En quant vàrem veure que Daniel Veronese, s’havia fet càrrec de l’adaptació del text i també de la direcció de l’obra CENA CON AMIGOS, que s’estrenava al Tantarantana dimecres passat, no ens ho vàrem pensar ni dos segons; Daniel Veronese no ens ha decebut mai i per sort hem vist un munt de muntatges teatrals en el que participava. Evidentment aquesta vegada no podia ser menys i la seva direcció ens ha tornat a deixar impressionats.
Però, està clar que per molt bon director que sigui, sense un bon text, és difícil que aconsegueixi resultats realment positius i val a dir que aquest text, escrit pel reconegut dramaturg nord-americà Donald Margulies, és esplèndid i es compren fàcilment el perquè amb aquest text, va aconseguir el Premi Pullitzer l’any 2000; a mes a més, l’obra va ser adaptada en una pel·lícula per TV en 2001 i també va aconseguir ser nominada a dos premis Emmy, incloent-hi la millor Pel·lícula per a Televisió.
Tot comença amb un simple sopar entre amics, com tants, compartint anècdotes, records comuns i viatges. Però en aquesta ocasió la notícia de la ruptura d’una de les parelles comença a esquerdar la típica serenitat de les famílies econòmicament acomodades, aburgesades i existencialment satisfetes. Els efectes de la dissolució matrimonial generen que tot el que semblava al seu lloc i era tranquil·litzador s’esquerdi.
Ens va agradar molt la capacitat de síntesi per tractar el tema de la parella, a través de la relació entre dues parelles amigues…. i en poc més d’una hora, poder reflectir les característiques principals de les diverses relacions que es poden establir entre ells …. amistat, amor, tendresa, passió…. i que malauradament es poden transformar ràpidament en incomprensió i fins i tot en odi, quan apareix un conflicte en una de les parelles, molt sovint creat per una infidelitat.