Arxiu d'etiquetes: José Sacristán

– 245 – Teatre – LA SEÑORA DE ROJO sobre fondo gris – Teatre Romea (🐌🐌🐌🐌) – 2019.04.17 (temp. 18/19 – espectacle nº 178)

LA SEÑORA DE ROJO sobre fondo gris (temp. 18/19 – espectacle nº 178)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquesta proposta que s’està presentant aquests dies al Teatre Romea, està basada en la novel·la autobiogràfica que Miguel Delibes (Valladolid 1920-2010) va escriure sobre la seva dona Àngeles de Castro, que va morir prematurament el 1974 després d’una malaltia.

Miguel Delibes es va amagar darrere de la figura de Nicolàs, un pintor que, amb molts anys en l’ofici, fa temps que està sumit en una crisi creativa. D’ençà que la seva dona, Anna, va emmalaltir no ha pogut tornar a pintar.

És la primera vegada que aquesta obra es presenta en versió escènica, adaptada per José Sámano, José Sacristán i Inés Camiña. És José Sámano qui la produeix i dirigeix i José Sacristán qui interpreta aquest monòleg.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de Pablo Sarompas

Emocions, sentiments, la vida, l’amor, la mort, la felicitat i la seva pèrdua…. i la veu greu i determinada d’un actor que nosaltres hem vist treballar en un parell d’ocasions sobre els escenaris “Muñeca de porcelana” (Poliorama, 2017) i “El pan y la sal” (Lliure, 2018).

José Sacristán amb la seva veu i la seva seriositat omple l’escenari, però la dramatúrgia és molt previsible i no se surt d’un guió fet a la seva mida, que ens presenta un personatge que anys després de la mort de la seva parella, encara es llepa les ferides mentre busca refugi en l’alcohol.

Narrada per un home, la dona morta és la protagonista de la història. Nicolás la recorda per sobreviure. Evoca la vida compartida i ens parla dels fills evocant també la situació política que es vivien aquells anys finals del franquisme i el neguit que patien per l’empresonament d’una de les filles i del seu marit.

Continua llegint

– Teatre (170) – MUÑECA DE PORCELANA (🐌🐌🐌) – Teatre Poliorama i (rp60) – 01.02.2017

MUÑECA DE PORCELANA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Dimarts passat roda de premsa i dimecres ja assistim a la funció prèvia d’aquesta MUÑECA DE PORCELANA, un text escrit per David Mamet, que té com atractiu principal poder tornar a veure als escenaris catalans a José Sacristán.

Primera vegada que pujo a la sala d’assaig del Teatre Poliorama, situada exactament damunt de la platea del mateix Teatre; la sala plena a besar de periodistes i mitjans gràfics a causa de la gran expectativa de veure de nou al “Pepe”. El primer que ens comenta José Sacristán és que la primera vegada que va trepitjar aquest Teatre va ser l’any 1965 …. d’això fa més de 50 anys, i per ell tornar a trepitjar-lo és una gran satisfacció, ara que gairebé ja té 80 anys.

mun%cc%83eca-de-porcelona-roda-de-premsa-teatre-poliorama-voltar-i-voltar-1

Ens diu que la proposta de Mamet és més que una radiografia del “poder”, perquè creu que es pot considerar gairebé una colonoscòpia del “poder”, ja que investiga fins a les clavegueres d’aquest. Ens comenta que el mateix Mamet li ha confessat que aquesta versió que veurem ara a Barcelona s’aproxima més a la idea que el seu autor tenia a l’hora d’escriure el text, potser més que la que es va estrenar a Broadway i que tenia com a protagonista a Al Pacino.

Ens mostra la polsera de plata que li ha enviat el mateix Mamet, on per un cantó té marcat el nom de Sacristán i per l’altre un dibuix amb els tres semàfors que s’encenen per donar pista lliure al pilot dels avions per aterrar sense problemes. Comenta de broma, que Al Pacino, no l’ha aconseguit.

Afirma que és una peripècia escènica que ens parla de la corrupció del poder, però que en cap cas vol treure conclusions durant la representació i deixa als espectadors que cada un tregui les seves.

Us deixo l’àudio de la roda de premsa, que aquesta vegada us recomano que escolteu, especialment l’última part, on Sacristán es fa creus de com a USA i també a l’Estat espanyol, hem pogut votar uns presidents com els actuals…. i aquí amb major mesura perquè l’hem tornat a escollir, malgrat que ha estat el govern més corrupte de la democràcia.

_________________

Dimecres doncs, assistim a la primera representació, a la prèvia d’aquesta MUÑECA DE PORCELANA.

El 19 de novembre de 2015 es va estrenar a Broadway, en el Gerald Schoenfeld Theatre “China Doll”, l’obra original, protagonitzada per Al Pacino per a qui Mamet l’havia escrit expressament. En fer-ho va voler construir un personatge a la seva mida, un personatge amb tot el poder. Va rebre dures crítiques, fet que s’ha anat repetint en diferents països i amb diferents protagonistes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Bernabé Rico ha fet la versió que veiem ara dirigida per Juan Carlos Rubio i que té com a protagonista a José Sacristán.

“Un milionari li acaba de comprar un avió a la seva jove promesa com a regal de bodes. La seva intenció és jubilar-se i dedicar-se per complet a ella. Durant el seu últim dia a l’oficina abans de reunir-se amb ella, instrueix al seu jove ajudant per a poder atendre els seus negocis des de la distància. Però just abans de sortir rep una trucada d’última hora que desitjarà no haver rebut mai”

José Sacristán és Mick Ross, i domina el món des del seu despatx amb trucades telefòniques que han de resoldre tot. Té un problema burocràtic amb l’avió que ha comprat a Suïssa, amb matrícula americana i que està immobilitzat al Canadà per uns problemes amb hisenda. Pensa que amb les trucades convenients ho resoldrà i podrà continuar amb els seus plans.

Continua llegint