Arxiu d'etiquetes: José Pedro García Balada

– 392 – GREC2019 – L’AMANSI (PA)MENT DE LES FÚRIES – Parking Shakespeare – (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Grec – 2019.07.31 (temp. 18/19 – espectacle nº 300)

GREC2019 – Parking Shakespeare – L’AMANSI (PA)MENT DE LES FÚRIES (temp. 18/19 – espectacle nº 300)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

I després de veure Titus Andrònic, tornem a les grades del Grec, per gaudir de la segona proposta de Pàrquing Shakespeare és L’AMANSI(PA)MENT DE LES FÚRIES que ja va posar en escena la companyia el 2009 sota la direcció de Pep García-Pascual. Ara, deu anys després, és la directora i dramaturga Carla Rovira qui la dirigeix.

Tal com comenta ella mateixa “totes les obres de Shakespeare destil·len masclisme pertot arreu però aquesta obra, a més, basa la seva tesi en la necessitat de sotmetre les dones”.

Carla Rovira Pitarch és una autora totalment identificada amb el feminisme i en aquesta proposta posa el focus en la criminalització que es fa de l’ús de la ràbia per part de les dones, especialment quan aquestes mostren la seva “fúria feminista”.

This slideshow requires JavaScript.

D’ella recordem especialment “Aüc, El so de les esquerdes” i “Màtria” que vam poder veure a Fira Tàrrega en 2017. …. Clicant en els títols en vermell podreu veure la nostra ressenya.

Com ja és sabut, en aquest Festival Grec, …. han coincidit dues versions d’aquest text de William Shakespeare, i les dues han volgut capgirar el text convertint-lo en un al·legat feminista tal com ens van comentar a la “Conversa Shakespeare face to face” que va tenir lloc el passat dia 17 de juliol.

La primera de les versions, la dels Pirates Teatre, anomenada “Les feres de Shakespeare”, amb direcció d’Adrià Aubert la vam veure el dia 6 de Juliol al Teatre Condal.

En la proposta que hem vist avui, Carla Rovira dona la volta a la violència que amaga el relat contra Caterina, la filla que no es comporta com hauria de fer-ho, i que ha de ser amansida, sotmesa, i al mateix temps denuncia el classisme amb els personatges de les dues criades. Per aconseguir-ho posa el focus en la masculinitat ridícula dels seus personatges masculins, sense perdre el to de comèdia de l’obra.

Continua llegint →

– Teatre – INTERIORS (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Teatre La Gleva – 2018.05.13 (temp. 17/18 – espectacle nº 267)

Deixa un comentari

INTERIORS (temp. 17/18 – espec. nº 267)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Miquel Gascón –

Aquesta temporada hem gaudit de l’estrena d’aquesta petita sala a tocar de la plaça Molina, LA GLEVA, molt a prop de casa nostra, un espai cultural que aposta per un tipus de teatre intimista i proper.

El darrer espectacle teatral de la temporada és INTERIORS, escrit i dirigit per Concha Milla. Interiors és una obra amb una escenografia petita i un plantejament intimista, amb Muguet Franc, Patrícia Mendoza, Alejandro Bordanove i José Pedro Garcia Balada com a intèrprets.

És el segon espectacle en solitari de l’autora i, com el primer, (que malauradament nosaltres no vam veure), REFRACCIONS, se centra en les relacions de la parella. Com segons manifesta ella mateixa, té una raó de ser: és en la parella on col·loquem els fonaments de tot el que volem ser a la vida.

INTERIORS és la història de dues parelles que es troben per casualitat, dues parelles que es troben en un poblet i van a sopar.

La Sara i l’Hugo formen una parella estable i madura des de fa més de dos anys. Tots dos vénen de relacions anteriors complicades i han decidit caminar junts per cuidar-se i respectar-se. L’Àgata i el Simó són una parella que fa poc que van junts. El Simó és vint anys més jove que l’Àgata i la seva relació és alegre, vital i apassionada. El que pot semblar un sopar afable s’acabarà convertint en una nit on la relació de tots quatre canviarà per sempre. Però en realitat veiem tres parelles perquè dues persones són exparella, l’Àgata havia estat parella de l’Hugo, i les relacions entre ells són diferents.

Una trobada que farà trontollar el present de les quatre persones i els obligarà a prendre decisions. Tots quatre comencen d’una manera i acaben d’una altra. Com a la vida.

Continua llegint →

– Teatre (322) – ELS 2 CAVALLERS DE VERONA (🐌🐌🐌🐌) – Parking Shakespeare – Parc Estació del Nord – 31.07.2017

2 respostes

ELS 2 CAVALLERS DE VERONA –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Aquest és el novè estiu consecutiu en què els de Parking Shakespeare ofereixen una comèdia del dramaturg anglès a l’espiral dels Til·lers al Parc de l’Estació del Nord.

És una aventura estival única que ofereixen els components d’aquesta companyia que habitualment seguim als teatres (la darrera vegada “Déu és bellesa“, aquesta mateixa temporada al Teatre Maldà). La diferencia en aquestes propostes, és l’espai únic, a l’aire lliure, del Parc de l’Estació del Nord, l’ambient que si crea amb famílies senceres que “encoixinats” fins a les orelles ocupen l’espai un parell d’hores abans que comenci, interpretacions en 360° i el fet que és amb la modalitat de taquilla inversa.

Jordi Centelles, codirector de la companyia La Reial, és enguany el director de la proposta i ha convertit aquesta peça de Shakespeare en un esquelet argumental on predominen els gags i caricatures d’uns personatges reconvertits en tòpics de la Itàlia dels anys 60. Veiem la mamma napolitana, els mafiosos, el Padrino, el militar, els divos de festivals, els paparazzis …

This slideshow requires JavaScript.

ELS 2 CAVALLERS DE VERONA (The Two Gentlemen of Verona) és una de les primeres comèdies escrites per William Shakespeare als voltants del 1590. Tracta sobre l’amistat i l’amor a partir de la història de dos amics, Valentino i Proteus. Una obra plena d’embolics.

Continua llegint →

– Teatre – WOYZECK (***) – parking Shakespeare – Sala Beckett – 19/09/2014

3 respostes

Encara que WOYZECK es tracta d’una obra de teatre considerada un clàssic i que ja l’hem pogut veure en mes d’una ocasió, no es pas un text que m’apassioni gaire. Sense anar mes lluny, l’ultima vegada que vàrem revisar aquest text ha estat el gener passat al Teatre Tantarantana, (veieu crònica), en una producció de la Cia Iguana Teatre (illes balears), amb tan sols dos actors que interpretaven tots els papers.

La versió que aquesta vegada hem pogut veure a la Sala Beckett, te si mes no molts mes recursos que l’anterior i sobretot es tracta d’una versió de Marc Rosich, que al mateix temps la dirigeix… i això creieu-me que es nota i molt; però també te a veure amb la interpretació que fa una bona part de la Cia. Parking Shakespeare, aquesta vegada sota cobert i lluny de les seves mítiques representacions als jardins del costat de l’estació del nord.

L’autor alemany Georg Büchner, va morir massa jove (26 anys), l’any 1836, sense poder acabar aquesta i altres obres. Tot i això, la seva ja mítica obra WOYZECK ha estat utilitzada per ser representada en totes les arts al abast del esser humà, una òpera de Alban Berg, cinema en varies pel·lícules… la primera de Werner Herzog, musicals, titelles i sobretot representada en multitud de versions als escenaris teatrals de tot el mon…. el primer cop l’any 1913 al Residenztheater de Munic.

Considerat un precursor de l’expressionisme, Büchner relata en aquesta obra els efectes deshumanitzadors dels poders socials en un soldat explotat per doctors i els oficials de l’exèrcit. Tracta sobre la corrupció vergonyosa del idealisme per les raons materialistes, i per altra banda, sobre la “perenne tragèdia de la gelosia humana”. El protagonista rep pressions intolerables per un esser humà, que el conduiran inevitablement a la follia i al crim.

Continua llegint →

– Teatre – L’ADN nova dramaturgia llatinoamericana – ESTOCOLMO (***) de Pablo Albarello (Argentina) – Àtic22 – 14/05/2014

1 resposta

Tornem a assistir a una lectura dramatitzada a Àtic22, dins del 1era mostra de “L’ADN nova dramatúrgia llatinoamericana“, que intentar promocionar a Catalunya els nous autors teatrals de Amèrica llatina e intercanviar idees entre les dues cultures, a banda i banda del Atlàntic.

Aquest cop es tracta de l’ultima de les quatre que s’han pogut veure a Barcelona…. ESTOCOLMO del argenti Pablo Albarello.

Un assalt, a un banc amb presa d’ostatges. L’àmbit més impensat per al retrobament de dos amics de la infància. Un el segrestador, l’altre el segrestat. Entre execucions d’ostatges, cocaïna, negociacions amb el grup GEO i absurdes conferències de premsa, l’admiració de la víctima trasmutarà mica en mica en una decisió que donarà un tomb a la seva vida.

És increïble la passió que aquest grup de gent, te a l’hora de portar a terme una experiència com aquesta, ja que tant sols cobren una aportació simbòlica de 5 euros, suposo que a fi de evitar el públic que s’apunta a tot el que sigui gratuït. Per fer-ho mes amè, abans de la funció i ja dins de la sala ens conviden a un vi que provoca que el públic pugui interaccionar amb els organitzadors tot petant la xerrada.

This slideshow requires JavaScript.

Continua llegint →

– Teatre – ENLLOC, ARIZONA (***1/2) – Àtic22 – 25/02/2014

2 respostes

Feia temps que havíem sentit parlar d’aquesta Sala però no la coneixíem pas.

ÀTIC 22, es tracta d’una Sala que està situada en el ultim pis del mateix edifici que el Teatre Tantarantana. Un quart d’hora abans estem a la porta i ens estranya força que no obrin la porta fins passats ben bé 10 minuts de l’hora en què hauria de començar la representació.

La pujada a la Sala és “espectacular”, a traves d’una escala de ferro, exterior a l’edifici. Ens reben els mateixos actors i ens acompanyen per tal de què escollim les cadires de fusta plegables per veure l’espectacle… ens indiquen que tenim a la nostra disposició beguda (cervesa i vi), que ens podem servir nosaltres mateixos col·laborant amb 50 cèntims d’euro per cada got.

L’ambient és diferent a tot el que hem conegut fins ara en el mon Teatraire…. ple de joves per tot arreu,… petons, abraçades, com si la majoria fossin coneguts de tota la vida; això fa que sobretot al principi ens sentim una mica fora de lloc…… però ens agrada.

La Sala bastant gran, allargassada, diàfana…. han col·locat cadires plegables per tot arreu; el presideix una enorme “A” que és el símbol d’Àtic22; sembla mes aviat un espai industrial reconvertit en un nou espai on es pugui assajar qualsevol espectacle d’arts escèniques; les entrades s’han de reservar prèviament i avui estan exhaurides; per el que sembla si no tens reserva prèvia és difícil trobar entrades pel mateix dia, ja que la capacitat màxima son tan sols de 40 localitats.

Sembla ser que en un ambient on preval la gent jove, queda bé començar mitja hora desprès de l’hora prevista…. no m’acostumo i això que deuria ja estar mes que acostumat… ja que els meus fills fan el mateix.

Avui venim a veure ENLLOC, ARIZONA.

Es tracta d’un recull de tres peces curtes, que varen sorgir en la primera edició del “3 al 9”, un concurs de textos curts, organitzat per “Curts de Teatre”, a l’Atic22. Tan sols amb 70 minuts podem veure les petites produccions:

Continua llegint →

– Teatre – NIT DE REIS o el que vulgueu (***) Parking Shakespeare – Parc de l’Estació del nord – 20/07/2013

3 respostes

Per MIQUEL GASCÓN …

No ens recordem qui ens va parlar ja fa temps d’una Companyia de teatre que actuaven al Parc de l’Estació del Nord a Barcelona i a mes a mes ho feien gratuïtament. També ens varen informar de què representaven sempre obres de William Shakespeare …. però la veritat és que en sabíem res mes.

Fa pocs dies varem rebre un email de la Companyia “Parking Shakespeare” on ens convidaven a assitir a una de les seves representacions; a partir d’aquí ens varem informar una mica mes i ens varem adonar que aquest juliol serà la CINQUENA temporada que actuen en el mateix lloc i cada any representen una obra de Shakespeare diferent.

Estiu 2010 – La comèdia dels errors

Estiu 2011 – El somni d’una nit d’estiu

Estiu 2012 – Treballs d’amor perduts

Hivern 2012 – Pell de Mercuri

…

Aquesta temporada actuaran cada dia (excepte els dimecres) des del 15 de juliol fins al 4 d’agost, a les 19 hores. L’obra escollida per aquesta temporada és NIT DE REIS o el que vulgueu, evidentment també de William Shakespeare.

Nit de Reis és la comèdia dels errors. És més agra que dolça, perquè els desitjos es projecten en la persona equivocada i, tot i així, els personatges insisteixen a topar una i altra volta contra el mateix mur de l’equivocació, l’aparença i el malentès.

Com sempre, arribem massa d’hora, però ja anià gent asseguda a les grades circulars sota els arbres del parc. A poc a poc es va omplint de gent… de gent que molt possiblement no és l’habitual dels teatres… i és que poc o molt, els teatraires ens coneixem de vista i molt sovint som els mateixos. M’agrada la idea de què el TEATRE surti al carrer, surti de les quatre parets i vagi a la recerca de la gent i no a l’inreves. Molts de nosaltres hem anat expressament al Parc, però d’altres que passejar i no en sabien res…. es queden aturats una mica al marge i a la poca estona s’asseuen …. i el mes important… es senten atrets per la història i per la teatralitat dels actors.

Continua llegint →