Arxiu d'etiquetes: Josep Maria de Sagarra

– Teatre – HEM VINGUT AQUÍ A DEIXAR LES COSES CLARES – (🐌🐌🐌🐌) Teatre La Gleva – 2017.12.28 (temp. 17/18 – espectacle nº 150)

 HEM VINGUT AQUÍ A DEIXAR LES COSES CLARES (temp. 17/18 – espectacle nº 150)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dijous vam trepitjar i gaudir de la nova sala de Teatre La Gleva que va obrir portes al mes d’octubre. Un espai petit i acollidor que s’autodenomina “Teatre-Espai cultural” i on no vam poder tafanejar els llibres que omplien les prestatgeries perquè la sala era plena, de gom a gom, ja que, havien exhaurit entrades.

Un espai que des de les nou del matí és obert al públic com a llibreria, cafeteria, espai de lectura i tertúlia. Les funcions teatrals són de dijous a diumenge amb una programació que aposta per les propostes multidisciplinàries, l’originalitat i els formats no convencionals.

I cada dimecres a les 20,30h el “Teatre dels Llibres”ón mitjançant lectures, representacions, conferències i altres activitats volen crear un espai de reflexió i profundització en les paraules.

La iniciativa d’obrir el Teatre de la Gleva ha estat de la compositora i pianista Bárbara Granados, el dissenyador de llums Rafa Puig-Samper, el productor Juli Modesto i el periodista Albert de la Torre.

La responsable de programar el Teatre de la Gleva és Júlia Simó Puyo.

Teatre La Gleva – Carrer de La Gleva, 19 – Barcelona

HEM VINGUT AQUÍ A DEIXAR LES COSES CLARES, és un espectacle interpretat per dues actrius (Blanca García-Lladó i Clara Manyós) i un clarinetista (Jordi Cornudella) que han volgut parlar de Josep María de Sagarra. La direcció és d’en Jordi Oriol.

Els tres intèrprets són al funeral de l’escriptor, una foto presideix la sala. Al davant, una urna amb les cendres. Ells esperen en un racó a què tots els assistents ocupin els seus llocs. Formalment, interpreten una peça musical en honor del difunt, en Jordi toca el clarinet, la Clara l’acordió i la Blanca una peculiar percussió, però el que semblava un acte seriós, esdevé una altra cosa. En acabar la cançó esperen que algú digui unes paraules, no s’aixeca ningú, i ho fan ells, entrebancant-se amb les paraules i sense saber quin guió han de seguir.

Continua llegint

– Teatre (327) – EL COMTE ARNAU amb Lluis Soler (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Grec – 06.08.2017

EL COMTE ARNAU amb Lluis Soler

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir diumenge una altra nit màgica al Teatre Grec, dins del 15é San Miguel MASiMAS Festival. Lluís Soler ens va regalar la posada en escena del poema del Comte Arnau de Josep Maria de Sagarra.

L’any 2005 va ser estrenat en el Festival Grec sota la direcció, com ara, d’Antoni Calvo, després de què l’any 2000 Lluís Soler va treballar el poema de Josep Maria de Sagarra per portar-lo al públic. Va fer gira per diverses poblacions de Catalunya i es va presentar al Romea l’any 2007 i a la Biblioteca de Catalunya l’any 2008.

Lluís Soler ha adaptat els 10.000 versos del text original per extreure’n 1.500 versos, en un exercici de síntesi que conté la substància dramàtica del poema.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La tria necessàriament i volgudament elimina molts personatges de la història original per centrar l’acció en els tres protagonistes del poema i el mite: el Comte Arnau, Elvira la seva dona i mare dels seus fills i Adalaisa l’abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses a la que sedueix, i en explicar les relacions que els uneixen. Dota a cada personatge d’un registre diferent i una veu característica per evocar en nosaltres a cada un dels personatges.

En paraules de l’actor “El vers de Sagarra té la culpa de tot: és molt directe, corre com una seda i és a partir d’aquí d’on surten les ganes de portar l’escenari el comte Arnau“.

Lluís Soler i Antonio Calvo presenten el text en vers i en hendecasíl·labs. Un faristol, un llibre i una encertadíssima il·luminació són els únics elements escenogràfics que aconsegueixen, amb la seva sobrietat, destacar la força de la paraula. Un privilegi. Un entorn enorme que s’ha fet íntim i càlid amb les seves paraules.

Continua llegint

2016.11.30 – Teatre (108) – LA FORTUNA DE SÍLVIA (🐌+🐚) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Petita

LA FORTUNA DE SÍLVIA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Potser esperàvem massa, potser perquè estem mal acostumats a què gairebé tot el que es representa al Teatre Nacional de Catalunya, ha de tenir la màxima qualitat possible… i aquesta representació des del nostre punt de vista no ha estat a l’alçada. El cert és que ahir vàrem sortir de la Sala Petita del TNC, molt decebuts.

Creiem que la causa no ha estat en l’elecció d’aquest text de Josep Maria de Sagarra, perquè creiem que cal donar a conèixer als espectadors de Teatre, els grans escriptors que posseeix la literatura catalana; la nostra decepció, és deguda especialment, al que creiem ha estat una direcció errònia en molts aspectes, que intentarem raonar en aquest espai.

la-fortuna-de-silvia-tnc-2

Sílvia és un personatge que posseeix un caràcter una mica bohemi, un estereotip que per l’època era gairebé un escàndol; volia educar als seus fills com creia que havia de fer-ho i no pas com li volia imposar la societat on vivia; no es tractava d’una activista però posseïa una gran lucidesa perquè tenia molt clar que volia ser lliure; al principi de l’obra depèn econòmicament dels altres i a poc a poc va trencant amb aquests lligams, perquè s’adona que la felicitat no la trobarà en una vida còmoda econòmicament, sinó en aconseguir ser lliure.

El primer quadre escènic ens presenta a Sílvia, la mare (Laura Conejero) i al fill Abel (Albert Baró), al menjador de casa seva, tot remenant unes fotografies, que els fan rememorar aspectes de quan la Sílvia encara no era vídua, fins que troben la fotografia on ella lluïa un preciós vestit de nit, que en bona part va marcar la resta de la seva vida. En aquesta llarga escena les interpretacions no ens les hem cregut en cap moment i ens han recordat una manera de fer de teatre molt impostat, que malauradament s’acostuma a utilitzar massa sovint al teatre madrileny, i que a nosaltres ens treu de polleguera.

Continua llegint

– Roda de premsa – LA FORTUNA DE SILVIA – TNC (rp42) – 24.11.2016

LA FORTUNA DE SILVIA – Roda de premsa –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

Dijous vaig assistir a dues rodes de premsa encadenades, la primera es va celebrar a l’Ateneu Barcelonès i feia referència a l’estrena a temporada Alta de la producció de “Battlefield” de Peter Brook, de la que parlarem en l’apunt de valoració d’aquesta proposta, que vàrem poder veure l’endemà al Teatre Municipal de Girona.

La segona presentació es va celebrar al hall d’entrada del TNC, per parlar de la propera estrena a la Sala Petita del TNC, LA FORTUNA DE SÍLVIA de Josep Maria de Sagarra i amb direcció de Jordi Prat i Coll, que es podrà veure fins al 25 de desembre. L’espectacle és una producció del TNC i de Teatres en Xarxa i, posteriorment, farà una gira important per 11 poblacions de Catalunya: Sant Cugat, Llinars, Tordera, Barberà del Vallès, Manresa, Reus, Sant Joan Despí, Girona, Sant Andreu de la Barca i Sant Boi de Llobregat.

la-fortuna-de-silvia-roda-de-premsa-tnc-voltar-i-voltar-1

Després de la presentació del director artístic del TNC, Xavier Albertí, pren la paraula el director de la proposta, Jordi Prat i Coll, que ens assegura que aquest text de Sagarra, té una càrrega ideològica brutal per l’època en què va ser escrita. Ara que Europa torna a estar en crisi, molts dels seus diàlegs són d’una absoluta actualitat.

L’evolució d’Europa i els trasbalsos de la Segona Guerra Mundial a través dels ulls d’una dona capaç de preservar la seva fortuna privilegiada, malgrat els cops que li esperen del destí i les humiliacions amb què es veurà castigada per la pobresa. Sens dubte un dels personatges més excepcionals i memorables de la literatura dramàtica catalana, pel seu enfrontament amb els grans dilemes que pesaran sobre la reinvenció del vell continent. Amb aquesta obra d’una modernitat sorprenent, se’ns revela el Josep Maria de Sagarra més personal i universal.

la-fortuna-de-silvia-roda-de-premsa-tnc-voltar-i-voltar-2

La disposició de la Sala Petita serà totalment diferent del que s’ha vist fins ara en aquest espai; estem dins de la casa de Sílvia (Laura Conejero) i presidiran l’espai una gran vidriera i una passarel·la.

Continua llegint