshop Usual Suspects del New York Theatre” i es va estrenar Off-Broadway. Lisa Peterson i Denis O’Hare van reduir la Ilíada d’Homer a un potent monòleg sobre la insalvable atracció humana per la violència, la destrucció i el caos. En la versió catalana, traduïda per Neus Bonilla, ha comptat amb la revisió textual de Marc Artigau.

Eduard Farelo, dirigit per Juan Carlos Martel, assumeix totes les veus d’aquesta colossal epopeia. Les veus dels déus, dels herois, dels guerrers i dels reis, el fragor de les batalles èpiques i el llunyà rumor de les passions transformades en mites gairebé universals. Tot condensat en la força de la paraula d’un sol actor. Un soliloqui que narra la ira d’Aquil·les i els últims anys de la Guerra de Troia. Acompanyat pel contrabaix de Juan Pablo Balcázar que dóna el contrapunt just a la paraula.

This slideshow requires JavaScript.

Una interpretació que ens ha deixat literalment estabornits, per la complexitat del discurs, plagat d’autorepliques i pel seu contingut de noms. Meravellats amb la seva capacitat memorística en recitar totes les guerres de la història sense dubtar ni un segon.

Eduard Farelo entra a escena com si arribes d’una batalla amb el petate penjat a l’esquena, tot dient que ens vol explicar el que ha passat i que farà el que calgui perquè ho entenguem. Ens vol explicar la caiguda de Troia, el dolor que ha representat per a molts i fa una crònica de les guerres, de totes les guerres.

Continua llegint →

– 332 – Roda de premsa – Temporada 19/20 – TEATRE LLIURE – 2018.06.21 (temp. 18/19 – RdP 064)

1 resposta

Temporada 19/20 – TEATRE LLIURE (temp. 18/19 – RdP nº 064)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Miquel Gascón –

Aquest passat divendres es va celebrar la roda de premsa més esperada d’aquestes setmanes, ja que es presentava la programació del primer semestre del Teatre Lliure, en la nova etapa que dirigeix en Juan Carlos Martel Bayod. Tothom esperava un canvi de rumb en la programació del Teatre, però pocs imaginàvem que aquest canvi fos tan important i de tanta envergadura. Tot un repte…. i una petita revolució en el món teatral.

This slideshow requires JavaScript.

Com veureu més endavant en la relació dels espectacles que es podran veure en el primer semestre, aquests tenen un caire molt més radical del que estaven acostumats bona part dels espectadors del Lliure. Per nosaltres “els voltaires” i ben segur parlo també per molts espectadors “teatraires”, aquest tipus de teatre ens apassiona perquè és més innovador i menys convencional que el que veiem normalment a les sales de teatre de casa nostra.

De fet, ens va saber molt greu la desaparició dels “Radicals del Lliure” en l’època de Lluís Pasqual, malgrat que això en cap cas no vol dir que no gaudíssim i molt de les propostes que ens va oferir en el seu mandat i encara més de la seva meravellosa iniciativa de “l’escola dels espectadors” a la que vàrem poder assistir personalment durant dues temporades, en la que vàrem aprendre molt, moltíssim de les interioritats d’aquest món teatral.

Al Lliure, veurem doncs a partir d’ara espectacles de molta diversitat, en una programació valenta i d’una grandíssima qualitat. Escoltarem també altres veus que fins ara no tenien accés a la capacitat de visibilitat i recursos que tenen els teatres públics, veus de gent jove, però també de gent gran, … fins i tot molt gran, gent amb idees, amb grans projectes i enormes il·lusions.

Propostes noves i no tan noves, ja que de fet algunes d’elles ja s’han pogut veure anteriorment en altres espais o festivals, inclús algunes ja comentades en ressenyes en aquest Blog.

Hem de dir però, que aquesta programació té un risc que cal no perdre de vista, i és que pot arribar a ser un canvi massa radical i també massa ràpid en el gir 180 graus de la programació a la que estan acostumats la majoria d’espectadors del Teatre Lliure … i siguin capaços d’assumir.

Continua llegint →

– Teatre – SIS PERSONATGES – HOMENATGE A TOMÁS GINER (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – Espai Lliure – 2018.06.02 (temp. 17/18 – espectacle nº 286)

4 respostes

SIS PERSONATGES – HOMENATGE A TOMÁS GINER (temp. 17/18 – espectacle nº 286)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

NOSaltres, Mostra de Teatre Inclusiu, és un projecte del Teatre Lliure nascut amb la intenció de mostrar al públic una part de la societat que s’ha volgut amagar, utilitzant el teatre com a mitjà per donar veu als que habitualment romanen invisibles.

Dins d’aquesta Mostra s’han programat 4 espectacles teatrals : “TRANS (MÉS ENLLÀ)“, “CINEMA“, “HISTÒRIES D’ISTANBUL, A CONTRAPEU” i aquest “SIS PERSONATGES-HOMENATGE A TOMÁS GINER“, tot seguint els quatre eixos vertebrals proposats: persones amb diversitat sexual i afectiva, persones amb diversitat funcional, persones refugiades i persones sense sostre.

SIS PERSONATGES-HOMENATGE A TOMÁS GINER és la història d’una persona sense llar amb una personalitat única. Una persona que va captivar tothom.

El text, escrit per Joan Yago, sorgeix d’un procés de creació col·lectiva en què han participat els cinc protagonistes d’Arrels, en un procés que ha durat més d’un any, i que ha sorgit després de nombroses reunions, entrevistes i exercicis d’improvisació teatral; podeu veure el procés de creació en aquesta web www.sispersonatgesblog.wordpress.com

Amb l’aparença d’un documental, l’obra està dirigida per Juan Carlos Martel Bayod i conduïda magistralment per l’actor Marc Rodríguez. Té com a protagonista a una persona absent, Tom Giner, també conegut com a Tomasín o Tom “l’americà”, al que coneixem a través dels testimonis de persones que van compartir vivències amb ell. La vida, els retalls de vida, de vegades increïbles, no acabes de saber mai què és realitat i que és ficció, d’un home que va viure i morir al carrer.

This slideshow requires JavaScript.

Tom Giner era una persona, real ? fictícia ?, que, abandonada en néixer va viure fins als 16 anys en un orfenat a la província de Madrid. Actor frustrat, no va aconseguir el seu paper en l’obra de “Sis personatges en cerca d’autor” de Pirandello, que dirigia Ricard Salvat al Romea, per desavinences amb el director al qual no va voler escoltar. Aquest episodi de la seva vida ens ho explica la Carme Sansa en una entrevista gravada.

Continua llegint →

– Teatre (78) – REVOLTA DE BRUIXES (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Lliure – Espai Lliure – 01.11.2016

Deixa un comentari

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

REVOLTA DE BRUIXES –

Vam acabar el dia 1 de Novembre, amb la nostra tercera representació del dia, a L’Espai Lliure on vam poder assistir a la preestrena de l’obra on debuten les noies de La Kompanyia.

Ja a la roda de premsa ens van explicar l’origen d’aquesta obra de Benet i Jornet escrita entre el 1971 i el 1975 i que és potser una de les més representades en el teatre amateur a Catalunya. Ara Juan Carlos Martel ens ofereix la seva visió.

Una oficina amb dues taules, un despatx amb una persona treballant dins, una escala i un passadís en el primer pis. Arriba l’Aurora (Chantal Aimée) que flirteja descaradament amb el vigilant. De mica en mica arriben les altres cinc dones. Elles formen part de la brigada de neteja de les oficines. Tota la història que ens expliquen passa en el transcurs d’una nit.

Les dones tenen un problema comú, col·lectiu, que les enfrontarà amb el vigilant, però aquest problema és gairebé l’única cosa que les uneix, i és per això que la diminuta i domèstica revolta que sobrevé pot agafar aviat uns camins inesperats.

Una de les dones, Sofía (Àurea Márquez) és la que lidera la revolta i vol que la resta de dones facin el que ella diu. S’enfronta amb el vigilant, únic representant de l’empresa, i vol prendre actituds radicals que no totes comparteixen. Però totes s’hi avenen, excepte Rita (Júlia Truyol) que és justament la seva cosina i amb la que manté una certa rivalitat.

En aquesta nit coneixem també les circumstàncies personals de la resta de dones, Paulina (Claudia Benito), una vídua jove una mica beneita que es deixa portar per qui crida més, Dolors (Raquel Ferri) que lluita contra el càncer i te por de morir, Filomena (Andrea Ros) que espera la trucada del marit amb el qual ha discutit abans d’anar a la feina i ha marxat de casa i Aurora (Chantal Aimée) a la que agradada seduir els homes i practicar sexe.

Continua llegint →

– Teatre (27) – L’INFRAMÓN (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure de Gràcia – 20.09.2016

2 respostes

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

L’INFRAMÓN –

Aquest dimarts, vàrem assistir al passi preestrena de L’INFRAMÓN, que el Teatre Lliure ens facilita gratuïtament als abonats de més de 10 o 20 espectacles. Una producció que ja es va poder veure en aquest passat Festival Grec i que nosaltres vàrem preferir deixar-ho per veure’l més endavant, per gaudir d’altres que no es podien veure posteriorment.

A la roda de premsa de la setmana passada, ja vaig entreveure que ens agradaria aquesta producció teatral i ara un cop vista, ho confirmem…. ens ha agradat molt, sobretot el text, però també la posada en escena i les magnífiques interpretacions.

L’acció està situada en un futur força proper, en el que les noves tecnologies han evolucionat molt i permeten “viure” també una altra vida virtual, a banda de la vida real, de manera que permet a partir de la creació d’una “avatars” personals, tenir a més a més una cibervida, que amb tota llibertat de la nostra fantasia, assolir el compliment dels desitjos i passions més “fosques” que podem a arribar a desitjar qualsevol ésser humà.

Explicat d’aquesta manera, sembla que estem parlant d’una mena de “ciència ficció” molt llunyana, però solament hem de pensar en el món que ara mateix ens envolta, on els mons virtuals ja ens comencen a envair…. jocs d’ordinador o mòbil on “gaudim” matant virtualment monstres o persones amb armes de foc, sense que traspassi en cap cas el nostre món real, o …. les cada vegada més habituals aplicacions que ofereixen la possibilitat de realitzar cibersexe, que malauradament algunes persones ja comencen a preferir sobre el sexe real, a la seva vida.

Juan Carlos Martel Bayod dirigeix L’INFRAMON, aquest text de Jennifer Haley (The Nether) guardonat amb el premi Susan Smith Blackburn de Nova York i set premis L-A. Ovation, i que ve del Royal Court de Londres, l’Off-Broadway, el West End…

Continua llegint →