El dia de Sant Esteve a la tarda, ens varem apropar de nou al TNC i descansem una mica del batibull de dinars familiars i gastronomia gairebé forçada, tal i com es fa amb els ànecs per aconseguir un fetge mes gran. Tornem dons una mica a la normalitat i al que mes ens agrada…. el Teatre. Aquesta vegada anem a veure l’obra FUM, escrita i dirigida per Josep Maria Miró i Coromina.
Ja havíem vist un parell d’obres d’aquest autor, Gang Bang també al TNC a l’abril del 2011 i El principi d’Arquimedes a la Sala Beckett al juliol 2012. Aquesta vegada, es tracta de FUM i ens agrada també molt com la segona.
Dues parelles –una de jove i una que ja no ho és tant– coincideixen a l’hotel d’un país estranger, en el qual hi ha hagut un esclat de violència. Durant tres dies, es veuran obligades a estar-s’hi recloses, ja que s’han extremat les mesures de seguretat a la zona. L’Àlex i l’Eva acaben d’arribar al país, il·lusionats pel que els hi espera. En Jaume i la Laura fa anys que hi viuen confortablement i ara els han recomanat que és millor allotjar-se en un lloc segur i agafar el primer vol quan es torni a obrir l’aeroport.
Aquesta trobada posarà de manifest els fràgils equilibris de quatre existències que es veuen abocades a una espiral de mentides i traïcions. El conflicte de l’exterior acaba semblant una anècdota circumstancial que tanmateix pesa com una llosa indefugible sobre aquestes identitats empeses a redefinir-se durant tres dies i dues nits. Cap d’ells té gaire clar cap on anirà la revolta que hi ha a fora, però tampoc la que ha començat dins seu.
En realitat el que menys importa als personatges és el que passa fora de l’hotel… ni tan sols el conflicte armat per el que es troben tancats dins de l’hotel. Dins seu existeix un altre conflicte, el de la relació de parella, el de les mitges veritats…. el que desitjarien i el que tenen… la del desig sexual que no es pot fer realitat…. o si ?.