Arxiu d'etiquetes: José Pascual Abellán

– Teatre (185) – DOS FAMILIAS (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Sala Porta4 – 12.02.2017

DOS FAMILIAS

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

La Sala Porta4 ha programat DOS FAMILIAS durant els diumenges del mes de febrer i segons ens van comentar, al mes de maig es representarà també a La Vilella. Per poder tirar endavant el projecte José Pascual Abellán, va impulsar la creació de la nova companyia “Dos familias”, formada pel mateix Abellán, l’actriu Annabel Totusaus, els actors Pau Sastre i Eduardo Telletxea i el director Sergio Arróspide. L’estrena oficial la va acollir la desapareguda Sala Trono, de Tarragona, a l’abril de 2016, on va obtenir un gran èxit de públic i crítica.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una peça de les que arriben al cor, pel text i per unes interpretacions tan convincents que hem acabat plorant amb els protagonistes i ens ha permès posant-se en la pell de tots tres, ara amb un, ara amb l’altre. Un text que ens parla de les implicacions emocionals que l’acollida d’un nen representa per a les dues famílies: la dels pares biològics i la dels pares acollidors. Un text que va ser elaborat després d’un treball d’investigació al voltant del tema mitjançant la col·laboració de famílies i associacions que treballen amb nens d’acollida.

DOS FAMILIAS ens parla d’un nen de dos anys, en Lluís a qui el seu pare biològic no coneix, en Miquel va ser apartat del nen en néixer per problemes amb les drogues i amb l’alcohol. La mare del nen va morir sense conèixer el seu fill. Ara, en Miquel, ha recuperat el control, ha deixat de beure i drogar-se i vol recuperar al seu fill. Té molta por. Se sent insegur. Però ho desitja de tot cor. La seva alegria és desbordant quan li comuniquen que li tornen la custòdia del nen i que el podrà recollir l’endemà.

Continua llegint

– Teatre – BOGES (🐌🐌🐌🐌) – Sala Muntaner – 13/01/2016

A l’escenari de la Sala Muntaner, una sala d’espera de la consulta d’un psiquiatre i dues dones que esperen. La fragilitat enfront de la fortalesa, la deixadesa personal enfront de l’elegància, la dona de casa enfront de l’empresària, la bogeria enfront del seny. Una línia prima les separa.

Amb aquesta obra d’en José Pascual Abellán, dramaturg i diplomat en pedagogia terapèutica, ens posem davant de la bogeria, però no de la bogeria de manual sinó d’una bogeria que tots hem patit o podem patir en algun moment de les nostres vides, aquella que ens trobem quan alguns esdeveniments ens trasbalsen de tal forma que som incapaços de controlar els nostres sentiments, les nostres emocions.

O la bogeria que ens pot provocar la rutina, l’avorriment i la soledat que ens aboca a comportaments mecànics i a l’aïllament.

Boges - Sala Muntaner

Presentat com un drama còmic, Muntsa Rius (Martiri) i Àurea Márquez (Gregoria) són les dues dones amb vides diametralment oposades però amb una característica en comú, la seva bogeria. No deixen de parlar ni un sol moment i acaben despullant-se emocionalment i ens conviden a pensar en el tipus de vida que portem que ens fa oblidar, sovint, que vivim en un món de persones i que tots necessitem afecte i comprensió.

Continua llegint