Arxiu d'etiquetes: Josep Maria Benet i Jornet

– Teatre (102) – LA DESAPARICIÓ DE WENDY (🐌🐌🐌🐌) – Sala Beckett – 24.11.2016

LA DESAPARICIÓ DE WENDY

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Aquesta ha estat l’obra escollida per a la inauguració de la nova Sala Beckett; no ens estranya gens que per inaugurar una nova etapa, s’hagi escollit una de les obres que més s’estimava en “papitu”, ja que ell ha col·laborat moltíssim en l’obrador de la Sala Beckett i en Toni Casares, gran amic seu, ha volgut retre un homenatge a un dels escriptors que ha fet més per la dramatúrgia teatral contemporània a casa nostra.

LA DESAPARICIÓ DE WENDY, va ser escrita el 1973, en tan sols tres mesos, per un Josep Maria Benet i Jornet absolutament enfadat amb el món, per què els crítics s’havien carregat sense massa arguments, la seva obra “Berenàveu a les fosques”, estrenada al desaparegut Teatre Capsa. La crítica va dir d’ell que era incapaç d’escriure res que fos còmic o fantasiós, i ho va voler demostrar. Temps rècord per una persona que utilitzava dos o tres anys per donar per acabat un text ….

la-desaparicio-de-wendy-sala-beckett-voltar-i-voltar-1

La Sala Beckett, segons ens van comentar a la roda de premsa, vol iniciar aquesta nova etapa amb un tipus de teatre que és una invitació a deixar-se sorprendre per temes i personatges lluny de tòpics i falsos heroismes. i la “desaparició de Wendy” és sens dubte un dels millors exemples.

A Oriol Broggi se li va oferir dirigir aquesta proposta, i no va dubtar gaire en assumir aquesta responsabilitat, ja que admira l’obra d’en “papitu” i a més a més ell es considera una mica fill de la Sala Beckett i és un gran amic d’en Toni Casares, que tant va recolzar-lo en la creació del projecte de creació de la seva companyia La Perla29; al col·loqui que va tenir lloc després de la representació, ens comenta que aquest text és la segona vegada que es representa en un teatre comercial, la primera vegada va ser a la Sala Villarroel en 1985 per la Companyia Centre Dramàtic Generalitat de Catalunya. En canvi sí que ha estat representada en diverses ocasions dins dels grups de teatre amateur de casa nostra.

la-desaparicio-de-wendy-sala-beckett-2

Una obra en la qual es barregen realitat i ficció, una declaració d’amor al teatre, que en “Papitu” estima però que sens dubte també li ha proporcionat moments de patiment i angoixa. I és també un homenatge a l’ofici d’actor. Una obra que en tot moment ens fa sentir com si estiguéssim vivint un somni. Un text que ha permès introduir algunes “referències lingüístiques” com fer referencia al teatre en el qual s’està representant o al Casal del Barri.

Continua llegint

– Teatre (78) – REVOLTA DE BRUIXES (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Lliure – Espai Lliure – 01.11.2016

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

REVOLTA DE BRUIXES – 

Vam acabar el dia 1 de Novembre, amb la nostra tercera representació del dia, a L’Espai Lliure on vam poder assistir a la preestrena de l’obra on debuten les noies de La Kompanyia.

Ja a la roda de premsa ens van explicar l’origen d’aquesta obra de Benet i Jornet escrita entre el 1971 i el 1975 i que és potser una de les més representades en el teatre amateur a Catalunya. Ara Juan Carlos Martel ens ofereix la seva visió.

Una oficina amb dues taules, un despatx amb una persona treballant dins, una escala i un passadís en el primer pis. Arriba l’Aurora (Chantal Aimée) que flirteja descaradament amb el vigilant. De mica en mica arriben les altres cinc dones. Elles formen part de la brigada de neteja de les oficines. Tota la història que ens expliquen passa en el transcurs d’una nit.

revolta-de-bruixes-teatre-lliure-3

Les dones tenen un problema comú, col·lectiu, que les enfrontarà amb el vigilant, però aquest problema és gairebé l’única cosa que les uneix, i és per això que la diminuta i domèstica revolta que sobrevé pot agafar aviat uns camins inesperats.

Una de les dones, Sofía (Àurea Márquez) és la que lidera la revolta i vol que la resta de dones facin el que ella diu. S’enfronta amb el vigilant, únic representant de l’empresa, i vol prendre actituds radicals que no totes comparteixen. Però totes s’hi avenen, excepte Rita (Júlia Truyol) que és justament la seva cosina i amb la que manté una certa rivalitat.

En aquesta nit coneixem també les circumstàncies personals de la resta de dones, Paulina (Claudia Benito), una vídua jove una mica beneita que es deixa portar per qui crida més, Dolors (Raquel Ferri) que lluita contra el càncer i te por de morir, Filomena (Andrea Ros) que espera la trucada del marit amb el qual ha discutit abans d’anar a la feina i ha marxat de casa i Aurora (Chantal Aimée) a la que agradada seduir els homes i practicar sexe.

Continua llegint

– Teatre (45) – L’HABITACIÓ DEL NEN (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Almeria – 03.10.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

L’HABITACIÓ DEL NEN – 

Ens feia molta il·lusió veure aquesta nova adaptació de l’obra de Josep Maria Benet i Jornet que ens va impactar molt quan la vam veure, al Lliure de Gràcia, ara farà 13 anyets de res, amb un cast per no oblidar, encapçalat per Emma Vilarasau i  Pere Arquillué.

habitacio_nenI la veritat és que també ens feia una certa por pel record extraordinari que teníem.

I doncs bé, hem sortit molt satisfets del resultat d’aquesta proposta.

Un home i una dona es lleven il·lusionats per celebrar l’aniversari del seu fill. Des del balcó contemplen el pis que tenen pensat de comprar, just a l’edifici de davant de casa seva. Aviat començaran una nova vida. Però un imprevist, una més que evitable distracció, sacsejarà la vida d’aquest matrimoni i res ja no tornarà a ser igual.

A la roda de premsa, en Víctor Alvaro que és el director del Teatre i director d’aquesta proposta, va explicar el perquè va decidir tornar a programar-la i dirigir-la personalment.

Amb el propòsit de fer un homenatge al seu amic Pepitu (Josep Mª Benet i Jornet), que pateix la malaltia d’Alzheimer volien des de la seva companyia GATARO, estrenar l’ultima obra que va escriure en Pepitu… “L’ESTIU CREMA” però la manca de finançament per portar-la a escena els va fer pensar en L’HABITACIÓ DEL NEN on els recursos necessaris eren inferiors i per tant assumibles.

L’Habitació del nen és una obra inquietant sobre les relacions de parella i l’amor filial. Ens explica una història on el misteri i les emocions hi són presents tota l’estona, on estem atrapats en la visió contraposada de dues maneres d’enfocar la vida.

El fill s’ha esverat en recordar que avui és el seu aniversari, portarà caramels a l’escola i el regal que li fan els pares li agrada d’allò mes. És un nen somiador i imaginatiu.

Un matrimoni encara jove, amb un fill petit, en una situació econòmica que s’intueix bona i una relació sentimental estable. La felicitat. I de sobte un incident, una distracció i la realitat s’esquerda. Què ha passat en el curs de l’incident?

Continua llegint

– Teatre – 75 ESPELMES PER AL PAPITU ! – Homenatge a Josep Maria Benet i Jornet – Teatre Nacional de Catalunya – 16/06/2015

Ahir vàrem viure una altra nit màgica i emotiva en el Teatre; es tractava de fer un homenatge a un dels dramaturgs fonamentals del Teatre en llengua catalana més estimats de casa nostre, aprofitant que aquest dissabte vinent Josep Maria BENET i JORNET, complirà 75 anys.

Josep Maria Benet i Jornet

Josep Maria Benet i Jornet

Va ser un homenatge institucional per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en el que ha participat de ple el Teatre Nacional de Catalunya, en un espectacle que ha volgut recordar bona part de la seva obra dramàtica, amb lectures de fragments per part de molts actors que se l’estimaven i que familiarment l’anomenaven “Papitu” amb pa de “pare”. L’acte ha estat pensat i dirigit per Xavier Albertí, Lurdes Barba, Sergi Belbel i Toni Casares.

No ho se del cert, però a mi em va donar la sensació que en Papitu no en sabia de la missa la mitat, per la cara de sorpresa (gairebé de terror) quan va entrar a la Sala per la part dels ascensors amb els seus familiars… i es va tapar la cara amb les dues mans intentant reaccionar del que li venia a sobre, mentre que el públic de la Sala unànimement en peus aplaudia la seva aparició.

Tot seguit quan l’ambient es va calmar una mica, van començar a aparèixer actors que van llegir fragments de la seva obra, com són Mercè Arànega, Clàudia Benito, Jordi Boixaderas, Pep Cruz, Sara Espigul, Maife Gil, Anna Güell, Cesca Piñón, David Selvas, Lluís Soler, Mont Plans i Pau Vinyals.

Continua llegint